A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chelecúnu, chelegúnu cabancúnu

chelèmbros celèmbros

chelènte callènte

chelentósu callentósu

cheléntu caéntu

chélfidu , pps, agt: chérfidu, chérfiu, créfidu, créfiu, chérfitu Definitzione de chèrrere / bene chérfidu = chi totus dhu istimant; male chérfidu = chi no dhu podint biri Sinònimos e contràrios bófiru, chertu 1, chérziu, vórziu Frases at créfiu de dhue èssere s'óbbrigu a fàere custa cosa ◊ no at chérfidu prus a mi tratènnere ◊ che a issa fia chérfida istare ◊ no li est créschida?… in ojos che l'aias créfida! 2. in su triballu isse est bene chérfidu dae totugantos Tradutziones Frantzesu voulu Ingresu wanted Ispagnolu querido Italianu voluto Tedescu gewollt.

chelfíja , nf: chelvígia, chelvija, chervica, chervicra, chervija, chevija, chirvígia Definitzione sa parte de asegus de sa conca, tra su tzugu e su cúcuru Sinònimos e contràrios batile, chérbica, pistidhu, tidíngia Frases sa chelvija de su re de Piemonte po paritzu at rasigadu ◊ si no rues, nessi umbruncas e si sa chelfija truncas t'istas pro sempre iscollada ◊ at postu sa chevija in terra, candho est rutu ◊ ti truncas sa chirvígia! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. cervic(u)la Tradutziones Frantzesu nuque Ingresu nape Ispagnolu nuca, cogote (m) Italianu nuca, collòttola Tedescu Genick.

chelichéli , avb Definitzione deasi fine, consumau, chi si podet bíere de una parte a s'àtera Sinònimos e contràrios consumidu, irgheleniu, lizinidu Tradutziones Frantzesu consumé, transparent Ingresu worn-out, transparent Ispagnolu gastado, consumido Italianu consunto, trasparènte Tedescu abgezehrt, durchsichtig.

chellàre cagliài

chelleisòne , nm Definitzione su frutu, genia de sa melighedha, chi faet su lidone Sinònimos e contràrios alidone, baca 1, bilisone, ghilidone, lasarione, lisone, meladidone Ètimu srdn.

chellentàre caglientài

chellènte callènte

chelléntu caéntu

chèllere , vrb: chèrrere Sinònimos e contràrios bòliri Frases podent chistionare in totu is limmas chi chelent ◊ chelet nàrrere ca su chi apo iscritu a calecuna cosa ballet!

chelliài cagliài

chèlta , nf: cherta 1, chesta Definitzione su cricare; fintzes su seberare cosas diferentes Sinònimos e contràrios busca, chilca / sceradura Frases cussos dannarzos no sunt in cherta de si pentire! ◊ andhabat chin sa bertuledha in cherta de si buscare carchi cosa ◊ nemmos est in cherta de secare preda ◊ no soe in cherta de pèrdere tempus: cherjo trabballare! ◊ sunt in cherta de sa sorte ◊ so in cherta de mi cojubare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu recherche Ingresu search Ispagnolu busca Italianu cérca, ricérca Tedescu Suche.

cheltàre certài

chéltu cértu

chélu célu

cheluemúru , nm Definitzione genia de napa fine fine chi faent is arangiolos Sinònimos e contràrios beluemuru, chilighilimuru, lanarràngiu, lapa, leperangiolu, naparangiolu, napemuru, napiolu, tadharanu, telaemuru, tirinnia, tiririgna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu toile d'araignée Ingresu cobweb Ispagnolu telaraña Italianu ragnatéla Tedescu Spinngewebe.