ispachitzàda , nf Definitzione su èssere essiu prus pagu Sinònimos e contràrios méngua, mímina, sméngua | ctr. acreschimónia, créschida Ètimu srd.
ispachitzàre , vrb Definitzione minimare, essire prus pagu, torrare a prus pagu Sinònimos e contràrios immeltzare, impagai, impagonzare, menguai | ctr. crèschere Ètimu srd.
ispaciài, ispaciàre, ispaciàri , vrb: ispatzare,
spaciai Definitzione
bèndhere, àere bendha de mercantzias; acabbare totu su chi si tenet o chi si portat (bendhendho puru); mòrrere
Sinònimos e contràrios
bèndhere
/
consumai,
finire,
ifidigare,
mòrrere
Frases
sos barracajos sunt a boghes in chilca de che ispatzare sa cosa ◊ sa mercantzia sua ognune chircat de l'ispatzare ◊ cantu a Gavinu as dadu unu lominu gai ispatzes un'untza de giarrete!
2.
passa, chi bollis passai: crapitas prus po mei no bollu a ispaciai! ◊ sas reservas de energhia sunt ispaciandhosi ◊ candu beniat su mese de nadale su landhe fut ispaciau ◊ de sa sedha ndhe tèngias bonu proe, dh'ispaces in salude e alligria! ◊ su dinai est ispacendi!
3.
s'isposa de su póberu ispaciadu fit bestida in niedhu ◊ custu est mali chi no sanat: eis a biri ca m'ispàciu! ◊ mancai m'ispaci in galera, ma si dha fatzu pagai, disgratziau!
Sambenados e Provèrbios
prb:
sa robba de sos macos s'ispatzat innantis
Ètimu
itl.
spacciare
Tradutziones
Frantzesu
écouler,
vendre
Ingresu
to sell off
Ispagnolu
vender,
agotar
Italianu
smerciare,
esaurire
Tedescu
verkaufen.
ispàciu , agt Definitzione nau de su chelu, de s'aera, chi est límpia / note de i. = note de chelu netu Sinònimos e contràrios iscraridu, ispalatadu | ctr. ammuntadu, annuadu Frases in austu su celu est ispàciu ispàciu ◊ notesta faet fritu: su celu est ispàciu ispàciu (G.A.Cui) 2. custa est una note de ispàciu.
ispacógnu , nm Definitzione su ispacare, isperrare prus che àteru linna faendho ascra, perras (de truncu) Ètimu srd.
ispaconàda , nf Definitzione
cosa chi si narat a braga, bantandhosindhe coment'e de una prova manna o de ira russa, cosa meda
Sinònimos e contràrios
blaga,
bragheria,
spacara
Tradutziones
Frantzesu
fanfaronnade
Ingresu
boasting
Ispagnolu
fanfarronada,
bravata
Italianu
spacconata
Tedescu
Aufschneiderei.
ispaconaméntu , nm Definitzione
su ispaconare
Sinònimos e contràrios
blaga,
bragheria,
fanfarronia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
vantardise
Ingresu
boasting
Ispagnolu
jactancia
Italianu
millanterìa
Tedescu
Prahlerei.
ispaconàre , vrb Definitzione fàere braga, èssere cuntentone de una cosa, su si pigare a bàntidu o giare bàntidos Sinònimos e contràrios bragai Frases bene impompadu essit a piata ispaconendhe, reu che pinnone! ◊ at comintzau a ispaconare chi de vinu ndhe aviat a nos annegare a totucantos ◊ mi paret unu pagu ispaconendhe ca ndhe at batidu unu capoto nou…
ispacòne, ispacòni , agt, nm: ispicone Definitzione chi o chie istat bragandho prexau, giaendhosi bàntidos creschendho sa cosa e credendhosi tropu Sinònimos e contràrios bantaditu, bantageri, frallusteri, pageri, pagiosu / ttrs. ipantagarreri Frases s'àtera die lu bidesi ispacone che atzua!…◊ mi at nadu chi so ispicone: totu mi podes nàrrere, forasgai! (G.Ruju)◊ est un'ispicone chi fatendhe milindru passizat sut'a bidha cun cilindru (Limbudu) Ètimu itl. spaccone.
ispàcu , nm Sinònimos e contràrios afilada, ispacadura, isperrada / ttrs. ipacu.
ispàda , nf: ispata,
spada Definitzione
genia de arma a lama longa e lada, a punta, su prus a duas atzas; in is araos, genia de tauledha o nérbiu o cunfirmu chi s'intrat a mesania de sa dentale inter custa e sa timona a manera de pòdere regulare s'apertura de s'arau; in su telàrgiu, manunta o pertuntu, cantu de linna laditu totu istampau ue s'intrat su serradógiu po poderare tirau e firmu s'insulu (o ixubru); su pl. una de is mertzas o sinnos de is cartas de giogu; genia de frore chi narant spadoni (Gladiolus segetum)/ is partis de s'ispada: su follu o frama, s'atza, sa punta, su tolu, sa màniga, sa guàrdia o cóciula o su guardamanu; genias de ispada: a duas, a tres atzas
Sinònimos e contràrios
cunfimmu
/
pertuntu
Frases
sete ispadas de dolore su coro mi ant trapassadu! ◊ mi at bocau una limba che un'ispada chi mi at trémiu totu sa carena! (C.Buttu)◊ seis benios cun matzucos e ispadas a mi arrestare!◊ comenti tenis de Israeli sóliu e ispada tui ti ndi serbis abbusivamenti!
2.
mi mancat s'assu de ispadas
Ètimu
ltn.
spatha.
Tradutziones
Frantzesu
épée
Ingresu
sword
Ispagnolu
espada
Italianu
spada
Tedescu
Schwert.
ispadacínu , nm Definitzione unu chi manígiat bene s'ispada Frases pariat colpu iscutu dae su menzus ispadacinu de professione.
ispadaluchènte , nf Definitzione genia de títula (tzuga) manna, para de s'àcua, de s'arriu, cuadhu béndiu Sinònimos e contràrios coebida, isperaranza, parapunta, preidedhu, púbulu 1 Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.
ispadarrànza, ispadarrànzu , nm, nf: ispedarranza, ispidarranzu, ispudarranza Definitzione espu chi si faet su niu asuta de terra, prus de tímere fintzes ca si podet istrobbare chentza chi unu si ndhe acatet (es. passandho, arandho)/ fàghere che ispidarranzu = furriàresi càdriu, cun arrennegu Sinònimos e contràrios espidarràina*, espeverràina, espudarranza 2. a bellu logu ndhe so dadu, inoghe apo àpidu una tana de ispedarranza! ◊ mi ziraio e torraio a zirare in su letu, su sacone pariat prenu de ispidarranzos Terminologia iscientìfica crp.
ispadàrzu , nm: ispedazu Definitzione fenu de ispàdula o de impagliadas, fenu o folla de istoja: genia de erba chi faet in is errios, arta, a fògias laditas e longas, bona po fàere istojas, po ammontu, a fàere fundhos de cadiras Sinònimos e contràrios buda, ispàdua, istògia, tuturatzu Terminologia iscientìfica rba, Typha angustifolia, T. latifolia Ètimu srd.
ispadàtzu , nm: ispedatzu Sinònimos e contràrios buda, ispàdua, istògia, tuturatzu Frases bati una tale de ispedatzu po acapiare sas manadas! Ètimu srd.
ispadentàre , vrb: spadentai Definitzione pigare e bogare is porcos o àteru bestiàmene de su padente; fintzes segare sa linna de su padente coment'e faina fata a s'atenta Sinònimos e contràrios | ctr. apadentai Ètimu srd.
ispadéri , nm Definitzione genia de pigione Sinònimos e contràrios feridori 1, spraberi Frases un'ispaderi si pesat a bolu isfoetendhe in s'aera (G.Fiori) Terminologia iscientìfica pzn.
ispadhàciu , nm Definitzione dolore forte a sa pala Terminologia iscientìfica mld.