A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispabigliàda , nf Definitzione su ispabigliare, su apèrrere meda sa pupia de s'ogu; sa pupia aperta meda Sinònimos e contràrios ispabajadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mydriase Ingresu mydriasis Ispagnolu midriasis Italianu midrìasi Tedescu Mydriasis.

ispabigliadòra, ispabigliadòre , nf, nm Definitzione genia de aina po ndhe segare su loghíngiu abbruxau de is candhelas o istiàricas Sinònimos e contràrios ismuculaderas, spibigliadera Ètimu ctl. espavilladoras.

ispabigliàre , vrb: ispibigliai, ispibigliare, spibigliai Definitzione segare su pibillu abbruxau de is candhelas, ma fintzes arrangiare o pònnere su pibillu bonu; in cobertantza, fàere prus biu, prus ischidu, prus abbistu / i. su sonnu = catzare su sonnu Sinònimos e contràrios ispibillonai, ispipigliare 2. bídere des s'ama, si s'oju ispibíglias! ◊ sos tragos m'ispibigliaiant e bidio sos fumos de sos arrustos Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu moucher une bugie, raviver Ingresu to snuff, to revive Ispagnolu despabilar Italianu smoccolare, ravvivare Tedescu schneuzen, beleben.

ispabígliu , nm Definitzione su ispabigliare, nau pruschetotu de is ogos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accommodation (physiol.) Ingresu visual arrangement Ispagnolu despabilamiento Italianu accomodaménto visivo Tedescu Akkomodation.

ispabillài , vrb: ispibillare Definitzione fàere coment'e ispabillu, ispipillu, ischidu, fàere ischidare / ispibillare us oglos = apèrrere bene is ogos Sinònimos e contràrios ispibillonai Frases is contus su sonnu no mi dhu fiant benni: mi nde dhu ispabillànt! ◊ nemus at pentzau de pesai runcu po nd'ispabillai sa genti e fai fronti po cicai is diritus insoru ◊ su teatru fachet ispibillare sos pilocos in modu sanu e ispassiosu (M.Sedda).

ispabíllu , agt, nm: ispavillu, ispibígliu, ispipillu, ispivígliu, ispivillu Definitzione chi o chie tenet una manera de istare e de fàere atenta meda, a totu, a ogos apertos; fintzes chi est alligru Sinònimos e contràrios abbillu, abbistu, allutinedhu, capíbbili, iscardallutu, sbrillau, spiscinetu | ctr. babbalocu, tolondro Maneras de nàrrere csn: i. che grodho, che matzone = meda; focu ispipillu = tenindhe a frama Frases su pitzinnu fit ispibillu meda ◊ mi consizabat de istare atentu, ca mi cheriat prus ispipillu in su travallu ◊ ispivilla comente l'agguantat chi de l'amare mi benit pertzisu ◊ fit unu cane ispavillu meda ◊ sunt pitzinnos abbistos e ispavillos ◊ istat che fera sa piús ispivíglia ◊ fit ómine ispipillu o macu mannu? 2. bi at calchi coro in ispibígliu: forsis sa muzere, sa mama ant atzesu fogu de amore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vif Ingresu quick, vivacious Ispagnolu despabilado Italianu vivace, svéglio Tedescu lebhaft, geweckt.

ispàbinu , nm, agt: ispàinu, ispàniu Definitzione su ispainare; chi est ispratu, chi s'ispraghet; nau de gente, chi istat sèmpere andhandho, peri su logu Sinònimos e contràrios ispàrtzinu, ispràminu / àmparu, istérridu Maneras de nàrrere csn: mutetu a ispàniu = zenia de mutu cun istérrida totu cun rimas diferentes, ma cun sa serrada cun peràulas chi rimant totugantas; fogu ispàinu = itl. stélla cadènte, cométa; fuire a ispàinu = currindhe a tota fua a donzi bandha; ghetai, betare cosa a ispàinu (es. sèmene)= a iscaviaras, a paspiadura, a ispramminadura, in manera de rúere isparta, itl. a spàglio; andai a ispàinu = istérridos (es. comente paschent sas crabas), itl. sparpagliati Frases in s'oru de su mari ant fatu is domus a ispàniu ◊ at agatau is bacas a ispàinu, pascendu peribellogu ◊ a sa petza arrustia ghetadhi su sali a ispàinu!◊ su masone est crocau a ispàinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étendu Ingresu wide Ispagnolu esparcido Italianu estéso Tedescu ausgedehnt.

ispabógliu , nm: ispabolzu, ispaborzu, ispaporju, ispaporzu, ispavolzu, ispobolzu, ispravorzu Definitzione foedhu chi narant sèmpere in su sensu de cosa peleosa, difícile, chi faet sufrire, istare male, ma chi iat a èssere nau in cobertantza, ca iat a bòllere nàrrere gosu, comodidade, pàusu, asséliu, ispàssiu Sinònimos e contràrios ispregolzu Maneras de nàrrere csn: fàghere una cosa a malu i. = a pelea, a inzotu; manigare a s'i. = a meda, fintzas a no bi ndhe istare prus; a i. = cun paga lughe Frases già l'apo s'ispaborzu cun tegus!…◊ già mi ndh'at dadu de ispaborzu, cussa criadura! Assiat! (G.Ruju)◊ ite ispaborzu sa betzesa!…◊ incomintzat luego s'ispaborzu de sos profumos sos piús rafinados…: sulos púdidos, rutos isfogados che candho manigadu ant in mortorzu (Grolle)◊ in cussa domo da bi l'ant s’ispabógliu, ant postu sos ferros a su fizu! 2. no apo ispabolzu in logu (P.Casu)◊ si aia àpiu una dàlia po s'abbutonadorzu fipo istau s'ispaporzu de sos pitzinnos! (A.Cucca)◊ suta a cumandhu anzenu no mi drommio a bonu ispravorzu 3. semper mi ne so pesadu, mancaris a malu ispobolzu (M.Monterra)◊ at fatu totu a malu ispaborzu, gherrendhe chin prunetza e ruedhu ◊ siscura, est a malu ispravorzu, morindhe e chentza mòrrere! ◊ istant tota die tibbitabba sas feminedhas cun totu ispabolzu, samunendhe ◊ za apo dormiu ma a malu ispaporju Ètimu ltn. ex + pauper Tradutziones Frantzesu sacré travail Ingresu hard work Ispagnolu tute, zurra (f) Italianu faticàccia Tedescu schwere Anstrengung.

ispabolzíulu , agt Definitzione nau de ccn., chi est de naturale bonu, chi praghet, chi est de bonugoro, s'interessat po su bene de s'àteru Sinònimos e contràrios ispavolzile Tradutziones Frantzesu altruiste Ingresu altruis Ispagnolu altruista Italianu altruista Tedescu Altruist.

ispaboratàre isbarabotàre

ispaborotàda ispabarotàda

ispaborzíle , agt Definitzione nau de ccn., chi si dha pigat cun passiéntzia Sinònimos e contràrios ispavolzile, pascenscile | ctr. ispascesciadu Frases siedas ispaborzile cun connadu bostru, no lu giutedas a ispabarotadas si no bos aggradessit su chi faghet! (G.Ruju) Ètimu srd.

ispaborzósu , agt Definitzione chi giaet ispravorzu, chi faet istare a malu ispravorzu, male; fintzes chi giaet ifadu Sinònimos e contràrios dolorosu, ifadosu Frases est una maladia ispaborzosa 2. custu pisedhu est ispaborzosu Ètimu srd.

ispabórzu ispabógliu

ispabuciàre , vrb: ispavuciare Definitzione fàere assicare, a tímere, fàere fuire Sinònimos e contràrios agegherai, isciuliai, isvalostiare, salargiare.

ispabuliàre , vrb Definitzione iscarragiare s'ammontu in su letu pesandhosindhe a giagaradura, impresse impresse.

ispabúliu , nm Sinònimos e contràrios abbolotu, sciumbullu, trepógliu.

ispacadòre , nm Definitzione chie ispacat, faet a orrugos Frases in bidha bi aimus un'ispacadore de preda Ètimu srd.

ispacadúra , nf Definitzione genia de aperta manna Sinònimos e contràrios calpidura, fresadura, isperrada, isperradura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fente Ingresu split Ispagnolu grieta, hendidura Italianu spaccatura Tedescu Spaltung.

ispacài, ispacàre , vrb Definitzione fàere a orrugos, apèrrere, fàere a perras, nau prus che àteru de linna segandhodha de longu, o fintzes de pedra Sinònimos e contràrios isperrai Frases prontu fit cun su màgiu e cun su picu a ispacare s'astraore fritu Ètimu itl. spaccare.