A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chimèra , nf Definitzione cosa chi si credet o si pentzat chentza fundhóriu, cosa chi no si at a pòdere fàere mai; arrennegu, matana, dispraxere (fintzes prantu) po calecuna cosa Sinònimos e contràrios arràbbiu, bataria, cuntierra, matana Frases no ti che ponzas chimeras in conca! ◊ cussa lughe pro nois est una chimera ◊ sa chimera s'istudat a s'atzesa de sa lughe (A.Porcheddu)◊ no bos intzeghet sa chimera de faltzos profetas pagados dai manu furistera! ◊ bi ndhe at chi cunfundhent sa chimera cun sa realidade ◊ deo no mi che ponzo in sas aeras, in mesu a sos machines e chimeras! (Tucone)◊ sas chimeras tuas e degòglios no mi aturdint ne faghent ispantare! 2. no ti ndhe les chimera ne fatas cun nisciunu chistione ◊ no ti les chimera, ca ti fato betare borrighinu chi si che intendhet in sa miniera! ◊ passo notes intreas sonniendhe chimeras chi mi tenent isvariada Ètimu spn. quimera Tradutziones Frantzesu illusion Ingresu illusion Ispagnolu ilusión Italianu illusióne, utopìa Tedescu Illusion.

chimeràre , vrb: crimerare Definitzione crèdere o pentzare in chimeras in cosas chi no funt, fintzes istare sèmpere faendho coment'e cricandho chimeras Sinònimos e contràrios bisae, chimerizai Frases ruet sentza alas in terra, brujendhe, túncia túncia, cansada e chimerendhe Ètimu srd.

chimerísta , nm Definitzione chie credet a is chimeras, a is fantasias Sinònimos e contràrios alluscau, bisadore, biseri, sonniadore Ètimu spn. quimerista.

chimerizài , vrb Definitzione crèdere o pentzare in chimeras, in cosas chi no funt Sinònimos e contràrios bisae, chimerare, pantasiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rêver (à) Ingresu to daydream Ispagnolu imaginar, fantasear Italianu fantasticare Tedescu phantasieren von.

chimexuexàna , nf Definitzione una genia de cardu, gardu aininu o cima molentina, genia de cardu, bonu a papare, chi faet unu fundhu cun fògias medas a paris a terra e bogat una candhelita o chima tuvuda totu ispina cantu est arta (fintzes prus de metro) in d-una genia de fogighedha chi faet in totu sa longària de sa candhelita; est gustosu meda ma no tanti abbosu Sinònimos e contràrios cardugannitzu, cimojana.

chímica , nf Definitzione isciéntzia chi istúdiat is elementos chi cumponent sa matéria; fintzes produtos fatos apostadamente, mescamente meighinas, concimes e àteru Tradutziones Frantzesu chimie Ingresu chemics Ispagnolu química Italianu chìmica Tedescu Chemie.

chimichèdha , nf Definitzione min. de chima.

chímicu , agt, nm Definitzione chi pertocat sa chímica, de sa chímica; chie istúdiat e connoschet o manígiat sa chímica Tradutziones Frantzesu chimique Ingresu chemical Ispagnolu químico Italianu chìmico Tedescu chemisch, Chemiker.

chimídu , pps, agt Definitzione de chimire; nau de erba, chi at fatu sa chima Sinònimos e contràrios folau, inchimiu, siridu 2. sa latuca est chimida ◊ su predusímula como est totu chimidu e faghet su sèmene.

chímighe, chímighi , nm: címixi Definitzione genia de bobboitedhu piticu chi suspit su sàmbene de is animales / chímighe areste = capita?; àere sàmbene de chímighe = si narat de unu chi no piaghet, chi no si faghet cherrer bene Sinònimos e contràrios chínniche, pinni, pínniche Terminologia iscientìfica crp, cimex lectularius Ètimu ltn. cimice(m) Tradutziones Frantzesu punaise Ingresu bug Ispagnolu chinche Italianu cìmice Tedescu Wanze.

chimíre , vrb Definitzione nau de erbas, fàere o bogare sa chima o candhelita ue faent su frore Sinònimos e contràrios abbrabai, abbrossare, frunzire 1, inchimire, inceurrare, ingrilliri, tidhire / folai, indobiri Frases beda, tzicória, litos betzos e gai si che chimint comente intrat beranu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to sprout Ispagnolu germinar, brotar Italianu germogliare, fare il gètto o stèlo di alcune èrbe Tedescu sprießen, treiben.

chimisòne , nm: ghemissone Definitzione genia de pane mannu, grussu, che a su civraxu campidanesu, ma de farra de órgiu, cotu a fogu lentu e apustis lassau interrau in su trigu: si aperit apustis de tempus e portat unu corgiolu grussu, tostau, e sa matza modhe, druche, chi serbit siat a papare e siat a frammentu (su corgiolu si coet a budhiu, a piscadura o a pane fratau) Sinònimos e contràrios bermisone, erminzone, misone Terminologia iscientìfica pne Ètimu srdn.

chimitacói , cng Definitzione si cumbinat… si capitat … Sinònimos e contràrios chitacoi.

chimizòne , nm Definitzione puntas modhes de is campos, de erbas e matas Sinònimos e contràrios chima Frases ite bella chi ses candho a murmutu t'intendho supra de sos chimizones modhitzos! 2. pampas de focu che chimizones de sole si pesant totinduna ◊ pampas de focu in chimizones de sole naschint (Z.Delogu) Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu branche Ingresu foliage Ispagnolu rama Italianu frónda Tedescu Zweig.

chimmànta chimbànta

chímme chímbe

chimmeghèntos chimbeghèntos

chimmútzu , nm: chimuzu Definitzione sa puntighedha fine e modhe de is naes, fintzes de erba prantada Sinònimos e contràrios arrampu Frases bae culumba: de uliva ammustres su bellu chimmutzu! ◊ unu chimuzu allizadu no bi at oe in binza mia (G.Raga)◊ chin d-una frunza iscutet sos chimuzos de su buscu chi est rucrandhe Ètimu srd.

chímu , nm Definitzione is alimentos comente dhos digirit s'istògomo Sinònimos e contràrios mastitzu, mastúgliu.

chímu 1 chíma