A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

minúzos , nm pl Definitzione is istentinas fines Sinònimos e contràrios beraditos, garaitzos, iltentina, stintinigu, stintiritzu / cdh. minúciu Frases mancari ndhe bufes, de custu binu, no ndhe faghes sos minuzos ◊ za sunt tra babbu e fizu, mancari si ndhe furent sos minuzos! ◊ fint ómines de vàglia: pro s'amigu daiant sos minuzos! Ètimu itl. minugio.

mínzi! , iscl: mizi, mizide Definitzione mih bois!, labai!: foedhu chi si narat avisandho, naendho a prus de unu o fintzes a una persona manna Sinònimos e contràrios abbaidade!, castiai! Frases minzi chi sunt drommendhe! ◊ mizi chi poi tet èssere tardu s'arrepentimentu! ◊ mizi ite zente, ite atza!…

miódhu maódhu

miopía , nf Definitzione su èssere gliuscos, su portare vista curtza, bíere male atesu Sinònimos e contràrios liuscúmini Terminologia iscientìfica mld.

miópuru , nm Definitzione genia de tupighedha (benit de s'Austràlia) chi prantant po fàere a cresura in logos de mare Terminologia iscientìfica mt, Myoporum tenuifolium.

míos mèos

míra méria

mirabí! , iscl Definitzione no siat chi puru!…, fata si no!… = no fait própiu nudha Sinònimos e contràrios fata! Frases mirabí chi no mi ghetu àcua de fragus, a conca, no m'istorrit sa fémina, puru!

miracantònes , nm Definitzione chie istat abbaidandho is contonadas, in giru chentza fàere faina Sinònimos e contràrios ibbàidu, irberzadu, sfainau Ètimu srd.

miraculàdu , agt, nm Definitzione chi o chie at tentu calecunu miràculu.

miraculósu meraculósu

miràculu maràculu

miràda , nf: mirara, mirata Definitzione su mirare, su castiare, pruschetotu is abbaidadas chi si faent a unu o a una chi s'istimat / tènniri sa mirada a… = pessare, istare semper pessendhe a… (iscopu, logu o cosa a ue lòmpere) Sinònimos e contràrios abbaidada, castiada, ocrada, oghia, slampiada Frases candu dhus càstias parit chi ti torrint sa mirada ◊ dae tue m'iseto una mirada sola pro mi fagher cuntentu ◊ mi at rispostu a sa mirada ◊ no sunt debbadas cussas tuas miradas chi mi faghes dognora! ◊ si su pitzinnu fit rude… sa mirata de babbai e mammai bastait, nariat totu! ◊ at fatu una mirada incillia ◊ tenit gana de fuedhai, ma sa mirada de su babbu dhu firmat ◊ est de mirada firma po infilai agus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu regard Ingresu glance Ispagnolu mirada Italianu sguardo Tedescu Blick.

miràdhu , agt, nm Sinònimos e contràrios bisticurtzu, gréciu, gliuscu, ocrimodhe.

miradòra , nf Definitzione fémina chi giaet atentzione a calecunu ca tenet bisóngiu de agiudu Tradutziones Frantzesu assistante, aide-soignant Ingresu assistant Ispagnolu asistente, mandadera Italianu assistènte, badante Tedescu Helferin, Assistentin.

miradòre, miradòri , nm Definitzione chie abbarrat a giare atentzione, tenet s'impreu de castiare e custodiare calecuna cosa Sinònimos e contràrios badrianu, bardiadore, castiadore, tentadore / agasone, bennidore, padraxu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gardien Ingresu guardian Ispagnolu guardián, guarda Italianu custòde Tedescu Wächter.

mirài , vrb: mirare Definitzione abbaidare po bíere, po giare atentzione e contivigiare, po ammiru e istima, po làstima: s'impr. si narat fintzes coment'e avertimentu / impr.: mih!, millu!; mirare sa conca = labare, castiai is pilus po dhus illimpiai de sa malesa Sinònimos e contràrios abbadiai, allutzare, annotare, apompiai, cadebai, castiai, labai / cultodiare, tentare Frases mirat sa domo che una mama ◊ e proite mi mirades, ojos chi deo no miro?! (Grolle)◊ bastat chi cussas féminas mi mirent un'istante pro chi mi passent su coro che balla! ◊ si mi bolis domanda, no passis mira mira! ◊ sete cravellos d'oro bi los miro in s'altare adorèndhesi a Deu…◊ pentza a fai bèni e no miris a chini 2. mira, una cosa ti naro: o triballas comente si tocat, o ti che andhas deretu! ◊ mirai de cust'ómini: a puntu bellu est torrau!… 3. e cantas boltas bi lu aia nadu: Míradi s'onestade, fizu meu! ◊ cun s'iscusa ca dhi miràt is pipius, si nci est posta meri Sambenados e Provèrbios prb: faghe bene e no mires a chie! Ètimu ltn. mirare Tradutziones Frantzesu garder, regarder Ingresu to guard, to look at, to admire Ispagnolu mirar Italianu mirare, custodire Tedescu betrachten, bewachen.

miràllu , nm Definitzione isprigu, imbidru adatu de si pòdere castiare e bíere craru / lúchidu che m. = luxenti, límpiu meda Sinònimos e contràrios ispligu.

miramentàre , vrb Definitzione tènnere contu, contivigiare Sinònimos e contràrios acastiai, cultodiare, aggordai, coltoire, mirai Frases sa domo bi la miramentat una fémina bona ◊ in sos órdines de sa vintza no bi aiat mancu unu tzufu de erva, dontzi funnu fit bene arraicatu e bene miramentatu ◊ su pitzinnu no miramentat vene su bestiàmene ca li piaghet su caentu e no si abbitzat de nudha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu garder, gouverner, soigner (aver cura di) Ingresu to preserve, to control Ispagnolu guardar, cuidar Italianu custodire, governare Tedescu bewachen, besorgen.

miraméntu , nm Definitzione su mirare, su castiare po custódiu Sinònimos e contràrios aggordu, castiamentu, càstiu, tenta 3, tentonzu / contibizu Frases pro su malu miramentu ndhe morint prus de chentu ◊ iscura sa robba chi no at miramentu ◊ dae miramentu a cussu malassortadu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vigilance, surveillance, gouvernement Ingresu direction, vigilance Ispagnolu cuidado, custodia, vigilancia Italianu vigilanza, govèrno Tedescu Aufsicht, Überwachung, Besorgung.