A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cheghéntu , nm Sinònimos e contràrios caentu* | ctr. frios, friscura Frases in su fritu e chene mantedhu ponet in sos coros su cheghentu ◊ fuit finas tempus bonu, cheghentu, rosinas e un'oghighedhu de sole.

chégia , nf: chéjia, chéxia, crégia, créjia, crésia, crexa, créxia Definitzione sa comunidade cristiana, sa comunione de is santos; logu sacru, fràigu, inue si dhue faent funtziones de adoramentu e arrengratziamentu a Deus o de devotzione a is santos / min. cresiedha, chejiaredha, chejita Sinònimos e contràrios cesa, crea 1 Maneras de nàrrere csn: crésia mazore = sa crésia de su Santu patronu de sa bidha, sa sea de su píscamu; si sa crésia est manna su predi no dhoi crepat = "melius abundare quam deficere", menzus chi de cosa bi ndhe apat meda; èssere che crésia = bellu, mannu; fàghere totu sas crésias (nau de unu chi andat a logu)= arrèsciri fatuvatu, firmaisí in tantis logus, fai tantis firmadas; irghelàreche a unu che cane dae crésia = salarzare, fàghere fuire Frases po mi batiare mi ant giutu a crésia ◊ s'istàtua che l'ant posta in sa crésia mazore ◊ sa zente curret pentida a chégia ◊ cust'ómine si at bidu in sónniu a Santu Frantziscu chi li at nadu su logu inue li deviat fraigare una crexa 2. tenet boes che crésia ◊ sa chéxia de s'imbreagone est su tzilleri ◊ su pòveru maridu si ch'est ritiradu che cane catzadu dae créjia Sambenados e Provèrbios prb: chie no at bidu chéjia s'àinu s'adorat Terminologia iscientìfica prdc Ètimu ltne. ecclesia Tradutziones Frantzesu église Ingresu church Ispagnolu iglesia Italianu chièsa Tedescu Kirche.

chéi che

chéi 1 che 1

cheigàu! chegàu!

cheínzu , nm Definitzione bogadura a canales de unu terrenu po pastinare bíngia noa Ètimu srd.

cheisciadósu , agt, avb: chescedosus Definitzione nau de matedu o cosa prantada, chi creschet bene, meda, bona; de abbastu, su tanti necessàriu, bene Sinònimos e contràrios losanu / abbastànscia Frases tantis arrogus de terra funt tropu pitius e ispainaus po dhoi podi fai cosa cheisciadosa! 2. sa pastura po is brebeis est pagu: sa mebamida no est créscia chescedosus po dhas prandi (Gn.Piu).

cheitéi , avb Definitzione abarrai c. = in pessos, dubbiosu; fàghere c. = tantare, fagher bènnere disizu Frases cussa cosa aici bella mi fait cheitei!

chéiva chèba

chèja cèa

chejàle , nm Definitzione logu, tretu mannu, chi faet a chea Terminologia iscientìfica slg Ètimu srd.

chéjia chégia

chejiarèdha , nf Definitzione min. de chéjia, cresiedha Frases coronados dae parentes e amigos, s'isposeint in d-una chejiaredha mesu abbandhonada.

chejighèdha , nf Sinònimos e contràrios cresiedha.

chejolàlzu , agt, nm Definitzione chi o chie faet abbitu meda a crésia Sinònimos e contràrios chexulanu, crejiàsticu Ètimu srd.

chejúra cesúra

chelàre , vrb Definitzione pònnere coment'e unu velu o napa ananti de sa vista Sinònimos e contràrios afuscai, annapai, imbelare, impannare, inchelare, infuscai Frases si chelant sas pupias candho sas manos mias carignant a issa ◊ si chelant sas pupias candho sas laras mias de fogu tocant sas suas de amore allutas (M.Canu) Ètimu srd.

chelbédhu carbédhu

chelcíre , vrb: chicire, chilcire, chiscire, chitzire Definitzione betare calecuna boghe, nàrrere cosa a su piciochedhu, a un'animale, po dh'asseliare, fàere torrare agoa, po che dhu bogare; fàere asseliare, fintzes apartare, arregòllere a una parte Sinònimos e contràrios abboluire, abbruncai, assebiai, caciare, crischiare, irmurrare, irruncare, ispochiare, sbruncai / cuai, frànghere | ctr. aggussire, audire, auntzare, incidai, inciulai Frases duas pisedhutzas fint pranghendhe ma neunu las at chitzidas: las ant lassadas prànghere ◊ ischiat chiscire sos canes sentza los tocare ◊ tandho no ti apo a chicire e atzetas sedha e bríglia?! ◊ apo chiscidu su gatu ca fit in chirca de tènnere unu puzonedhu ◊ su pisedhu, candho faghet tropu botu, cheret chitzidu 2. cussa ispranzada de pane at chicidu su bentu 3. sos voes chitziant deretos a manu giusta o a manca, arreghiant o torraiant a annare a secunna de su frúschiu chi intenniant 4. candho su massaju adiat finitu de arare chitziat sas petras dae mesu de sa tanca ◊ chitzitiche dae cue!◊ faemi sa caridade de mi chitzire innoghe, ca seo perseghiu!◊ tocat a chitzire su bestiàmene po no che dhu furare is ladros o is martzanes (E.Madeddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rabattre, faire taire qqn Ingresu to retort, to silence s.o Ispagnolu reprochar, acallar Italianu rintuzzare, far tacére Tedescu zurückschlagen, zum Schweigen bringen.

chélcu , nm: chercu, crecu Definitzione genia de linna forte e de dura chi faet a mata manna, connota meda in Sardigna: faet su landhe, perdet sa fògia in s'ierru Sinònimos e contràrios arròali Maneras de nàrrere csn: chercu tzacadinu, corriatzu = calidades de sa linna chi iscratzant o sunt lentas; làndiri, làdhara de chercu = landhe, ballina chi bogant sos chercos; istare che cane presu a chelcu = mali, comenti a totus is acapiaus Frases is badhes innoghe furint tibbas de suèrgios e crecos ◊ de linna de chelcu faghent cubas ◊ su chercu est una linna chi, si est segada in muta zusta, durat deghinas de annos, mala a prudigare Sambenados e Provèrbios prb: dae chercu no essit ozastru Terminologia iscientìfica mtm, Quercus pubescens Ètimu ltn. quercus Tradutziones Frantzesu chêne Ingresu oak Ispagnolu encina Italianu quèrcia Tedescu Korkeiche.