A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

codinàtu, codinàtzu , nm, agt Definitzione logu de codina; chi paret codina, chi essit che codina Sinònimos e contràrios orrochile, rocàgliu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rocheux Ingresu rocky Ispagnolu rocoso Italianu roccióso Tedescu felsig.

codínu , nm Definitzione genia de petonadura de féminas Sinònimos e contràrios cacariolu, ciónciu, cocojoni, concajoni, cucale, cuchedha, cucurinu.

codisàgala, codisàghile, codisàlighe , nf Definitzione genia de pigione: segundhu s'arratza, in Sardigna est de passera in beranu, segundhu nidat puru (b. f. cinereocapilla) Sinònimos e contràrios codilonga, coeta, coisàida, culisàida, culisaita, isposita, madisca, madiscedha, merreschedha, niacoa, tzantzigadita Terminologia iscientìfica pzn, budytes flavus.

codísca , nf Definitzione cogólidu de erriu Sinònimos e contràrios códua, dhidhia, lecucu. Ètimu srd.

codíssia codícia

codissiósu codiciósu

códitze códice

códiu , nm: acódiu* Definitzione avantzu, cosa coigiada / a c. = a úrtimu Sinònimos e contràrios abantzu, acógiu, sobra.

codivúlciula , nf Definitzione cugurra furcaxada, genia de bobboi pitichedhu e longhitu, in colore de castàngia, chi portat sa coa frochidhada coment'e tonàgias Sinònimos e contràrios forchidhàdile, isparraguatza, melauridha Terminologia iscientìfica crp.

códixi códice

codòbba , nm Sinònimos e contràrios ballalloe, innóchidu.

codòcra , nf Definitzione s'ogu de sa segure, fintzes de s'agu.

codognàre codangiàre

codòja , nf Sinònimos e contràrios cocina, coighina 1, mola, tzompa.

codóju cadógiu

codolàtzu , agt: codulatu, codulatzu Definitzione chi est tostau che pedra; nau de ccn., chi est tostorrudu, pertiatzu Sinònimos e contràrios coteu, testarrudu Frases custu cuadhu est codolatzu 2. tue poetedhu codolatzu betas apare dógnia imbarratzu! Ètimu srd.

còdollo , agt Definitzione nau de unu, chi est pagu abbistu, fatu a sa grussera Sinònimos e contràrios tontassu / gavàciu, grosseri.

còdolu , agt Definitzione de pedra, chi est che pedra, che code (no solu po sa duresa ma fintzes ca est arrasposu a dhu tocare) Ètimu srd.

còdoma , nf: còndoma, cónduma, còntoma Definitzione chedha manna de gente, gente meda in cumpangia, o fintzes chedha manna de àteru; domo, sa gente de un'aréntzia: si narat fintzes de duos chi funt fastigiandho, po pesare famíglia, loba (e deasi fintzes de animales: una cónduma de picionis) Sinònimos e contràrios aredeu, camarada, cumarca, famíllia, fiotu, grefa Maneras de nàrrere csn: andhare in cónduma = andhare in medas, in cumpanzia, in grefa; èssere de còndoma mala = de répula, de famíllia mala Frases isciampitat intera sa cónduma e faint s'anchita e su passu torrau (A.Cannas)◊ onzi tantu che as a torrare in còndoma, a inoghe ◊ lis apo promintu de che picare peri a issos in carru, bastu chi no siant a còndoma ◊ una còndoma de fizos a rodeu fint ascurtendhe abbevelados 2. cussu est de còndoma de sos Atzenis 3. una cónduma de bobborissina Ètimu ltn. *condoma Tradutziones Frantzesu troupe Ingresu gang Ispagnolu pandilla Italianu brigata, combrìccola, drappèllo Tedescu Schar.

codomidàde , nf: codumidade, comodidade, comodidadi, comoditate Definitzione cosa, fatu o trastu chi arrespràmiat pelea e faet su trebballu discantzosu; logu po istare fatu bene de dhue pòdere istare cun prus facilidade Sinònimos e contràrios codumàntzia, comodesa, cumbénia, cumbeniéntzia Frases sa samunadora, su frigoríferu, su gassu sunt totu bellas codomidades ◊ in domo bi tenet totu sas comodidades ◊ sa terratza est una codomidade, candho faghet a l'àere Tradutziones Frantzesu confort Ingresu comfort Ispagnolu comodidad Italianu comodità Tedescu Bequemlichkeit.