A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

butòne , nm: butoni, vutone Definitzione in is bestimentos, genia de cosa tundha e ladita cun istampighedhos po dha pòdere cosire a s'orrobba e fata po intrare in d-unu trau a manera de poderare impare duas partes de su matessi bestimentu (in sa bragheta, in petorras, in brúcios); su pl. fintzes prendhas de oro o de prata de apicare in petorras o, a filera, de is cuidos a is brúcios in su costúmene (prus che àteru de sa fémina) po bellesa; genia de puntighedha inue bogant is matas, fintzes de su frore; donniuna de is duas gràndhulas sessuales de s'animale mascu chi bogant su sèmene, o céllula sessuale mascu chi unindhosi a una céllula sessuale fémina ingendrat e ingènerat su fedu nou Sinònimos e contràrios gutone / bótzicu, cuntzúpula, portzedhu, tràmula / calloni Maneras de nàrrere csn: pònnere unu b. = cosiri unu butoni; intrare su b. in su traucu = abbutonare; segàrendhe sos butones = crastare; b. sicu = mortu, chi no fait prus sèmini; b. de arrosa = portzedhu Frases a sa tzacheta li cheret carchi butone 2. a sa fémina l'at donada: li at comporadu sos butones de oro 3. s'àrbure at bogadu unu butonedhu ruju chei su fogu ◊ su butonedhu de s'àrbure zughet sas fozighedhas aupadas ◊ un'arrosa in butoni sa chi oberit po martzu…◊ s'olia bogat is butonis po fai su frori 4. a papai dh'at fatu unu pratu de butonis de procedhu Terminologia iscientìfica prd, crn, rbr Tradutziones Frantzesu bouton, testicule Ingresu button, bud, testicle Ispagnolu botón, testículo Italianu bottóne, gèmma, testìcolo Tedescu Knopf, Edelstein, Knospe, Hoden, Testikel.

butonèra , nf: abbutonera Definitzione filera de butones, de prata, in is bratzos de unos cantu costúmenes (o fintzes in àteru bestimentu e àteru tretu); in sa carena de su mascu, genia de búscia inue funt is butones Sinònimos e contràrios cogionera / cdh. butunera Terminologia iscientìfica cst, crn Ètimu ctl. botonera Tradutziones Frantzesu rangée de boutons Ingresu row of buttons Ispagnolu botonadura Italianu bottonièra Tedescu Knopfreihe.

butonéri , nm Definitzione chie faet o bendhet butones Ètimu srd.

butòni butòne

butonídu , pps, agt: abbutonidu* Definitzione de butonire; nau de is linnas, de s'upighedhu de is frores, chi portat o chi at créschiu is butones po isparare Sinònimos e contràrios cumulatu, ogridu.

butoníre , vrb Definitzione foedhandho de matas, bogare, ammadurare butones Sinònimos e contràrios abbuturare, aguxai, aportzedhare, indroghie, ocire, sbutonai Frases in martu sas àrbures sunt totu butonindhe ca sunt apunta a isparare ◊ custos fiores sunt totu butonindhe pro fiorire ◊ sas olias butonint pro fàghere su fiore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pousser des bourgeons, bourgeonner Ingresu to bud Ispagnolu brotar, acogollar Italianu gemmare Tedescu knospen.

butonúdu botonúdu

butorínu botorínu

bútos , nm pl Definitzione prentos de bombitare Sinònimos e contràrios bómbitu, butadura, conos Ètimu srd.

bútos 1 , nm Definitzione tzérrios, boghes foedhandho, mescamente po tírria Frases no mi sont mai piàghidas sas boghes, sos butos e sos bandhos (S.Saba).

bútu , nm Definitzione nughe de s'orroda, ue intrat su fusu (in mesu) e incàsciant is ràgios / butu de chera = regra Sinònimos e contràrios fiascu 1, maltàgiu, muzolu Frases teniat trabballu meda: arrodas de fai e de arrangiai, butus, istangas, aràdulus, mànigus de ainas 2. s'at a acumpangiai tzichirriendi su butu de sa carícia (B.Pisanu)◊ ndhe li ant furadu su presutu, un'iscartedhu, unu tziriledhu, unu butu de chera de abutu Sambenados e Provèrbios smb: Buttu Ètimu itl.p but Tradutziones Frantzesu moyeu Ingresu hub Ispagnolu cubo Italianu mòzzo Tedescu Nabe.

bútu 1 , pps Definitzione pps. de búgere, búxere Sinònimos e contràrios batidu, portau Frases aus butu cíxiri e pisu a iscola ◊ s'istintu mi at butu a cumenciare custu contu ◊ prena prena, cussa crobe, mi dh'at buta!

butúdu botúdu

butúdu 1 botúdu 2

butúgiu, butúju , nm Definitzione parte de sa carena, su tretu de su gúturu, tra is codhos e sa conca, cunsiderau totu pínnigu; apalas: mola de su tzugu, ananti: gúturu Sinònimos e contràrios ciugu, trucu, tzúgulu Frases Efis no si lasseit pònnere sos pes in butujos ◊ ant una cadena in su butuju, no sunt ómines: canes sunt! ◊ che li est rutu subra tra butúgiu e codhos Terminologia iscientìfica crn.

butulài, butulàre , vrb Definitzione fuliare a fora Sinònimos e contràrios bessai, birare, bocare, gessai, revessare Frases su bi ndhe pònnere de avassu, totu ndhe butulaiat ◊ butulaincedhu a foras, su piciocu! ◊ medas pensant chi po nci butulai sa miséria de domu dhus agiudit su ischèsciri sa limba sarda! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déborder Ingresu to overflow Ispagnolu rebosar Italianu traboccare, stravasare Tedescu überlaufen, umgießen.

bútulu , nm Definitzione su butulare, nau mescamente in su sensu de sa moida chi faet su búdhidu / andhare a bútulos = istribitendhe de arrennegu, cadredha cadredha Sinònimos e contràrios cróculu, gurgúlliu / cadredhada, iscútulu Frases ancora in sa forredha, sa cafetera a bútulos brufúliat istídhigos de cafei faendho fríere sa braja 2. candho intendhiat gasi furriàt de palas e si ndhe andhàt a bútulos che burricu freau candho dhi ponent sa sedha Ètimu srd.

buturàda , nf Definitzione tira de pedhe (o de àteru) chi si ponet in su tzugu a is animales, pruschetotu po dhis apicare sa sonàgia Sinònimos e contràrios cannaca, collana, guturada*, loturada Tradutziones Frantzesu collier Ingresu collar Ispagnolu collar Italianu collare Tedescu Halsband.

buturínu botorínu

buturònes, buturrònes , nm pl Definitzione is gràndhulas de su gúturu e fintzes sa maladia de is matessi Sinònimos e contràrios guturones*, origanas, origonis, tuturrone Terminologia iscientìfica crn, mld Tradutziones Frantzesu parotide, parotidite, amygdalite Ingresu parotid (gland), mumps, tonsillitis Ispagnolu parótida Italianu ghiàndola paròtide, parotite, tonsillite Tedescu Ohrspeicheldrüse, Parotis, Ziegenpeter, Mumps, Parotitis, Mandelentzündung.