gríximu gríjamu
grixólu grigiólu
grobbàre , vrb Sinònimos e contràrios coberai* Frases de cussa cosa ndhe apo grobbatu una dusina.
grobbàta gorbàta
gròbbe , nf Definitzione its, corbe?, gofa? (istrégiu), àteru? Frases grobbe connota e malita de lanzas binnennas 2. sa grobbe de su bàtile falau che zuale chi irrenat.
gròbbe 1 gròbba
grobbulína , nf Definitzione proteina chi si càgiat cun su calore.
gróbbulu , nm Definitzione cosa coment’e granighedhu, nau prus che àteru de duos elementos de su sàmbene: gróbbulos orrúbios (chi che leant s'ossígenu a totu is céllulas e ndhe pinnigant s'anidride carbónica) e gróbbulos biancos (chi difendhent s'organísimu po is infetos).
grocogliàre , vrb Sinònimos e contràrios abbrubudhai, abbrufulai, acrocuai, aggorgotai, borbogliare, cocolae*.
grócu , nm Definitzione lobu, nodu chi si faet cun sa fune Sinònimos e contràrios crogóine, incrocu.
gròdhe, gròdhi , nm: grodho,
grodhu Definitzione
genia de cane areste connotu po is trassas chi portat e ca si betat a is angiones, ma tenet fama mala (sa béstia maledita, apesta, rusta) peus de sa chi meritat: po su prus papat animaledhos dannàrgios (sórighes), nimales mortos o andhaos male; in cobertantza, chie tenet unu fàere de trasseri po si papare s'angenu
Sinònimos e contràrios
animabi,
apesta,
arresi,
bucamala,
fraíciu,
gallíciu,
giommaria,
leori,
lodhe,
lodhosu,
magliane,
matzone,
mastinu,
peiganu,
rulta,
tzerpi,
zosepe
/
imbovadori,
tramperi,
transosu
Frases
su grodho abbenenat sa vida de sos pastores, ca s'anzone chi acatat irvenat ◊ s’ómine no est naschidu pro istare intanadu e catziadu che grodhe ◊ est pessamentosu e sériu, ma sempre a oju biu che a su grodhe ◊ su grodhi est castiendi is angionis…
2.
no semus totu grodhes ne anzones ca tenimus unu coro e una mente! ◊ pro apedhare sos catedhos nanos no ndhe sentint sos grodhes antzianos! ◊ sunt gai imboligosos chi su grodhe che colant che anzone
Terminologia iscientìfica
anar, vulpes vulpes ichnusae, v. v. crucigera
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
renard
Ingresu
fox
Ispagnolu
zorro
Italianu
vólpe
Tedescu
Rotfuchs,
Fuchs.
gródhida , nf Sinònimos e contràrios aggrogotu, gràliu, grànghida, ilbràulu Terminologia iscientìfica bga.
gródhinu , agt Definitzione
de grodhe, chi est de calidades che a su margiane
Sinònimos e contràrios
gúrpinu,
maciuninu,
margianinu
Frases
acollu torra a manu parada cun d-unu risitu gródhinu ca cheriat sa pitzinna a ballare
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
malicieux,
rusé
Ingresu
sly
Ispagnolu
picaresco
Italianu
furbésco,
volpino
Tedescu
schlau.
gròdho gròdhe
gròdho 1 , nm Definitzione dhu narant a duas genias de pigionedhos: pilloni de beranu o chirisi de perca, pitichedhedhu, s'unu; pigionedhu de unu colore orrúbiu coment'e de aràngiu in su petus e in su gúturu s'àteru / ispipillu che g. = scidu, allutinedhu meda Sinònimos e contràrios buginu, cherre / barbarrúbia, brinci, dhodhi, gridholu, iscalzurúgiu, petiruju Frases apo cantau funtanas, rúnchines delicadas, e grodhos, mariposas, alipintas ◊ s'àlinu de sos frores afranzat su píliu de sos grodhos delicaos Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srdn.
grodholínu , nm Definitzione min. de grodho, genia de pigionedhu Frases mi pares unu grodholinu, de cudhos chi andhant muru muru coment'e púliche Ètimu srd.
grodhòne , agt, nm Definitzione chi o chie portat is trassas de su margiane / ómine g. = ómine fatu a sa russa, a doladura, chentza grabbu Sinònimos e contràrios filone 2, fulbu, malfusu.
gródhu gròdhe
grofàle, grofàli grafàle