A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

carràgliu , agt Definitzione its, chi dhi praghet sa petza? (coment'e isterzari). Currespondhet a carralzu Frases in cue b'at solu canes carràglios e imbreacones dannàglios.

carragóciu , nm: carrugóciu Definitzione unu carru ammontau; genia de àndhia cun su níciu in su carru po ingòllere unu santu in crufessone; su carru de is mortos, genia de carru chi portant is mortos candho, narant a pentzamentu, custos essint a crufessone su note Sinònimos e contràrios traca 2. Ètimu spn. carricoche.

carragólu caracólu

carrài , vrb: carrare Definitzione ingòllere, portare cosa a carru, ma si narat po css. manera de ingòllere cosas de unu logu a s'àteru; nàrrere male de unu / s'ogu est carranne = s'ogru (malàidu) est bogandho malesa Sinònimos e contràrios abbiaxai, acarrigiai, batire, carrutzare, poltare Frases est tota die carrendhe linna cun s'àinu ◊ chie no tenet àteru, carrat sa linna a codhu ◊ a s'incunzada carrat a domo sua trigu e orzu ◊ faghiant sos fogarones cun su sarmentu chi aiant carradu sos pisedhos 2. sos bentos sunt carrendhe nie, fritu, abba, bolasina ◊ sa gherra no est cosa de bi brugliare ca carrat morte, fàmine e corrutu (P.Canu) 3. mancari ndhe li carrent de onzi iscera, de pecos, eo los lasso cantare! ◊ sigheit a nàrrere contras a cudha carrèndheli canta arga bi aiat in su muntonarzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transporter Ingresu to transport Ispagnolu transportar, llevar Italianu trasportare Tedescu befördern.

carrainàri , nm Definitzione cuarra de dinai…, in cobertantza, dinare de pagu valore Sinònimos e contràrios grúglia Tradutziones Frantzesu monnaie de peu de valeur Ingresu worthless coin Ispagnolu patacón, parpalla, ardite Italianu patacca Tedescu geringwertige Münze.

carraítu , nm, agt Definitzione orrughedhu de petza; sa carre po sa bisura chi tenet; fintzes làngiu, nau de unu chi est cun pagu carre / èssere de bonu c. = sanu Sinònimos e contràrios carràdigu / iscarraitu 3. candho si sunt saludaos, carchi làcrima cubadorja lis at surcau sos càvanos assutos e carraitos Ètimu srd.

carrajàre carragliàre

carrajolàre , vrb Definitzione fàere su carrajolu, carrare abba po giare a bufare in is trebballos Sinònimos e contràrios carrai Ètimu srd.

carrajólu , nm Definitzione chie tenet s'impreu de batire e aporrire s'abba a bufare, mescamente in is trebballos o cantieris Sinònimos e contràrios abbajolu 1 / ttrs. carrajoru Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu porteur d'eau Ingresu water-carrier Ispagnolu aguador Italianu acquaiòlo Tedescu Wasserträger.

carràju , nm Sinònimos e contràrios carradore, carrulante Frases su carru fit solu, tandho dimandhat: Su carraju as bidu?

carralciàda , nf Definitzione ispudu grogo de sa prumonite Sinònimos e contràrios carràlciu, carramulciada Ètimu srd.

carralciàre , vrb: carrasciare Definitzione fàere o ispudare carràschios, isprugadura de prumones, de is bruncos Sinònimos e contràrios carraschiare, iscarraschiare, sdarrasciai, sflemmai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu expectorer Ingresu to expectorate Ispagnolu expectorar Italianu espettorare Tedescu aushusten.

carràlciu , nm Definitzione isprugadura de bruncos Sinònimos e contràrios catalora, larodhu, grúspidu, iscaràsciu, istarràsciu, porodha 1, salchedha, scupidura, seca, spudu, tòllere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crachat catarrheux Ingresu spitting Ispagnolu gargajeo Italianu escreato, sputo catarróso Tedescu Auswurf.

carràle, carràli , agt, nm Definitzione chi est de is matessi carres o coment'e chi siat de is matessi carres (de sa matessi mama); nau a solu, su c. po ómine, frade, sa c. po fémina, sorre / sorre, frade, connadu, babbu carrale = sa sorre, su frade, su connadu, su babbu de unu; fradili carrali = fradile de primu gradu Sinònimos e contràrios coriale / fadre, sorre Frases frades carrales no si dant innóriu ◊ a bortas po sucurri unu fradi ispirituali tocat a lassai su carrali ◊ su carrale a s'interru de mamma no bi fit ca est emigrau atesu 2. afido sas isperàntzias meas a su sensu carrale de sos Sardos pro sarbare custa terra ◊ semus istados amigos carrales dai sa piús frisca pitzinnia Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. carnalis Tradutziones Frantzesu fraternel, frère, sœur Ingresu fraternal Ispagnolu consanguíneo Italianu carnale, fratèrno, fratèllo, sorèlla Tedescu leiblich, brüderlich, Bruder, Schwester.

carralzadúra carragliatúra

carralzamènta , nf Definitzione totu su chi serbit de ammontu, po carragiare in su letu Sinònimos e contràrios ammantadroxu, ammuntolzu, carragliatura, cucutzura, incarralzu Ètimu srd.

carralzàre carragliàre

carràlzu , nm: carrarju, carrarzu, carraxu, carrazu Definitzione fossu chi si faet in terra po orrostire unu pegus intreu imbodhigau in murta, carragiau e fatu su fogu in pitzu: coi un'animali a carraxu; logu inue si chistit petza in friscu, cuadórgiu de cosa furada; cosas betadas a muntone, boghes betadas apare, isterratzu fuliau; cosa chi serbit a carragiare Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, bullíssiu, chichígliu, chimentu, derreore, digorju, sciumbullu, trambullu, tregollu, trinellu / isterratzu / carragliatura Maneras de nàrrere csn: fai una cosa a carraxu = male, chentza régula; carrazu de pannos = muntone, cabidhada de pannos Frases aiant furadu una baca, l'aiant fata a peta e cuada in su carrarzu, in sa tuva de unu beterone élighe ◊ in d-una conchedha aiat sistemau su carrarju ca in intro bi aiat una perca funguda e frisca ◊ depiat picare unu ladus de peta dae su carrarju chi teniat in sas bírghines ◊ sa limba sua paret peta de carrarzu! 2. at nadu unu carralzu de fàulas ◊ dhoi fiat unu carraxu de genti ◊ pro aparizare su terrinu peseint unu muru e fateint una cora chi bi betaiant totu su carrarzu pro la pienare 3. custus funt bellus isceti a fai carraxu, a tzérrius e a sàrtidus 4. est iscriendi a carraxu ◊ est unu carralzu de domos lampadas ◊ custu logu est totu a carraxu: circai de dh'allichidiri! 5. si sunt drommidos sentza carralzu, in fora, mancu una tupa e ne unu barracu ◊ a monte no si dhue podet erribbari ca sa ní fait carràrgiu Ètimu ltn. carnariu(m) Tradutziones Frantzesu tollé Ingresu place to cook or store meat, din Ispagnolu foso en el suelo para cocer la carne Italianu carnàio, putifèrio, bailamme, gazzarra Tedescu Fleischkammer, Krawall.

carramacína , nf: carramatzina, corromatzina, corrumatzina Definitzione trastos chi leant logu e giaent istrobbu in debbadas, mescamente cosas bècias Sinònimos e contràrios bagazu, baldulete, barragàllia, bascaràmene, cadógiu, carrabaza, imbaratzu, istivuzu, istrèpete, istrepu, sténtzias, tzitzirillodhu Frases is carramatzinas bècias fuliancedhas! ◊ no mi ndhe fato nudha de custas carramatzinas: leadichelas!◊ est unu furrungoni prenu de carramatzinas bècias ma prenas de arregordus! Tradutziones Frantzesu fourbi Ingresu odds and ends Ispagnolu baratija Italianu carabàttola, cianfrusàglia Tedescu Plunder.

carramatzíbi , avb Definitzione ghetai a c. = (nau de unu) ciciu, crocau a fuliadura, de malu betu Ètimu srd.