A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chilívru chibíru

chilizàre , vrb: ghilizare* Definitzione fàere burdellu, chilizu.

chilízu , nm: ghilizu* Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, atrepógliu, carralzu, chichígliu, chimentu, sciumbullu, tregollu.

chíllia, chillía chíglia

chilliadòre , agt, nm Definitzione chi o chie tzàntzigat o chílliat Ètimu srd.

chilliài, chilliàre chigliàre

chilliàta , nf Definitzione su chilliare, su tzantzigare, su mòvere Sinònimos e contràrios bantzigada, santziamentu, tzàntzigu Frases cudhu mamutzone responnet solu a chilliatas de conca, imbreacu a supu Ètimu srd.

chillighílli , nm Definitzione su toca toca chi si faet in dossu a unu po dhu fàere erríere Sinònimos e contràrios cagaitas, catigati, chilighili, chitirighítili, corigori, sgrighita, sintzirigu, tzintzirighilli Ètimu srd.

chíllu , nm Definitzione su chilliare, tzantzigamentu: nau de sa bardúfola, ballu, movimentu Sinònimos e contràrios chilliata Frases bollu sa bardúnfula chi fetzat chillu in s'unga Ètimu srd.

chíllu 1 chígiu

chilómetru, chilómitre, chilómitru , nm Definitzione misura de longària e tretu de milli metros (intz. Km.)/ èssereche unu chilómitru atesu = atesu meda, tropu (ma nau esagerandho); c. cuadrau = su logu chi leat unu cuadrau de unu chilómitru de latu (intz. km2) Frases fint a duos chilómitres dae sa essita de sa vidha 2. acurtziadindhe a sa mesa, cantu chi che ses unu chilómitru atesu, manighendhe! Tradutziones Frantzesu kilomètre Ingresu kilometre Ispagnolu kilómetro Italianu chilòmetro Tedescu Kilometer.

chilovatòra , nm Definitzione (intz. Kwh): unidade de misura de sa fortza elétrica, oguale a milli vatas in d-un'ora de tempus.

chiltionàre , vrb: chistionai, chistionare, chistionari, cristionai, cristionare Definitzione pigare o fàere unu chistionu, foedhare de calecunu argumentu Sinònimos e contràrios allecare, arragionare, cuntrastare, faedhare, negossare Frases atopa a domo cantu de chiltionare! ◊ innantis de leare sa detzisione si ndhe sunt chistionados ◊ gei si nd'eus a cristionai un'atra borta! ◊ is pipius teniant bregúngia a chistionari in sardu ◊ eus fatu mali a scuai de chistionai su sardu ◊ issu pudat, inferit e chistionat puru cun is matas! Ètimu itl. quistionare Tradutziones Frantzesu causer Ingresu to talk Ispagnolu conversar, discutir Italianu discórrere, conversare, discùtere Tedescu reden.

chiltiòne chestiòne

chíltzina , nf Definitzione su che ndhe segare un'orrugu, de calecuna cosa, incurtzadura Sinònimos e contràrios irmíngua, mímina, sméngua Frases no mi fetas sa chíltzina: ischia chi fint batoschentos e como mi naras chi sunt treghentos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déchet, diminution, coupe Ingresu decrease Ispagnolu corte Italianu diminuzióne, tàglio Tedescu Verkürzung, Schnitt.

chiltzinàdu , pps, agt Definitzione de chiltzinare Sinònimos e contràrios incultziadu, mutzau, mutzinau Tradutziones Frantzesu raccourci Ingresu shortened Ispagnolu acortado Italianu raccorciato Tedescu verkürzt.

chiltzinàre chertzinàre

chílu , nm Definitzione su tanti de milli, nau mescamente de pesu (milli grammos) ma fintzes de àteru Frases leat mamma e inturtat tres chilos de podha pro fàghere macarrones lados ◊ po paga depet giare duas piscedhas de casu de múrgia chi faent chimbe chilos ◊ tocai ca ci calaus a bidha, comporaus duus chilus de gamberonis e unu porcedhu e si satzaus totu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu kilo Ingresu kilogram Ispagnolu kilo Italianu chilo Tedescu Kilo.

chílu 1 , nm Definitzione s'alimentu digiriu comente che dhu suspit s'istentina, su súciu unu pagu biancu fatu de is alimentos chi su sàmbene ndhe leat de istentinas e portat a totu sa carena.

chilzeniàre , vrb Definitzione cambiare genia, arratza, essire diferente Sinònimos e contràrios disgeniare, imburdiri, irratzare, iscastare, ischilziniare, iseniare Frases custa fiza at chilzeniadu meda dai sa mama ◊ custa síndria at chilzeniadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégénérer, abâtardir Ingresu to degenerate Ispagnolu degenerar, bastardear Italianu tralignare, imbastardire Tedescu entarten.