A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chímula , nf Definitzione in bestimentu, fròngia, trama chi si lassat apostadamente longa, iscapa, o chi si aciunghet in oros Sinònimos e contràrios ginèfra, ímula Frases sa fémina bighiat un'isciallu cun chímulas.

chimulía , nf Sinònimos e contràrios chimuza.

chimúsa , nf Definitzione fasca chi s'imbodhigat in chintzu a su pipiu de naschidórgiu Sinònimos e contràrios cimbussa*, fasca.

chimúza , nf: chimuzia, chimuzina, cumuzia Definitzione chimmutzos, cambighedhos fines, linnighedha fine Sinònimos e contràrios bruncuza, chercuzu, chimulia, frascuza, ghirghinisa, imbiescimentu, ischimuza, mulixia, musciuliga, pampuzia, pimpisa Frases pro su fogu batiat chimuza e calchi rabatzone ◊ est essia a s’ortu a intrare chimuzina e duas naes de linna russa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramille Ingresu brushwood Ispagnolu ramaje Italianu ramàglia, stipa Tedescu Niederholz, Reisig.

chimuzàre , vrb: chimuziare Definitzione cricare e arregòllere chimuza a su fogu Sinònimos e contràrios bruncuzare, frascuzare Ètimu srd.

chimuzía chimúza

chimuziàre chimuzàre

chimuzína chimúza

chimuzòne , nm Definitzione naighedha, cambu mannu.

chimúzu chimmútzu

chimúzu 1 , nm Sinònimos e contràrios frascúgliu, ischidu 1, ischimuzu, istrepitzu Ètimu srd.

chin , prep: cun Definitzione foedhu chi si ponet innantis de is númenes po bòllere inditare cumpangia, manera, aina e àteru (fintzes suma, s’idea de contras a…)/ cun deo, cun mei, cun megus, cun tegus, cun isse, cun a isse, cun custu, cun a tie Sinònimos e contràrios paris / a / contra | ctr. chentza Maneras de nàrrere csn: cun totu chi… = mancari; cun chi… = si; die cun die, annu cun annu, mese cun mese = donzi die/die die, donzi annu, donzi mese; pònnere una cosa (o a ccn.) cun àtera/u = pònniri impari, ma fintzes aparagonai Frases semus andhados paris cun bois ◊ sas mamas crabarissas disizant un'àteru basu e nois cun a issas (G.Maieli)◊ abbarra cun megus, ca est note ◊ est beniu cun sa mulleri ◊ mamma fait fatuvatu su pani cun tamàtiga 2. su preide cumènciat is gòcios cun boghe bene intonada, brindhandho a dhi arrespòndhere ◊ segamus su casu cun sa lepa ◊ sa cosa chi faghet si leat cun sa furcheta ◊ s'iscriet cun sa pinna ◊ cun su dinai no si podit comporai totu ◊ deo non bio prus, ma chi tue mi ascurtas bene apo a bíede cun is ogos tuos ◊ dhi at torrau sa scera chin d-unu piciochedhu 3. fit a turunzu e a maledissiones chin su tempus ◊ la tenzo cun tegus pro su dannu chi mi as fatu ◊ seu inchietu cun issu ◊ ita tenis cun mei?! ◊ sa giustítzia ant domandau: "Cun chini suspetais?" e is fraris ant arrespostu: "Cun nisciunus!" ◊ no tenzo dépidos cun a tie! ◊ si est inchietau cun sa mulleri chi at guastau sa pingiara 4. cun chi tue mi dias isperàntzia dae me sa tristura ch'est lontana (M.Murenu)◊ deo, cun totu chi apo mente abbiza, s'ànimu no mi bastat chi lu conte ◊ cun totu chi as s'istúdiu, cosas medas no las ischis 5. como chi ant fatu su lagu amus s'abba annu cun annu ◊ istaiat die cun die cun su sonete a codhu ◊ issa l'iseteit die cun die, annu cun annu 6. 6.custu cun cussu faghet su tantu ◊ una cosa cun s'àtera faghet meda ◊ no mi as a pònniri a Franciscu cun Andria?!… Meda méglius Franciscu! Ètimu ltn. cum + in, cum Tradutziones Frantzesu avec Ingresu with Ispagnolu con Italianu con Tedescu mit.

chína , nf: achina Definitzione genia de mata e de droga chi si faet de su corgiolu, impreau po meighina a curare sa malària, po passare sa callentura Sinònimos e contràrios chenina Frases sa sorte nostra est ca ant imbentadu sa china, sinono no bi ndhe diat restare unu dae sa malàghera Terminologia iscientìfica mtm, Cinchona officinalis Ètimu itl. china.

chinàu , nm Sinònimos e contràrios bichinau Frases a su chinau nostu benis? ◊ est cricandhe in su chinau.

chincagliéri cancagliéri

chincallería , nf Definitzione cosighedhas piticas, mescamente a bèndhere Sinònimos e contràrios minudàntzia Tradutziones Frantzesu bimbeloterie Ingresu knick-knacks Ispagnolu baratija Italianu chincaglierìa Tedescu Plunder.

chinchídha , nf: cicidha, cincidha Definitzione orrughedhu de cosa alluta chi brínchidat de su fogu, mescamente segundhu sa linna, o de su ferru abbrigau a meda, sardandho a elétricu o fintzes de duos filos nuos cun sa currente candho si benint apare; in cobertantza, unu fàere coment'e bogandho fogu, àrridu, arrennegau Sinònimos e contràrios chintidha, cinciriga, cispa, flaria, fraidha, ichinchidha, ischentidha, ischinchiridha, istenchidha, làntica, pispidha, schinchidha, tighinisa Frases is cicidhas ndi calant apitzus apiodhendi s'arrobba ◊ su ferru cardau fait cincidhas 2. ancu dhi essant cicidhas de buca, de nasu e de ogus! ◊ si bint is facis grogas che sa cera: ghetant is ogus cicidhas de fogu Sambenados e Provèrbios smb: Cincidda Ètimu ltn. scintilla Tradutziones Frantzesu étincelle Ingresu spark Ispagnolu chispa Italianu scintilla Tedescu Funke.

chinchidhàdu , agt Definitzione nau de gente, chi est coment'e chi boghet fogu de s'arrennegu, de su fele o tzacu: inchighiridhadu, infuteradu Sinònimos e contràrios afutadu, arrennegadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu furieux Ingresu enraged Ispagnolu enfurecido Italianu infuriato Tedescu wütend.

chinchinnàre , vrb Definitzione aprontare, cuncordare bene meda, pònnere is chinchinnos Sinònimos e contràrios allaputzai, cumpòniri, cuncodrai, mudai Frases chinchinnare s'aradu pro arare Ètimu ltn. concinnare Tradutziones Frantzesu préparer soigneusement Ingresu to prepare with ability and care Ispagnolu preparar con cuidado Italianu preparare con abilità e con cura Tedescu geschickt und sorgfältig vorbereiten.

chinchínnu , nm Definitzione cosighedha chi si ponet po bellesa Sinònimos e contràrios arrepicu 1, lallanu.