A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

indiosàre indeosàre

indipendènti , agt: indipendhente Definitzione chi est a contu suo, abbandha, chi no dipendhet de àtere o de àteru Sinònimos e contràrios líbberu | ctr. dependhente.

indipendéntzia , nf: indipendhéntzia Definitzione su no dipèndhere, su èssere a contu suo, in cunditziones de fàere su chi si pentzat giustu o cumbeniosu, mescamente nau de unu pópulu/natzione chi si guvernat a manu sua, a contu suo Sinònimos e contràrios libbeltade | ctr. dependhéntzia Frases cussus funt apicigaus a sa cadira: s'indipendéntzia si dha bisant isceti!

indipendhènte indipendènti

indipendhéntzia indipendéntzia

indirétu , agt Definitzione chi no est diretu: si narat prus che àteru de una genia de pagamentos chi no si betant cun s'afoghígiu ma chi si faent pagare coment'e parte de su prétziu de sa cosa chi si còmporat o chi s'impreat; nau de unu cmpl., chi est formau de unu nm. o prn. cun prepositzione.

indirígiu, indiríssiu, indiríssu , nm: (in-di-rí-giu) indiritzu Definitzione indítziu precisu, prus che àteru de ue unu istat o si agatat / i. grogu = sa maladia de chie est istriau, candho su fele si ndhe andat in su sàmbene e unu essit totu grogo Frases portat unu cuadernu in is manus po assentai nòmini e indiritzu de genti interessada a comporai ◊ at bófiu isciri númeru de telèfonu e peri s'indiritzu Tradutziones Frantzesu adresse Ingresu address Ispagnolu dirección Italianu indirizzo Tedescu Adresse.

indiritúra inderetúra

indiritzàre , vrb Definitzione prus che àteru, pònnere s'indiritzu a sa posta chi si mandhat, mandhare a un’indiritzu.

indirítzu indirígiu

indíscia , nf, nm: indísciu, indíssiu, indítziu, inditzu Definitzione su chi si narat o chi si faet po ammostare cosa, calecuna cosa chi, mancari in parte, ndhe podet fàere a cumprèndhere un'àtera o ponet in su camminu giustu po dh'ischire totu; cosa, singiale chi faet pentzare a sa neghe de unu in calecunu dannu Sinònimos e contràrios àrviu, inditu, ingitu, insinzu, intzínniu, sémida, signale, sinzolu Maneras de nàrrere csn: àere, dare, tènnere i.; bogare inditzu = nàrrere su proite de una cosa o chistione, nàrrere sa resone Frases sa ruga cheret ispérdida apenas si ndhe at indíscia ◊ si tue as proas o indíscias fàghelu presente ◊ faghindhe indíscias de su mancamentu iscoberit sos porcos immandrados ◊ dogni iscadrúsciu pariat s'indítziu de una gherra ◊ sorre mea no teniat un'indíssiu de nos dare ischindhe chi tue benias a domo mea? ◊ cheriat calchi indísciu pro cumprènnere a ue sa fémina podiat àere leadu 2. a s'arrestadu ndhe l'ant bogadu ca no tenent indítzios de su chi li ant imputadu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu signe, indice Ingresu clue Ispagnolu indicio Italianu indìzio Tedescu Zeichen, Indiz.

indisciàre , vrb: indissiare, inditzai, inditziai Definitzione giare indíscias, inditos, mandhare a ccn. a unu logu, nàrrere ite depet fàere Sinònimos e contràrios ammustrare, assintzare, indetare, ingitai Frases at a èssi custa sa butega manna manna chi s'ant inditzau? 2. chircant chie lis indíssiet siendhas e cumones Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu adresser, envoyer Ingresu to cast suspition on to direct Ispagnolu enderezar, indiciar Italianu indirizzare, indiziare Tedescu richten, verweisen, verdächtigen.

indisciplinàdu, indisciplinàu , agt Definitzione nau de ccn., chi no faet o est malu a fàere is cosas segundhu una régula, nau mescamente de su cumportamentu Sinònimos e contràrios arrebbellu, irregradu, scurrégidu.

indísciu indíscia

indiscrétu , agt Definitzione nau de unu po sa manera de fàere chi tenet cun pagu educatzione, cricandho cosas chi no dh'important o chi no dhi depent importare.

indiscretziòne , nf Definitzione su èssere indiscretos.

indisicàre , vrb: intisicai, intisicare Definitzione essire tísigu, aciapare sa tisichéntzia; bènnere a malu puntu de is dispraxeres, de s'afrigimentu, agiummai coment'e consumare o ispaciare de sa tisichesa Sinònimos e contràrios decaire, derrúere, disigare, ilmarrire, indisichire Ètimu itl. intisicare Tradutziones Frantzesu devenir phtisique Ingresu to make consumptive Ispagnolu contraer tuberculosis, consumirse Italianu intisichire Tedescu schwindsüchtig werden.

indisichíre, indisighíre , vrb: intisichire Definitzione bènnere a malu puntu de is dispraxeres, de s'afrigimentu, agiummai coment'e consumare o ispaciare de sa tisichesa Sinònimos e contràrios decaire, derrúere, disigare, ilmarrire, indisicare Frases si est indisighidu pro sa ruina de sa famíllia Ètimu itl. intisichire Tradutziones Frantzesu se consumer de chagrin, dépérir Ingresu to pine away Ispagnolu consumirse Italianu consumarsi dal dolóre, deperire Tedescu sich verzehren.

indisiòne , nf Definitzione visione, figura chi paret de bíere, mescamente dormios Sinònimos e contràrios igione Frases iat bitu un'ómini acontonau a unu carru, dh'iat saludau ma no iat ispúndiu e iat cumpréndiu ca fut una indisione (G.C.Mameli).

indispensàbbile, indispensàbbili , agt Definitzione chi no si ndhe podet fàere a mancu, chi serbit própriu Sinònimos e contràrios necessàriu.