grispósu , agt Definitzione chi est totu a pinnigas Sinònimos e contràrios crispudu Ètimu srd.
gríspu , agt: crispu* Definitzione chi a dhi passare sa manu paret ca arreschet, ma dhu narant fintzes in su sensu de càdriu, chi faet bíere fortza, lestresa Sinònimos e contràrios arraspinosu, arraspiosu | ctr. lígiu 1, lísciu Frases zuchet pilu grispu che sirbone ◊ giuchiamus manos pro distínghere su grispu dae su lisu (M.Pira)◊ zuchiat una barba píchida e grispa ◊ fint fachendhe de tzinnu a chie chin sa coa de sa frandha, a chie chin mucadoredhos de tela grispa, a chie chin isserpas de seda (G.Piga) 2. sos pastores aiant atacatu unu risu grispu e iscancaredhatu e Chichinu si fit postu a rídere isse puru (A.Pau)◊ cudha boche grispa pariat de una gatu chi li ant falau su pede a sa coa Sambenados e Provèrbios smb: Grispu.
grissòne grisciòne
grísta , nf: crilta* Definitzione
tretu longu o oru prus in artu, mescamente su concale de s'ogu, is pilos de su concale de s'ogu, in sa terra su bancu de is surcos; atza de monte; sa bisura de sa cara
Sinònimos e contràrios
assa 1,
punta,
ispuntone 1
/
aerzu,
bisura,
grinile
Frases
resteit pensamentosu e cun sas gristas che tudhas de silvone ◊ su chercu giuchiat su truncu lanitu e sas gristas arrivaiant a chelos (M.Pira)
3.
fit a primu manzanu ma pariat intrighinandhe, de sa grista chi zuchiat sa die ◊ de cantu fit timendhe no zuchiat grista de cristianu! ◊ cantecante, grista de carabbineri no ndhe zuches
Tradutziones
Frantzesu
physionomie,
apparence
Ingresu
aspect
Ispagnolu
fisonomía
Italianu
fisionomìa,
apparènza
Tedescu
Gesicht.
gristéllu , nm: grostellu Definitzione
aina coment’e a pètene ma a dentes lascas po usu de arregòllere a tragadura fenu, pàgia o àteru
Sinònimos e contràrios
arrastellu,
tiravenu,
tragavenu
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
râteau
Ingresu
rake
Ispagnolu
rastrillo
Italianu
rastrèllo
Tedescu
Rechen,
Harke.
grístu , agt Sinònimos e contràrios tristu Frases e deo, gristu, mudu, osservo e intenno.
grísu , nm Definitzione
genia de gana lègia chi si provat po calecuna cosa chi no praghet; fintzes timoria, assíchidu
Sinònimos e contràrios
afàstiu,
àscamu,
aschiore,
ascru,
gheléstia,
ischifu
/
acíchidu
Frases
totu cust'errisu po una mucosa chi faet grisu! ◊ sa rana est leza chi faghet grisu petzi a l'abbaidare ◊ s'arriu est carendi ma s'àcua est trúvula, totu àliga, unu grisu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dégoût,
horreur
Ingresu
loathe
Ispagnolu
repugnancia
Italianu
ribrézzo
Tedescu
Abscheu.
grísu 1 , nm Definitzione orrughedhedhu de àliga Sinònimos e contràrios abighíngiu, arritzu 1, brutura, rena, renza, solla Frases unu grisu mi nch'est intrau a s'ocru ◊ bogamindi su grisu de s'ogu!
grísu 2 , nm Definitzione duos diferentes pigionedhos si narant cun custu númene: su chirisi de perca e su brentorrúbiu (o grori) Sinònimos e contràrios buginu, ciórighe, colacolamuru, marcasórighe, pisciagulu, pisinache, pisirica / barbarrúbia, ghilisu, iscalzurúgiu Terminologia iscientìfica pzn.
grísu 3 , agt Definitzione una genia de colore, múrinu, nau prus che àteru de una calidade de màrmuri, su màrmuri g. Sinònimos e contràrios cinixali, múrinu Frases cussa cosa abbruxendi at fatu fumu grisu Terminologia iscientìfica clr Ètimu ctl. gris.
grisulànu , agt Definitzione chi si crisat, chi costumat a si assicare Sinònimos e contràrios assumbrósigu, aumbraditu, grisósigu Ètimu srd.
grítzine grícine
gríva , nf Definitzione pigione de còere o cotu, prus che àteru turdu o mérula: pillon'e tàcula Sambenados e Provèrbios smb: Griva Ètimu ctl. griva.
gríva 1 , nf Definitzione una genia de pische de mare Terminologia iscientìfica psc.
grivàre , vrb Definitzione cassare grivas, pillon'e tàcula.
grivéllu gavéllu
grivílla grabíglia
grivillosidàdi , nf Definitzione su èssere ascamosos, su provare ischifu, su fàere ischifu Ètimu srd.
grivillósigu, grivillósu gravellósu