A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbúgnu , nm Definitzione su abbugnare 2 Sinònimos e contràrios afiagnu, inchinghidura Frases ebbia s'abbugnu sicu de sa terra est su santu chi ti dat ala in corte (G.Addis) Ètimu srd.

abbugonài , vrb Definitzione fàere su bugone, s'ispia, a cuncórdia apare cun àtere po fàere cosa de malu Frases seis abbugonaus barracellus, carabbineris, pastoris e totus is tiaus chi s'ant ingenerau! 2. sa cosa prus giusta est de bíviri onestamenti, sena si privai de su chi si tenit ma puru sena si abbugonai e ni isperditziai Ètimu srd.

abbugonàu , pps, agt Definitzione de abbugonai; chi faet su bugone, chi est totu a un'origa cun chie faet s’aporridore 2. castiedhu, sempri abbugonau e pichetendi cun cussus canis mannus!

abbuidài , vrb: buidai Definitzione fàere buidu, su ndhe pigare cosa, andharesindhe sa gente lassandho unu buidu, su logu chentza nudha Sinònimos e contràrios ibboidare, illichidare | ctr. prenare, preni Frases toca, isciolli sa chistioni: abbuidandi is serchetus! ◊ acabbada sa missa, sa crésia s'abbuidat e sa genti torrat a domu ◊ mamma, aparit su canistedhu ca depu abbuidai custu sachitedhu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vider Ingresu to empty Ispagnolu vaciar Italianu svuotare Tedescu entleeren.

abbujàdu , pps Definitzione de abbujare Sinònimos e contràrios alluntzinau Tradutziones Frantzesu assombri Ingresu dimmed Ispagnolu ofuscado Italianu offuscato Tedescu verdüstert.

abbujàre , vrb rfl Definitzione fàere iscurosu, nau prus che àteru de sa bisura de chie s'intristat Sinònimos e contràrios abbutzare, annapai, annozare, imbujare Frases si abbujat s'orizonte, lampos e tronos fúlminat s'aera ◊ si est abbujadu in cara ca si fiat acatau chi su paperi fiat fatu cun ingannu Ètimu itl. abbuiare Tradutziones Frantzesu s'assombrir, obscurcir, offusquer Ingresu to dim Ispagnolu ensombrecerse Italianu offuscare, rabbuiarsi Tedescu verdüstern, sich verdüstern.

abbúla , avb Definitzione èssere a bula de… = tenni cosa cantu si ndi bollit, aici meda de dh'arrosci, de ndi lassai Sinònimos e contràrios meda, révudu Frases abbula de pane, de linna, de erba, semus!…◊ abbula de males, semus!… ◊ abbula de lu bídere, de bi andhare Ètimu srd.

abbulfàre , vrb Definitzione ammodhigare, aciuvai, intrare una cosa a s'abba o in àteru deasi Sinònimos e contràrios aciufae.

abbuligiàda , nf Definitzione su abbuligiai 1 Ètimu srd.

abbuligiài abboligiài

abbuligiài 1 , vrb: abbulizare, abbulurtzare, abbulunzare, abbulutzare, abbulutziare, abbuluzare, bolizare Definitzione pònnere bulúgiu, avolotu; murigare e imbrutare, bullugiare, nau pruschetotu foedhandho de abba o cosas deasi, fintzes intrare a s'abba, fichire a modhe, ammesturare apare Sinònimos e contràrios abbolojare, abbussiare, agiotulare 1, intruai, istriulare, sciambullai, trubulare, trullare, trumbugliai / abbaunzare, ammisturai Maneras de nàrrere csn: abbulizare faes e basolos = ammisturai totu, fuedhendi, ghetai totu a unu cosas chi no cuncordant apari; abbulizare a ccn. in carchi chistione = betarechelu in mesu de una chistione 2. su logu fit pàschidu e abbulutzadu 3. bi fint cudhos chi a sa chistione bi aiant abbulutziatu sa pulítica ◊ su pitzinnu fit a gherra chin d-una espressione abbulutziata che ruvàgliu ◊ fit chin sos pilos totu abbulutziatos ◊ su ricu no si abbulizat cun sos pòveros (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mélanger, bouleverser Ingresu to mix, to upset Ispagnolu mezclar, revolver Italianu mescolare, sconvòlgere Tedescu mischen, durcheinanderwerfen.

abbulizàdu , pps, agt Definitzione de abbulizare; chi est trullu, betau apare Sinònimos e contràrios ammoroscadu, avolotadu, bolluzadu, tróbulu, trúgliu, trumbullau | ctr. asseliau, lúchidu, netu, pasadu.

abbulizàre abbuligiài 1

abbulízu , nm: bulígiu Definitzione su abbulizare; cosa bullugiada, trulla, murigamentu de cosa, de gente e fintzes su carraxu chi s'intendhet / cosa abbulizu a… = betada apare, a méschiu cun àtera Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbuluzu, agiolotu, baraundha, pilissu, sciumbullu, stragambullu, subuzu, trambullu, tregollu Ètimu srd.

abbullinàre , vrb Definitzione sestare sa pasta a bullinos, a cannedhos longhitos e fines Frases at cumintzau a abbullinare sa pasta Ètimu srd.

abbullissiàre , vrb: bullissiare Definitzione pònnere trumbullu, avolotu, fàere carraxu, bullíssiu Sinònimos e contràrios atrepillai, bolizare, isordulare, trumbugliai.

abbullitàe, abbullitàre , vrb: bullitare* Sinònimos e contràrios acioae, imbullitare.

abbullitinài , vrb Definitzione fàere a bubburuchedhas (comente podet fàere su pane coendho o fintzes una passada de tinta in is muros) Sinònimos e contràrios abbobbolloncare, abbullucai.

abbullonàdu , pps, agt Definitzione de abbullonare Sinònimos e contràrios aggatadu, strecau.

abbullonàre , vrb Definitzione fàere totu a bullones, abbugnai a cropos, pistare; pònnere o avitare bullones Sinònimos e contràrios abbuciconai, acatzotai, apunzare / acatare 2, aggatare, cerfai, ischerfare, istercare / abbugnai, atzumbarare, atzumbonare Ètimu srd.