A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

collòni callòni

collonónzu , nm Sinònimos e contràrios coglionadura, coglionella, coglionu Ètimu srd.

collónu cogliónu

collóricu , agt Definitzione nau de ccn., chi si arrennegat a meda Sinònimos e contràrios arrabbiaditu, arrennegosu, felorosu | ctr. pachiosu, pascenscile Ètimu itl. collerico.

còlloro , nm Sinònimos e contràrios arrennegu, arràbbiu, arrennegu Ètimu itl. còllera.

còlloros , nm Definitzione su lícuidu chi si arregollet in sa buscichedha de su fele: si narat pl. puru (su c. e sos c.); fintzes gana lègia, ganas de caciare Sinònimos e contràrios febi Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu bile Ingresu bile Ispagnolu bilis Italianu bile Tedescu Galle.

collóvia , nf, nm: collóviu, colóviu, colóvriu Definitzione nau po cosas de papare, su chi paret de provare in s'istògomo candho no praghent o chi faent a caciare; nau de àteru, su sentidu chi si provat coment'e caciandho, arrefudandho una cosa chi si est orróschia de cantu est tropu o de cantu no praghet o no si bolet prus Sinònimos e contràrios agrúngiu, ganamala, isvilimentu, malaggana 2. manigaimus macarrones finas a ndh'àere unu colóviu mannu chi pro calchi mese no si ndhe mentovaiat piús Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nausée Ingresu nausea Ispagnolu náusea Italianu nàusea Tedescu Übelkeit.

colloviàre , vrb: colobiare, coloviae, coloviare, colovriare, colubriare Definitzione provare o fàere provare una gana coment'e de caciare, de arrefudare cosas chi no praghent o no praghent prus: coloviae si narat in su sensu de prènnere, ocupare, pigare logu; a logos, fintzes fàere a titias de fritu, intrulliare, pònnere prenetu o pentzamentu Sinònimos e contràrios aconare, afastiai, agrungiai, ascamare, calaviare, colochiare, contomiare, ilvilire, isbolotiare, iserare, istomacare, tolocare Frases beni a giogare cun megus: proite ti cheres coloviare istudiendhe? ◊ fint coloviados de su recatu malu a digilire ◊ fit istracu de su istare solu, coloviadu de su mundhu ◊ tue ses colubriau de su chi nche as ghetau a corpus! Tradutziones Frantzesu dégoûter Ingresu to nauseate Ispagnolu repugnar, marear Italianu nauseare Tedescu ekeln.

collóviu collóvia

cóllu , nm Definitzione in is bestimentos, s'oru a inghíriu de su tzugu / unu tempus, su collu de sa camisa fut cosa de valore, ca dhue boliat trebballu meda a dhu fàere e si cambiaiat de una camisa a s'àtera: de cussu su nàrrere Mancari bi ponza su collu de sa camisa! (po lòmpere a s'intentu)/ fàchere a collu unu pecus, fàghere su c. a un'animale = fàghereli sa domadura, a manera de lu pòdere leare a fune, comente cheret s'ómine Sinònimos e contràrios cabessu, collete Frases in dossu gighiat unu corpete de bellutinu chin su bentone chena collu 2. medas domadores faghiant su collu a sos pudhedros de domare triulendhe in arzola Sambenados e Provèrbios smb: Collu Tradutziones Frantzesu col Ingresu collar Ispagnolu cuello Italianu collétto Tedescu Kragen.

collunadòri coglionadòre

collunài coglionài

collúnu cogliónu

collútzu , agt, nm Definitzione chi o chie portat sa matza calada, chi est incollutzau Sinònimos e contràrios incollutzau, matifalau, rúpidu Sambenados e Provèrbios smb: Colluzzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hernieux Ingresu herniated Ispagnolu herniado Italianu ernióso Tedescu bruchleidend.

colmèna , nf Sinònimos e contràrios abialzu, caidhu Frases dae cussas colmenas bogaiat mele meda.

colobiàre colloviàre

colòbra , nf, nm: colora, colovra, colovru, colóvuru, cólubru Definitzione coloru pigionàrgiu, pillonadori, tzerpe longu longu, chi andhat trisinandho in terra a egaseogas o a brínchidos puru: su coloru de monte est prus piticu e a logos dhi narant Tziu o Mastru Predu; su fedu nou naschit a oos / genias de c.: c. de abba, c. puzonarza Sinònimos e contràrios caboru, serpe, serpente, tzorompis / ttrs. curora Maneras de nàrrere csn: ischirchinàresi che c. = mòeresi che a una colora tenta a sa coa, chi si allórigat e s'iscútinat, totu; andhare, colare a colobrinu = a egas e a ogas, totu a furriadas, a biraorba Frases una rana si ch'est intrada, a isporrónchios de assustru, a sa gorgobena de una colobra ◊ s'abba bos est fachenne a sàmbene de colovra: vinu bi cheret! ◊ in su sede de su trigu sardaresu no bi rupiat mancu sa colora 2. est totu a molinadas che colobra ◊ portat su sàmbene fritu che colovra ◊ m'intano che colora e mancu a fumu de istratzu m'iscotant! ◊ mi pínnigo che una colora ◊ s'istrada fit intorticata che colovra Terminologia iscientìfica anar, coluber viridiflavus viridiflavus, c. hippocrepis hippocrepis, elaphe longissima longissima, natrix maura, n. n. cettii Ètimu ltn. *colobra Tradutziones Frantzesu couleuvre Ingresu serpent Ispagnolu culebra Italianu biacco, sèrpe Tedescu Schlange.

colobrédhu , nm: colovredhu Definitzione genia de animaledhu, parente de is tzilighetas (e prus mannu), chi illascinat coment'e unu coloru ma portat bàtoro peis pitichedhedhos, est po su prus in colore de chinisu, faet is oos che a sa tziligheta e a su coloru Sinònimos e contràrios lantzinavenu, liscierba, lissialissiaebra, saltiavenu, schiligavenu, segavenu, signurica Sambenados e Provèrbios smb: Colovreddu Terminologia iscientìfica anar, chalcides chalcides Ètimu srd.

colobrínu , agt Definitzione de colobra, chi pertocat is coloros Maneras de nàrrere csn: avb. a c. = che colora, a zisa de colora, a biraorba; male c. = malimiserere, sas istentinas chi si profizant apare Frases apo guidau a colobrinu pro non lassare colare sos bandhios ◊ su caminu zirat a manca e, colata sa sedha, sichit a colovrinu lassinandhe a bassu Ètimu srd.

colochiàre , vrb Definitzione fàere a gana lègia Sinònimos e contràrios aconare, colloviare.