A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bocíu , pps, agt Definitzione de bociri Sinònimos e contràrios moltu | ctr. bibu 2. ne los sont ghiranne sos duos frades botzidos a bistrale.

bóciu , nm Definitzione pedra atundhada de s'abba Sinònimos e contràrios bocinu 2, códua.

bociulàre , vrb: botzulare Definitzione orrumbulare, andhare orrumbulandho Sinònimos e contràrios bocinare, boltulare, cadhinare, mòere Frases su pitzinnu si bóciulat, duas làgrimas, e si ndhe pesat cantendhe (F.Secchi)◊ pianu, bóciula bóciula, at brincadu totu sos crastos ◊ sa betza si l'abbaideit ma, innanti de abberrer buca, Giacobbe che li fit bociuladu a pes ◊ e ite si s'àinu che bóciulat de su ponte!…◊ totu sa mela a terra mi ch'est botzulada dae sa farda Ètimu srd.

bòcs , nm Definitzione genia de logu o de trastu serrau: mannu, prus che àteru a bèndhere cosa in is mercaos, pitichedhu a pònnere su pipiu chi no ischit a caminare.

bòda , nf Sinònimos e contràrios carrada, cua 1 Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. bota.

bodàe , vrb Definitzione fàere a bíere de èssere alligru, isprodhenti, fàere su pageri, su boderi Sinònimos e contràrios bragai.

bodalàre , vrb: bodolare, bodulai, bodulare Definitzione fàere de una manera, o una cosa, chi, po sa presse de su foedhare, unu no arregodat comente si narat o no faet a tempus a nàrrere, fintzes si dha tenet crara: si podet pònnere a su postu de calesiògiat àteru verbu, ma dh'imperant fintzes po nàrrere chentza precisare nudha Sinònimos e contràrios bodalire, intenantai, iterinare, nichelare Frases nachi lu depias bodalare e no li as fatu nudha! ◊ tantu ant bodaladu e nigheladu chi ant chircadu a cumone unu peritu ◊ leas cussa carrela e no bi at de bodalare: faghes pagos metros e che ses in s'ufítziu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire (fam.), combiner Ingresu to do Ispagnolu hacer, decir Italianu cosare Tedescu Zeitwort ohne bestimmter Bedeutung, das jedes andere Verb ersetzen kann.

bodàle, bodàli , nm, prn: vodale Definitzione unu css. númene, mescamente de persona ma fintzes de logu o de cosa, nau candho in sa presse de su foedhare a unu no dhi benit a mente su númene giustu (o fintzes po no dhu nàrrere, po no pàrrere maleducau) Sinònimos e contràrios fulanu, itadhinanta, nichele, taligeni 2. Fulanu no ch'est in bidha: ch'est in Bodale… in… no mi ammento ite li narant Ètimu itl. cotale Tradutziones Frantzesu truc, machin Ingresu whatsit Ispagnolu eso, fulano Italianu còso Tedescu Dings, Dingsda.

bodalínu , nm Definitzione in calecunu logu, deosi mutint cudhos de su Logudoro inue narant Bodale.

bodalíre , vrb Definitzione fàere de una manera, o una cosa, chi, in sa presse de su foedhare, unu no si arregodat comente o ite si narat (o no si bolet nàrrere): si podet nàrrere in càmbiu de css. àteru verbu Sinònimos e contràrios bodalare, intenantai, iterinare, nichelare Frases bodali custu ca mi serbit deretu! ◊ ite bi sezis bodalindhe, cue, totu s'ora? ◊ no bodalas gai ca faghes dannu! ◊ ma mih chi ses bodalindhe abberu, oe, mih, cun custa chistione! ◊ bodàliche sa cradea, coita, ca mi serbit logu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire (fam.), combiner Ingresu to do Ispagnolu hacer, decir Italianu cosare Tedescu Zeitwort ohne bestimmter Bedeutung, das jedes andere Verb ersetzen kann.

bòdas , nf Definitzione funtzione e festa de candho duos si cójuant (si narat fintzes singulare) Sinònimos e contràrios afidu, cogiuognu, coja, cojànscia, cójuba, cojubiu, isposognu, nunsas / falóldia, festa Frases sa zente chi venit a sa boda devet gudire totu sa tzerimónia comente l'amus connota 2. e aici boit narri ca cras seis de bodas?! ◊ Gesugristu at fatu su primu miràculu in is bodas de Cana Ètimu spn. bodas Tradutziones Frantzesu noces, mariage Ingresu wedding Ispagnolu bodas Italianu nòzze Tedescu Hochzeit.

bodéri , agt, nm Sinònimos e contràrios bantageri, bragheri, creitosu.

bòdha , nf: brodha Definitzione brebè bècia o malandhada Sinònimos e contràrios busale, giurrita, tzica 1, tzurra Frases bi teniant carchi bodha cota a budhiu chin patata e chipudha Ètimu srdn.

bòdha 1 , nf Definitzione sa natura de sa fémina, nau unu pagu a brulla Sinònimos e contràrios bodhodhu, brodhoi, cunnu Ètimu srd.

bòdha 2 , nf, nm: brolla, brollu Definitzione ispurgadura de is prumones chi si arrasigat de su gúturu po dh'ispudare Sinònimos e contràrios grúspidu, ispudu, scupidura Frases sa tzica chi che gruspiat andhàt a si fraigare a su truncu de un'acàssia che a totu sas àteras brollas ◊ sos pitzinnos no ant intesu su bolu de sa brolla, niedha de tabbacu, e ant sighidu a arreare ammuntonados in su bancu de Bobboredhu.

bodhàre , vrb Definitzione ispudare bodhas, carràschios Sinònimos e contràrios bodhulare, carraschiare, sdarrasciai Ètimu srd.

bòdharu , nm Definitzione terrenu friscu, grassu, chi dhue sumit abba, bonu po iscra, po ortu Sinònimos e contràrios tuerra Ètimu srdn.

bòdhere , vrb Definitzione bodhire, arregòllere; nau in cobertantza, pigare cropos Sinònimos e contràrios acabidae, acoglire, arragolli, bodhire, tòdhere | ctr. lassae 2. oe che la bodhes, si no mi lassas sa conca in pasu!

bòdhero , nm: bòdhoro Definitzione sa birilla de su tziníbiri Sinònimos e contràrios arrulloni Frases bufànt bòdhoro budhiu pro ricostituente Ètimu srd.

bodhèta , nf Definitzione cosa chi si narat a s'afaiu, de s'unu e de s'àteru; una cambarada, chedha, unas cantu personas impare Sinònimos e contràrios colessu, contulàntzia, crítica, istrísina, licutu, limbizada, naravèglia, noedha, prillissu / cdh. budheu Frases ti dha faint, sa bodheta, chi dhu scit sa genti! 2. una bodheta de féminas iat pesau avolotu po nci bogari su segretàriu cumunali Tradutziones Frantzesu racontar Ingresu gossip Ispagnolu murmuración, habladuría Italianu dicerìa Tedescu Gerücht, Gerede.