A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

grisài 1, grisàre , vrb: crisare 1 Definitzione provare ischifu, agatare una cosa de gustu deasi malu de fàere agiummai a gana mala Sinònimos e contràrios abborrèschere, afeai, ascamare, aschiai, ghelestiare, ischifare, ispucire, orrèschere Frases a fortza de ndi papai, dhu seu fintzas grisendi ◊ àcua de grifoni no ndi poneus prus mancu a coxinai, de candu dh'eus grisada ◊ su pisedhu portàt facioni, dèu dhu grisai e no ndi papai ◊ in cussa figu sicada dhui apu agatau una musca e seu papendidha grisa grisa Tradutziones Frantzesu éprouver du dégoût Ingresu to loathe Ispagnolu sentir asco, repugnar Italianu schifare, aver ribrézzo Tedescu verschmähen.

grisajòne , nm: crisajoni* Sinònimos e contràrios cesura, crisaju, cungiadura, serru.

grisàre 1 grisài

grisàu grisàdu

grisciàre gessài

grisciòne, grisciòni , nm: grissone Definitzione su corgiolu ispinosu de sa castàngia Sinònimos e contràrios ischissone*, raga Terminologia iscientìfica rbr.

grisète, grisètu , nm Definitzione genia de orrobba téssia Terminologia iscientìfica ts.

grísi ghilísu

grisiàda , nf Definitzione assíchidu, timéntzia Sinònimos e contràrios ispreu, istriore Ètimu srd.

grísima , nf: crésima* Definitzione su sacramentu chi po sa dotrina católica cunfirmat sa fide cristiana Sinònimos e contràrios confrimu, gríjamu Terminologia iscientìfica sntz, prdc.

grisíri , vrb Definitzione crisare in su sensu de tímere Sinònimos e contràrios asciuconare, incrisare, timire.

grisizòne , nm Definitzione pillonàcius, cambos noos de una mata, in su truncu (o in nae grussa segada); fintzes nae o tupa de linna arrasposa e ispinosa (o abbruxada puru) Sinònimos e contràrios crisajoni, ghirghisone, pillonarxu 2. est benindhe una fémina chi paret prus unu grisizone de ozastru chi no un'èssere umanu! Ètimu srd.

grisòni , nm Definitzione genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in su petus e in su gúturu Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinci, chilisi, cridhi, dhodhi, grisoti, iscalzurúgiu, petiruju, tintillu Terminologia iscientìfica pzn.

grisósigu, grisósu , agt Definitzione chi faet ischifu o chi provat ischifu, chie costumat a crisare totu; nau prus che àteru de un'animale, chi si assicat meda Sinònimos e contràrios ascamosu / aumbraditu, grisulanu, timigiolu Frases sunt imbultzighinados, untos e grisosos Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

grisóti , nm Definitzione genia de pigionedhu de unu coloredhu orrúbiu coment'e de aràngiu in su petus e in su gúturu Sinònimos e contràrios barbarrúbia, brinci, chilisi, cridhi, dhodhi, grisoni, iscalzurúgiu, petiruju, tradhera, tzichi Terminologia iscientìfica pzn.

grispàsu , nm Definitzione genia de achicaju de ferru po aconciare su fogu o fintzes cun cosa po mundhare su forru Sinònimos e contràrios achicajola, achicaju, ancidadore, assitzoni, ghisparru Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écouvillon Ingresu poker Ispagnolu hurgón Italianu fruciàndolo Tedescu Ofenwisch.

grispàu , agt Definitzione nau de una cosa a su chi paret passandhodhi sa manu in pitzu, chi arreschet unu pagu Sinònimos e contràrios arràspidu, arraspiosu | ctr. lísiu, pranu Ètimu srd.

grispisàre , vrb: crispiai Definitzione ispergiare abba o àteru Sinònimos e contràrios arrusciai, babbiscare, schiscinai, spripidhai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu asperger Ingresu to spray Ispagnolu salpicar, rociar Italianu spruzzare Tedescu spritzen.

grispisína , nf Definitzione abba, proidedha de pagu contu Sinònimos e contràrios proischina, rosina Ètimu srd.

grispísu , nm Definitzione genia de aina chi serbit a pigare e ispergiare abba Sinònimos e contràrios babbiscadore, ispanzola 1 Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.