A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corialidàde , nf Definitzione su èssere coriales Sinònimos e contràrios amistàntzia Ètimu srd.

coriàndru , nm Definitzione dhu narant a duas calidades de erba, ambas duas bonas po cura Sinònimos e contràrios brentedha, cacalacasu, cacaràgiu, culuebba, ocicanu, pibirina, preiderina, priorissa 1 Terminologia iscientìfica rbc, Coriandrum sativum, Smyrnium rotundifolium Tradutziones Frantzesu coriandre Ingresu coriander Ispagnolu cilandro Italianu coriàndolo, smìrnio di Càndia Tedescu Koriander.

coriàndru 1, coriàndulu , nm Definitzione orrughedhu de paperi, paperi fatu a farinos, de tantos colores Sinònimos e contràrios titia.

coribilósu , agt Definitzione chi tenet coro malu, coragiosu po fàere male Sinònimos e contràrios alientosu, animosu, coragiudu, corosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

corídu chirídu

coridúru , agt, nm Definitzione chi o chie no sentit làstima po nudha Sinònimos e contràrios coritostu Ètimu srd.

corighédhu , nm: corixedhu Definitzione min. de coro; genia de prendha de oro, pitica, a forma de coro Frases corighedhu bonu li at fatu a bídere su fizu mortu!…

corigiòni colizòne

corígliu , nm Definitzione cambarada manna de gente, de sordaos Sinònimos e contràrios camarada, còdoma, tropa Frases bi cheret àschidas a cumandhare cussu corígliu ◊ unu corígliu de zente muda tupaiat s'intrada de su giannile: bi aiat unu mortu!◊ sos betzos de su bighinadu contaiant a sos coríglios de pitzinnos sas paristórias chi aiant intesu dae giajos issoro (A.M.Pinna).

corigóri , nm: corigoru Definitzione tzilighitu, su toca toca chi si faet in calecunu tretu de sa carena po fàere erríere a unu físchidu Sinònimos e contràrios cagaitas, catigati, chilighili, chitirighítili, fallústia, pitigoti, ratapese, sgrighita, sintzirigu, tzilighitas, tzintzíligu, tzintzirighilli Frases dia cherrer fàghere su corigori a sos coros ammalmiados dae sa trisura ◊ candho est dormida in paghe, si manu lezera ses, su corigori li faghe in ambas prantas de pes! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chatouillement Ingresu tickle Ispagnolu cosquillas Italianu sollético Tedescu Kitzel.

corigorítu , nm Definitzione una genia de erba Sinònimos e contràrios caulita, cimagorita, muitzu Terminologia iscientìfica rba, Ammi majus Ètimu srd.

corigóru corigóri

corimòdhe , agt Definitzione nau de gente, cumpassivu, chi est de coro modhe, chi sentit cordozu, chi tenet làstima de s'àteru Sinònimos e contràrios cordozosu, cumpassivu | ctr. coritostu Frases tzia Maria, sa corimodhe, pranghiat po dónnia cosighedha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bienveillant, sensible Ingresu sensitive Ispagnolu benigno, sensible Italianu benigno, sensìbile Tedescu gütig, empfindlich.

corína , nf Definitzione su naturale de una persona de èssere de bonumore o inchigia, nau fintzes in sensu de coràgiu / èssere de mala corina = de uta mala Sinònimos e contràrios índula, iscarpentu, uta / afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, crocone, gormone, grema, mútria, stacu, studugu / cdh. curina Frases zente de corina, sos Sardos! ◊ no ti est mancada sa corina de facher mòrrere un'ómine valente! Ètimu itl. corina Tradutziones Frantzesu tempérament, rage, colère Ingresu anger Ispagnolu temperamento, rabia Italianu temperaménto, ràbbia Tedescu Temperament, Wut.

corína 1 codína

coriósu , agt: curiosu Definitzione chi faet unu pagu meravíglia, ispantu e arrechedet a dh'abbaidare, o iscurtare; chi tenet curiosidade, interessamentu a bíere, iscurtare, ischire, tocare totu; chi tenet una manera de fàere chi faet unu pagu meravíglia o lassat coment'e pentzamentosos, discuntentos / èssere curiosu che a sa gana (= fàmine) = pagu puru!… Sinònimos e contràrios crosidadosu, incrosidau, ispiotu Frases est ammammalucadu abbaidendhe cudha cosa curiosa ◊ deo so curiosu e vògio iscire su puite 2. coriosa, andhat a sizire s'orixa a s'istampa de sa giae pro intèndhere ite fint arrexonendhe cudhos ◊ naradhi a su tziu dhe si fai is fatus suus, ca est tropu curiosu! 3. ah, ma tandho tue ses curiosa abberu, mih: cheres s'ou, sa pudha e s'arriali puru! Tradutziones Frantzesu curieux Ingresu curious Ispagnolu curioso Italianu curióso Tedescu neugierig.

coritóstu , agt Definitzione chi no sentit cordozu nudha, chi no tenet dolu o làstima de nudha, de neune, chi est malu Sinònimos e contràrios bàrbaru, isferitzadu, malincorante | ctr. corimodhe, cumpassivu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu impitoyable Ingresu heartless Ispagnolu despiadado Italianu duro di cuóre, spietato Tedescu umbarmherzig.

corítu , nm Definitzione in costúmenes de fémina, genia de corpetedhu chi abbarrat artu, curtzitu, e unu pagu istrintu, in dossu; in àteros est una genia de giacheta de su costúmene de s'ómine; segundhu is bidhas, totu su bestimentu de su costúmene de sa fémina Sinònimos e contràrios cropitu, imbultu Frases pesa a ballare, Muschitedha mia, chi ti apo a ponner coritu e munnedha e mucadores de cada zenia! Terminologia iscientìfica bst, cst Ètimu itl. coretto Tradutziones Frantzesu corset Ingresu corset Ispagnolu corsé Italianu corsétto Tedescu Korsett.

corítu 1 , nm Definitzione genia de sacu de is nassas, sa parte de su culatzu (in fundhu).

corixédhu corighédhu