isossigadòre , agt, nm Definitzione chi o chie isóssigat o isfrutat s'àteru Frases cun sos pastores babbu no at fatu mai s'isossigadore: chie at operadu in domo si est sempre abboniadu (G.Ruju) Ètimu srd.
isossigàre , vrb Definitzione bogare o ispicigare is ossos, sa prupa de s'ossu, nau siat in su sensu de isprupare e siat po isfrutare s'àteru Sinònimos e contràrios isprupare / isolzighedhare Ètimu srd.
isossighedhàre isossichedhàre
isóssigu , nm Definitzione moida coment'e de ossos iscudendhosi apare, pelea manna, immarritzone Frases sos castanzeris andhaiant semenendhe su sonizu de bríglias e isprones, s'isóssigu de palas e trudhones Ètimu srd.
isòstra, isòstre, isòstro, isóstru isòltre
isòvere isòlbere
isoxitàda , nf Definitzione su isoxitare, su istare abbaidandho fatuvatu calecuna cosa o a unu / fàghere a isoxitadas = fàghere su tzinnu, acinnira de ogus Sinònimos e contràrios acínnidu Ètimu srd.
isoxitàre , vrb Definitzione castiare bene cun atentzione, fintzes castiare cosa pitichedha isfortzandho is ogos, cricandho cosa Sinònimos e contràrios bisogai, isogritedhare.
isozadòre , agt, nm Definitzione chi o chie isozat, che bogat s'ógiu, su grassu, isfrutat a ccn. Sinònimos e contràrios isossigadore Ètimu srd.
isozadúra , nf Definitzione su isozare Sinònimos e contràrios isozamentu Ètimu srd.
isozaméntu , nm Sinònimos e contràrios isozadura, isozigamentu Ètimu srd.
isozàre , vrb Definitzione pèrdere, bogare, segare s'ógiu, su grassu (fintzes solu po che dhu seberare de àteru, es. su lardu o s'ogiuseu de sa petza) Sinònimos e contràrios disozare, idogiare, isozighinare, sdollai | ctr. aozare, ingrassai Frases su casu in istiu, si no est in logu friscu, s'isozat ◊ su brou est menzus isozadu si est tropu rassu ◊ sa pedhitza contzada si cuguzat de piúere de ghixu e si abbàtigat fintzas a l'isozare su pilu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégraisser Ingresu to degrease Ispagnolu desgrasar, desengrasar Italianu sgrassare Tedescu entfetten.
isozigaméntu , nm Definitzione su isozigare Sinònimos e contràrios isozadura, isozamentu Ètimu srd.
isozigàre , vrb Definitzione bogare o segareche s'ógiu, su grassu; in cobertantza, isfrutare s'àteru Sinònimos e contràrios isozare, isozighinare, sdollai / irfrutare 2. sos ladrones furisteris ant isozigadu sa terra nostra! Ètimu srd.
ispabajadúra , nf Definitzione su ispabajare, nau fintzes de sa pupia de s'ogu Sinònimos e contràrios ispabigliada Ètimu srd.
ispabajàre , vrb: ispapajare Definitzione coment'e apèrrere, ma nau prus che àteru in su sensu de lassare meravigliaos meda, fintzes coment'e chentza crèdere, timendho, in pentzamentu; fàere a tímere / colore ispabajau = ispramau, biu biu Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare, ispampanai, ispamparinare / abbaucare, atolondrai, atordire, spantasiai / acicai, asciuconare, asciustrare, ispramai, isprauriri 2. Mariedha est cun sos ogos ispabajaos de sa rigonza e de sa timoria ◊ mi borto a cada bandha e tandho, ispapajau, mi dimandho: Ma dego, Deus meu, ite soe? ◊ a mimme ispapajau lassaes! ◊ Bustianu fit ispapajau de su chi fit biendhe: mai crediat de acatare una cosa gai ◊ cudhu abbarrat mudu e sichit a si lu pompiare ispapajau ◊ est mortu chin sos ocros ispapajaos ◊ boches e prantu ispapajau prenabant su bichinau ◊ a s'apedhu ispapajau de sos canes, Predànghelu fit iscampiau dae s'alapinna Tradutziones Frantzesu effrayer Ingresu to stun Ispagnolu asombrar, sobrecoger Italianu sbigottire Tedescu bestürzen.
ispabaràre , vrb Definitzione pònnere ispratu, istérriu de si pòdere bídere totu, bene Sinònimos e contràrios ispàlghere, istèrrere, istirare, stendiai | ctr. atuturae, imboligare Frases torrant cun cudha tela manna, naro chi fit nessi duos metros e chimbanta, la ponent in terra e l'ispàbarant (M.Bua) Tradutziones Frantzesu déployer Ingresu to spread Ispagnolu desplegar, extender Italianu dispiegare Tedescu ausbreiten.
ispabarotàda , nf: ispaborotada Definitzione su ispabarotare; boghe, cosa chi si narat brigandho a unu Sinònimos e contràrios apoboretada, atzúrridu, chirella, iscamurriada, isvàpiu, isvrúdhiu, rimbicu Frases làssami sas ispaborotadas: a mie no mi giughes a frunzita! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mercuriale, semonce Ingresu rebuke, sour Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto, rimpròvero aspro Tedescu Verweis, Vorwurf.
ispabarotàre isbarabotàre