A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chensàre , vrb: achesciare, chensciare, chesciai, chesciare, chesciari, chessare, chessiare, chissiare, ghessare 1 Definitzione fàere su lamentu po calecuna cosa; seberare is angiones po dhos pònnere a súere a sa mama s'incràs a mengianu Sinònimos e contràrios cresciare, ochissiare Frases si fut chesciau contras de unu ◊ fatu est e non ti chescist! ◊ no mi chènscio piús ne mi lamento ◊ si ti cheres chensare già est chin contu! ◊ est andau a si chesciari anca de su síndigu Ètimu ctl., spn. queixar, quejar Tradutziones Frantzesu se plaindre Ingresu to complain Ispagnolu quejarse Italianu lagnarsi, reclamare Tedescu klagen, sich beschweren.

chènscia chènsa

chensciàre chensàre

chensciàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios cansai* 1, iscansae, stressiai Frases chensciade, caras amigas, no so nemmancu unu moro! (G.A.Cossu)◊ aves mias peregrinas, a sas últimas geninas ello e prite no chensciades? ◊ benide, edduncas, chensciade, no timedas in guai!(G.A.Cossu).

chensciósu , agt, nm: chesciosu, chessiosu, chessosu, ghessosu Definitzione chi o chie si chèsciat, chi istat sèmpere chesciandhosi Sinònimos e contràrios achiguladu, memulosu, miaulosu, piantinosu, piantuleu, pibinosu, piciosu, spreàrgiu, surrungiosu, turunzosu, tzirchinzosu / cdh. chisciosu Frases mancai chesciosu, su pòburu si podit acuntentai ◊ sos preitiosos si mustrant chensciosos cun totus ◊ candu chesciosa arritzolas fuedhu, no ses che folla pendi pendi po ispantu ingroghia (E.Collu)◊ sorga mia est chesciosa: no mi bollit a nura!…◊ ses de dogni chessosu veru Babbu Ètimu spn. quejoso Tradutziones Frantzesu plaintif Ingresu mournful Ispagnolu quejón Italianu lamentévole, quèrulo Tedescu klagend.

chénsciu chènsa

chentàles , nm pl: chinciales, chintales, chintari 1, chintzales, sintzalis Definitzione s'ora chi cumènciat a pònnere riga faendho die, abbreschendho; su colore sèmpere prus craru chi si biet in s'orizonte candho est acanta a fàere die e fintzes una genia de errigas de diferente colore chi si podent bíere in s'aera faendho die o iscurigandho Sinònimos e contràrios abbréschida, abbreschidorza, abburiadroxu, albore, arborinu, chinta 2, nea, scampiadórgiu, spanigadroxu Maneras de nàrrere csn: a chentales, ponindhe chintales de die, betanno chinciales = orbescendi; sos chintales de su sero = sas umbras comente che abbàssiat e intrat su sole, iscurighendhe; su bentu de sos chentales = bentixedhu de ammengianu a chitzi Frases fit un'iscéntzia pretzisa chei su lugore de sos chentales ◊ cras manzanu, apena a sos chentales, sa nave ti aprontamus pro tucare ◊ no bi at note chi no at chintzales ◊ chintzale ruju a sole… intra linna, pastore! 2. dae sos chintales tuos ses andhadu in terighinos de ispinas Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aube, crépuscule Ingresu dawn, twilight Ispagnolu crepúsculo (matutino, vespertino) Italianu alba, crepùscolo, striature all'orizzónte Tedescu Morgendämmerung, Zwielicht.

chentenàgliu, chentenàju, chentenàriu , agt, nm Definitzione de chentu annos, chi o chie tenet chent'annos, a is chent'annos de calecuna cosa Frases su chentenàgliu si est pesatu ritzu: De bidha fraicata in locu artu sono! Tradutziones Frantzesu centenaire Ingresu hundred-year old, centenarian, centenary Ispagnolu centenario Italianu centenàrio Tedescu hundertjährig, Hundertjährige.

chentésimu centésimu

chentína cantína

chentína 1 centèna

chentína 2 , nf Definitzione síndria de bòvida, s'armadura chi si ponet po fàere una bòveda e s'arcu chi arresurtat (in custa genia) Sinònimos e contràrios címbria Terminologia iscientìfica dmo Tradutziones Frantzesu cintre, cambrure Ingresu centring Ispagnolu cimbra Italianu cèntina Tedescu Rüstbogen.

chéntria , nf, nm: chéntriu, créntia, gréntia Definitzione su marcu o síngia chi abbarrat de una ferida, de unu cropu, de cosa chi imbrutat / una créntia de ozu Sinònimos e contràrios checa, ferida, ischéntriu / màcia, macra, taca 3 2. giuchiat un’arva niedha comente a una créntia de tinta de iscríere Tradutziones Frantzesu blessure, contusion Ingresu wound, bruise Ispagnolu herida, mancha Italianu ferita, contusióne Tedescu Wunde, Quetschung.

chentriàdu , agt Definitzione chi portat chéntrias, màncias, marcos Sinònimos e contràrios ammarciau, crentiadu, incespiau, macradu, tacadu / biscacadu, incespiau, tzespeadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tacheté, bigarré Ingresu spotted, variegated Ispagnolu manchado Italianu macchiato, screziato Tedescu gefleckt, gesprengelt.

chéntriu chéntria

chéntu céntu

chentubès centubèis

chentubiúdu , nm Definitzione bobboi de chentu peis, genia de bobboitedhu longhitu e totu peis chi curret lestru lestru Sinònimos e contràrios centuancas, centubeis, centugambas Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

chentubizàle , nm Definitzione bentre chentu puzones, o bentre chentu pígios Sinònimos e contràrios chentubizos Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

chentubízos , nm Definitzione s'istògomo totu a pígios de unos cantu animales chi orrumigant: bentre chentu puzones, o chentu pígios, o bentre grussa Sinònimos e contràrios bentrebizàdile, bentrelussa, centubigione, entrebizone Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.