A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

picocuàna, picocuànna , nf Definitzione genia de matighedha chi benit de s'América, bona po purga Terminologia iscientìfica mt, Psychotria ipecacuanha.

picòi , nm: picoti Definitzione genia de orrobba de seda, lúghida Terminologia iscientìfica ts Ètimu spn. picote.

piconài, piconàre , vrb Definitzione trebballare o iscúdere a picu Sinònimos e contràrios picai.

picòne , nm Sinònimos e contràrios picu Ètimu itl. piccone.

picòne 1 , nm: apicone* Definitzione cambu o tenaghe de is frutos, parte de mesu ue est atacau su tenaghe Sinònimos e contràrios nasedhu 1, tanache Frases sa figu cota meda portat su picone marciulau e ndi orruet.

piconéri , agt, nm Definitzione chi o chie trebballat a picu Ètimu srd.

picóngiu , nm: piconzu Definitzione su istare picandho, a su pica pica, acropandho, a cropos; su trebballu chi si faet picandho is molas Ètimu srd.

picónia , nf: abbicónia*, bicónia Definitzione calecuna cosa bona de papare Sinònimos e contràrios ispuntinu, pichetada, pranzete, rebbota Frases sos bichinos torrabant gràssias a chie lis batiat cussa picónia.

picónzu picóngiu

picósu , agt, nm Definitzione chi o chie faet o bolet is cosas totu a puntinu e po cussu istat meda a murrúngiu, est malu a cuntentare Sinònimos e contràrios pibincu Frases Perdu, ca fut sèmpere prus picosu, fut a murrúngiu.

picòta , nf Definitzione fermizolu burdu, genia de maladia apicigosa chi faet coment'e a bubburuchedhas Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu varicelle Ingresu chicken pox Ispagnolu varicela Italianu varicèlla Tedescu Windpocken.

picotàda , nf Sinònimos e contràrios cuciarada, scafitada Ètimu srd.

picotài , vrb Definitzione púnghere cun is foedhos, naendho foedhos chi dispraxent, chi ofendhent Sinònimos e contràrios abbituperare, afrentai, aggraviai, scafitai Ètimu spn. picotear.

picòti picòi

picotósu , agt: pigotosu Definitzione nau de ccn., chi portat sa pedhe totu a marcos de sa pigota Sinònimos e contràrios aggutau, pigotau / ttrs. vagliuradu Frases miràdela sa màschera: est sentza ojos, sentza orijas, pigotosa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grêlé, variolé Ingresu pocked Ispagnolu picado Italianu butterato Tedescu pockennarbig.

picotzína, picotzínu , nf, nm Definitzione genia de martedhu de maistu de muru Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. piccozza.

pícu , nm Definitzione aina de ferru a duas puntas, una tundha, s'àtera lada (a istúturu), po mòvere cosa tostada (pedra, codina, terra firma mai o de meda chentza trebballare)/ min. pichitu, pichighedhu / partes de su p.: punta o corru, atza, ogu, màniga Sinònimos e contràrios picone Maneras de nàrrere csn: p. de tallu = picheta; surdu che p. = surdu pedrale, surdu deunudotu; segai su picu trabballendi = triballare meda; picare a p., p. p. a unu, una cosa = pessighire; tènniri in p. a unu = leare in ódiu, àere cosa contras a ccn.; èssiri in p. = èssere leadu a ódiu, èssere in malas; èssere o istare picubicu dimandhandho = sighire a dimandhare Frases picu modhe, no piches in sa roca! ◊ balla ca a trabballai a picu fàdiat puru! 2. sos annos mi sapo colandhe, zocandhe a tenedene chin sa presse picàndhemi a picu sa bida ◊ za est una die chi sos carabbineris lu zuchent a picu, a cussu bandhiu!…◊ a totus nos at curtu picu picu, Mastru Giuanne!◊ ndi as segau seti, de picus, oi puru!… Sambenados e Provèrbios smb: Piccu, Picus Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu pioche Ingresu pick Ispagnolu zapapico Italianu piccóne Tedescu Spitzhacke.

pícu 1 , nm: bicu 1 Definitzione pícula, donniuna de is chimbe pedrighedhas de erriu piticas, tundhas, chi si ponent po giogare; fintzes cosa coigiada Sinònimos e contràrios ballina, bàtile 1, brusca 1, cucu 1, lecucu Frases su pipiu currendu cun is buciacas segadas at pérdiu is picus Ètimu ctl. pico.

pícu 2 , nm Sinònimos e contràrios arrogu, bículu* Frases nche li ant secadu unu picu de su mantedhu.

picuabbistràle , nm Definitzione picu de tallu, genia de ferramenta chi assimbígiat a su picu, ma portat duas atzas chi arresurtant fadhias, a grughe, a una parte una de unu betu (che a su picu, a istúturu) e s'àtera in s'àtera parte de longu (che a sa segure) Sinònimos e contràrios marrabicu, picheta Frases tenzo su contumazu a dólimas, istrossadu, fia totu sa die a picuabbistrale boghendhe cutighina Terminologia iscientìfica ans.