A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chentubuzòne centubigiòne

chentumíza centumíla

chentunòdos centunúus

chentupedóri , nm Definitzione bobboi, una genia de chentubès ma prus matucu, cun cambas (o peis) prus curtzas, prus lascas e grussitas Frases sos chentupedoris sont de tres zenias: a) su mossicrosu, de colore grogu, unu pacu velenosu, b) su minore, chi mosset puru ma no est velenosu, e c) su terranzu Terminologia iscientìfica crp.

chentupedútu , nm Sinònimos e contràrios chentupedori.

chentupízas , agt, nm Definitzione nau de gente, chi o chie portat pinnicas medas, est totu trassas e no faet a ndhe cumprèndhere nudha de ite est o bolet deabberu Sinònimos e contràrios fraissinu, prinnigheri, totupizas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rusé Ingresu cunning (fellow) Ispagnolu astuto, taimado Italianu scaltro, furbóne Tedescu schlau.

chentupizòne, chentupuzòne centubigiòne

chentuvàtzas , nm Definitzione persona chentza firmesa, fartza, de no si ndhe pòdere fidare Sinònimos e contràrios cagabbandhelas, girabbandhelas Ètimu srd.

chèntza , prep, cng Definitzione prep. chi s'impreat in sensu de farta, po inditare chi mancat deunudotu su chi narat su foedhu chi acumpàngiat (s'impreat cun e chentza sa prep. de) e coment'e cng. de prop. subbordinadas de forma implícita o fintzes esplícita cun sa cng. chi / èssere, àere, tènnere + chentza + pps. de vrb. = no + agt.; chentza farta = chentza fàghere a mancu; chentza cussu (css. motivu) = a donzi modu, cussu o no cussu, gai etotu, itl. comùnque, indipendentemente da ciò Sinònimos e contràrios cena 1, censa, sència | ctr. chin Frases chentza de cussu no podimus andhare ◊ chentza triballu no si campat ◊ timendhe e chentza timire, nendhe e chentza nàrrere, andhendhe e chentza andhare ◊ ti l'aia fatu chentza cussu, unu piaghere, si mi l'aias nadu 2. su pipiu est andau a su sartu chentza si ndi sapiri su babbu 3. su letu est chentza fatu, tenzo sas binzas chentza pudadas, bi tenimus su trigu chentza messadu, sos cómpitos sunt chentza fatos ◊ cussa est maladia chentza connota! ◊ lis dispiaghiat de che iscatzare s'istranzu chentza cumbidadu (S.Patatu) Ètimu srd. + itl. Tradutziones Frantzesu sans Ingresu without Ispagnolu sin Italianu sènza Tedescu ohne.

chepàre, chepàri , avb Definitzione che pare = cant'e pare, totunu, de su matessi andhare o mannària: segundhu comente si narat, bolet nàrrere méngius, chi no faet mancu a dhu pònnere apare ca est de seguru prus o méngius / est totu chepare = est totunu, uguale Sinònimos e contràrios aguale, cabale, ténticu | ctr. diferente Frases de fronte a sa morte semus totugantos chepare ◊ no est mai chepare: una die est gai e una die est goi ◊ in totaganta s'ísula sunt sas usàntzias guasi chepare ◊ Deus ti diat donos chi in logu no ndhe apat totu chepare bonos! ◊ sas féminas de oe sunt chepare cun sos ómines ◊ maigantas àteras cosas, chepari bellas, sunt andhadas pérdidas ◊ chepare pro ambos cheret su contivizu! 2. totu chepare a fàghere goi!…◊ chepare trancuillu fia istadu, si aia fatu gai!…◊ chepare menzus ti ndhe fis bidu, si aias zutu cabu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pareil, semblable, identique Ingresu similar, identical Ispagnolu idéntico Italianu sìmile, idèntico Tedescu ähnlich, identisch.

cheprédhicu , agt Definitzione chi est de naturale chi coitat a si ofèndhere, a si arrennegare Sinònimos e contràrios airósigu, arrabbiaditu, arrennegaditu, inchietosu, tràchidhu, tzacosu Ètimu srd.

cheprinàre , vrb Definitzione iscrafangiai, segare coment'e a crepadura; nau de gente, fintzes primmare, ofèndhere, pigare tzacu Sinònimos e contràrios crebulare, scaravangiai.

cheprudhàre , vrb Sinònimos e contràrios cheprinare, crebulare, scaravangiai.

cheprúdhu , nm Sinònimos e contràrios cheprédhicu Ètimu srd.

chepúdha chebúdha

chèra cèra

cheràju , nm: cherarju, ciraju Definitzione chie faet is cheras; chie contivígiat abe, casidhos o ndhe tenet Sinònimos e contràrios cereri / abiaresu Frases sa chera la regalo a su cheraju, addaghi bogo su mele ◊ su cheraju iscazat sa chera Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cirier Ingresu wax-chandler Ispagnolu cerero Italianu ceraiòlo Tedescu Kerzenzieher.

cheralàca , nf: tzeralaca Definitzione chera de Ispagna, a panes piticos longhitos, genia de chera forte chi serbit a sigillare bustas e pacos Sinònimos e contràrios cherispagna Frases essiant a pedire dinari cun iscàtulas de iscarpas líchidas, sizilladas a cheralaca.

cherapígna carapígna

cheràrju cheràju