A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incuédhu , nm Definitzione biculedhu, parte pitica, un'apenas de css. cosa / min. incuedhedhu, incuarradhedhu Sinònimos e contràrios acantighedhu, acodedhu*, arroghedhu, bículu, bucone, incodedhu, pitzuedhu, tanchedhu, uchedhu / tichedhu Frases totu intreu, ei: ellus a incuedhus?! ◊ fullianci is incuedhus de s'ampudha arrogada! ◊ donniunu teniat un'incuedhu de terra ◊ sa crocoriga, comenti ndi dh'at isciarrocada, si est segada in centumilla e un'incuedhu ◊ mi papu un'incuedhu de pani e casu ◊ nci at un'incuedhedhu de pani e un'incuedhedhu de pani si papaus! 2. po t'indruciai sa buca piga un'incuedhu de cafei cun tzúcuru meda! Tradutziones Frantzesu petit morceau Ingresu bit Ispagnolu pedacito Italianu pezzétto Tedescu Stückchen.

incúgna , nf: ancúngia, incúngia, incunza Definitzione totu su chi produet su trebballu de sa terra e si arregollet de su sartu a provista (ma si narat fintzes de css. intrada o badàngiu o profetu); su tempus de ndhe arregòllere sa cosa de su sartu Sinònimos e contràrios arragota / incunzada Maneras de nàrrere csn: a i. fata = apustis de s'incunza, acabbau de fai s'incúngia; a incúngias = a s'incunzada; incunza de su binu = iscubonadura Frases betat s'arzola cun tribàgliu e munza pro nachi ndhe àere achistu e profetu e benit a su tempus de s'incunza chi mancu giustu ndhe torrat su betu! (M.Murenu)◊ su messaju timet chi su fogu li brujet s'incunza ◊ in s'istadi si fait s'incúngia de sa linna po s'ierru 2. a s'incunza m'iscútino sa runza, chi mi che apo a bogare sos dépidos! ◊ a incúngias bos apo a giare fae e pisu ◊ non podeus ispetare a incúngias po papare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu récolte Ingresu harvest Ispagnolu cosecha Italianu raccòlto Tedescu Ernte.

incugudhài, incugudhàre , vrb Definitzione pònnere su cugudhu Sinònimos e contràrios acapuciai, acubudhare, acucutare, acuguciai, acugudhai, incucutare | ctr. iscugudhai 2. is cunfrades furint incugudhaos coment'e po carrasegare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu encapuchonner Ingresu to hood Ispagnolu encapuchar Italianu incappucciare Tedescu eine Kapuze aufsetzen.

incugulàda , nf Definitzione nau de s'aera, su s'incugulare, carragiare de nues Sinònimos e contràrios annuadura, annuamentu | ctr. isclarida Ètimu srd.

incugulàre incuculàre

incugulínzu , nm Sinònimos e contràrios annuamentu, incúgulu Ètimu srd.

incugulòre , nm Sinònimos e contràrios abbudhonadura, annuamentu, incúgulu Terminologia iscientìfica tpm Ètimu srd.

incúgulu , nm Definitzione su s'incugulare Sinònimos e contràrios abbudhonadura, annuamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assombrissement Ingresu clouding over Ispagnolu nublado Italianu rannuvolaménto Tedescu Bewölkung.

incúi icúi

incuidàda , nf Definitzione cropu giau cun su cuidu (a lébiu si est po bòllere nàrrere calecuna cosa a chie si portat a fiancu) Sinònimos e contràrios iscubidalada, iscuidada Frases is duus pastoris furint erriendu de cudhus e donendusí incuidadas Ètimu srd.

incuidàre , vrb Definitzione giare cropos de cuidu, pigare a cropos de cuidu Sinònimos e contràrios iscubidalare, iscuidare 1.

incuilínu , nm Definitzione chie istat in domos de afitu Sinònimos e contràrios allocateri, arrendatàriu, pesonali | ctr. apesonadori.

incuinadúra , nf Definitzione su incuinare Sinònimos e contràrios incuinamentu.

incuinaméntu , nm Definitzione su incuinare, su atoscare, luare su logu o is cosas Sinònimos e contràrios cundhidura.

incuinàre , vrb Definitzione pònnere o fàere pigare velenu o cosa chi faet male che a su velenu etotu; prènnere su logu, s'aera, de velenos o cosas chi faent male a sa salude de sa gente, de is animales, de su matedu (e fintzes su distrúere s'echilíbbriu e cunditziones chi sa natura at assentau in tempos longos meda, ca faet dannu) Sinònimos e contràrios abbelenare, alluae, atosicai, toscare.

incuíre , vrb Definitzione torrare agoa, istesiare torrandho incuadas Sinònimos e contràrios | ctr. avansare Frases sos lacanantes cherent fraigare acurtzu a sa làcana, ma depent incuire ambos duos, ca depent lassare unu tantu de logu in mesu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reculer Ingresu to pull back, to degrade Ispagnolu retroceder Italianu arretrare, retrocèdere Tedescu zurückgehen, zurückweisen.

incuisidòre, incuisidòri , nm Definitzione magistrau chi cricat totu su chi podet serbire coment'e cumproa de is neghes de un'incurpau.

incuisitziòne , nf Definitzione su cricare is provas a càrrigu de un'incurpau.

incujadòre , agt: incuxadore Definitzione nau de animale e de gente, chi paschet a fura, in logu serrau (angenu), chi est de malos peis, chi si ndhe andhat peri su logu Sambenados e Provèrbios prb: a cadhu incujadore trava e trobea Ètimu srd.

incujàre , vrb Definitzione fàere calecuna cosa a un'ancuju, a unu gànciu Sinònimos e contràrios ancujare*, aunchinare, incruai, indrúchere, tròdhiri | ctr. istirare Frases sa zente isulana no incujat s’ischina a s'ocupatzione romana Tradutziones Frantzesu baisser, courber Ingresu to bend Ispagnolu doblar en forma de gancho Italianu piegare ad uncino, curvare Tedescu biegen.