A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chíma , nf, nm: chimu 1, cima Definitzione su coromedhu de is matas, is partes prus artas o prus atesu de su truncu de is matas (e po cussu fintzes is prus fines e modhes); genia de candhelita chi bogant is erbas ue apustis faent su frore, ma pruschetotu is litos betzos (Hyoseris radiata, itl. radicchio selvatico)/ cima de làtia, de gureu, de indívia, de càuli Sinònimos e contràrios cimixedha, coma, coramedhu, frandha 1, puntioledha, rampu / síriu Frases sas àrbures faghent su frutu in chimas ◊ in sas chimas sos puzones godint gioghitendhe ◊ su cardu, sa latuca, sa tzicória sunt boghendhe sa chima ◊ candho sas erbas bogant sa chima sunt apunta a fàghere su fiore ◊ fit cun su chimu de s'olia che columba ◊ su bentu movet sos chimos de sas matas 2. in beranu essit sa chima ◊ sos pisedhos essiant a chima, unu tempus: como no cherent mancu tzoculates! Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. cima Tradutziones Frantzesu bout tendre et mince des plantes et de certaines herbes Ingresu cyme Ispagnolu cogollo Italianu punta tènera e sottile delle piante, gètto di alcune èrbe Tedescu Trieb, Sproß.

chimài , avb Sinònimos e contràrios maicantu, meda Frases calicunu ti podet agiuare a che leare custa cosa chimai pesuda.

chimbànta , agt, nm: chimmanta, cimmanta, cincanta, cincuanta Definitzione chimbe bortas deghe (in números àrabbos 50, in números romanos L) Frases su significu 'e s'autonomia in chimbanta e piús annos no ant cumpresu ◊ issu teniat trabballendi prus de trinta giorronaderis fitianus e lompiant fintzas a cincuanta candu ci fiat cosa de fai meda 2. bi at bisonzu de andhare in chimbanta pro fàghere una cosighedha gai?! Ètimu ltn. *cinquanta Tradutziones Frantzesu cinquante Ingresu fifty Ispagnolu cincuenta Italianu cinquanta Tedescu fünfzig, Fünfzig.

chimbantèna, chimbantína , nf: cincuantena Definitzione unu tanti de chimbanta, mancari no precisu, unos o unas chimbanta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cinquantaine Ingresu some fifty Ispagnolu cincuentena Italianu cinquantina Tedescu etwa fünfzig.

chímbe , agt, nm: chimbi, chimme, cimme, cincu, cíncui Definitzione su tanti de is pódhighes de una manu (in números àrabbos 5, in números romanos V): coment'e agt. no càmbiat, ma tenet su pl. candho est nm. Maneras de nàrrere csn: su chimbunu = su 20%, unu in chimbe; erba de cincu venas (o de cincu filus) = nerviada, prantaxa; bènniri is cincu minutus = pèrdere sa passéntzia, artziare a conca Frases as incontrau a una chi possediat chimme sodhos istampaos! ◊ is didus de sa manu funt cincu ◊ su mundhu est unos chimbe Continentes ◊ "Cherimus un'àrbor'e pache!" narant sos chimbe orfanedhos zocandhe, chin càndhida boche de nibe (P.Mura) 2. duos chimbes faghent deghe ◊ dae custos números bogamindhe totu sos chimbes 3. gei dhu scis ca seu cosa de pagu fidai: chi mi benint is cincu minutus nci essu in coranta mois! Ètimu ltn. cinque Tradutziones Frantzesu cinq Ingresu five Ispagnolu cinco Italianu cìnque Tedescu fünf.

chimbeghèntos , agt, nm: chimbighentos, chimmeghentos, cimmexentos, cincuxentus, tzincughentus Definitzione cincu bortas centu (in númerus àrabbus 500, in númerus romanus D): coment'e agt. cuncordat cun su nm. (ma no a sa campidanesa) Frases bi at àere àpidu nessi chimbighentas pessones ◊ Giuanni bellu e forti… cincuxentus feridas e setixentus mortis!◊ tegno chimmeghentas brebès Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cinq cents Ingresu five hundred Ispagnolu quinientos Italianu cinquecènto Tedescu fünfhundert.

chímbi chímbe

chimbighèntos chimbeghèntos

chimbína , nf Definitzione unos chimbe; pesada de chimbe versos Sinònimos e contràrios chintena Tradutziones Frantzesu quine Ingresu set of five Ispagnolu cinquena, quinteto Italianu cinquina Tedescu Quinterne.

chimbínu , nm Definitzione una sonàgia nada deosi po sa mannària (coment'e setinu, bindhighinu) Terminologia iscientìfica snl Ètimu srd.

chimbirinàre , vrb Definitzione ballare una genia de ballu Frases in sos carrasegares ballaimis: chimbirinaimis e mancu creimis chi arriviat sa betzesa!

chimbúnu , nm Definitzione de chimbe, unu: de una css. cantidade o mannària ispartzia in chimbe partes oguales, una Frases su trigu si l'at collidu su mere pro iscontare chimbunos ◊ su podestade li at mandhadu sos carabbineris a domo pro l'istasire pagas misuras de trigu chi li depiat de chimbunu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu le 20% Ingresu twenty per cent Ispagnolu 20% Italianu il 20% Tedescu zwanzig Prozent.

chimèdha , nf Definitzione una calidade de cicória areste, bona de papare (sa chima); una genia de ambulartza mala Sinònimos e contràrios cududha, cugúdula, mammaluca 1, pabantzolu, sirubabantzolu / pirisca Terminologia iscientìfica rba.

chimèdha 1 , nf Definitzione tziringonedhu grogànciu chi si agatat asuta de terra, longu unos duos centímetros, e si papat su coro modhe de sa cosa prantada, in s'arraighina Sinònimos e contràrios bremibintus, germedha Terminologia iscientìfica crp.

chimentadúra , nf Sinònimos e contràrios arrogadura, solovru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu broyage Ingresu shattering Ispagnolu rotura Italianu frantumazióne Tedescu Zertrümmerung.

chimentàre , vrb: cimentai Definitzione fàere a orrugos; fàere chimentu, rumore coment'e de cosa segandho; malatratare / cimentai tropu un'animali = istracàrelu a tropu Sinònimos e contràrios acacigai, arrogai, fraganare, filchinare, malatratai, segai Frases chimenta linna a su fogu! ◊ sos carabbineris l'ant trabentau focu e li ant chimentau su bratzu ◊ si no ti ndhe andhas t'iscràbigo su bàculu a costas e ti chimento onzi mermu! ◊ su porcu cheret totu chimentadu pro lu cufetare e collire 2. chimentat in s'iscontza cabertura s'abba chi est proindhe a tragonaza ◊ totu custos corpos, ite sunt chimentendhe cue supra?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire qqch. en morceaux Ingresu to shatter Ispagnolu romper, desmenuzar Italianu frantumare, smozzicare Tedescu zertrümmern, zerschneiden.

chimentàrzu , nm Definitzione pane lassau cruo po aghedare e fàere su frammentu de un'àtera cota Sinònimos e contràrios ammentarzu, fermentarzu, fermentu, madria Ètimu srd.

chimentàu , pps Definitzione de chimentare Sinònimos e contràrios arrogau, strassinau Frases in pagos minutos, sa fasche de sa linna fit chimentada.

chimentósu , agt Definitzione chi faet chimentu, burdellu meda Ètimu srd.

chiméntu , nm: cimentu 1 Definitzione moida coment'e de cosa chi funt segandho; boghes de unu chistionu airadu; maltratamentu de un'animale; su fàere calecuna prova atrivia / su chimentu de su tronu = s'istragada manna chi faghet su tronu, coment'e seghendhe cosa Sinònimos e contràrios abbolotu, atabazu, carralzu, chichígliu, fracassu, siliestu / cadha, matratamentu, podha / arriscu | ctr. assébiu Frases pistichinzos, chimentos, birgonzas, dúbbios fint cosas coladas e irmenticadas ◊ fàghere chimentu e degógliu ◊ a boghes, a chimentu, giogaimus a pípiris de nughe 2. pisedhos, finídemi su chimentu ca so a dolore de conca! ◊ s'intendhet chimentu de pes ◊ totu cussu chimentu chi s'intendhet est ca ant binsu sa partida ◊ su chimentu chi faghent cun cussa orchestra ti atontat puru! Tradutziones Frantzesu bruit, tapage Ingresu noise, uproar Ispagnolu alboroto, confusión Italianu strèpito, schiamazzo, subbùglio Tedescu Lärm, Aufruhr.