secundhína , nf: sicundhina, sigundhina Sinònimos e contràrios burba, giompimentu, mammana, pisómina, segunda Terminologia iscientìfica crn Ètimu itl. secondina.
secúndhu, secúnnu , agt, nm: segundhu 1,
segundu,
sicundhu,
sigundhu,
sigunnu Definitzione
chi est fatante de su primu, su de duos chi arresurtat in s'órdine / no est sèmpere chi si adatat a su númene: sa segundu borta (cfr. sa primu); minutu s. = unu sessantésimu de su minutu primu (o fintzes segundhu, nm., incurtzau a s, o fintzes 1’’); in is títulos, in números romanos II
Frases
língua mia chi cantas, allaba, fai po sa segundu borta azardu po s'arciobispu Agostinu Saba! ◊ in sa segundu parti Gesús manifestat sa persona sua ◊ li at postu in dainnantis sa secunna tassa de vinu ◊ Giuanni Pàulu II fut de natzionalidade polonesa
2.
agoa de unus cantu segundus chi s'isparat su coetu s’intendit su tzàchidu ◊ est una faina chi durat pagos segundhos, ma parent oras ◊ s’annu solare durat 365 dies, 5 oras, 48 minutos e 46 segundhos
Sambenados e Provèrbios
smb:
Segundu
Ètimu
ltn.
secundus
Tradutziones
Frantzesu
second
Ingresu
second
Ispagnolu
segundo
Italianu
secóndo
Tedescu
zweitens,
Sekunde.
secúru , agt, nm: seguru,
sicuru,
siguru Definitzione
chi (o cosa chi) s'ischit o si connoschet chentza duda, bene; nau de decisione, chi est pigada chentza chi si torret agoa, chentza istorru, cun firmesa; nau de cosa, chi est bene firma, chi no dhue at perígulu de si mòvere o de fàere dannu o àteru
Sinònimos e contràrios
cumbintu,
firmu
| ctr.
dubbidosu,
dudosu,
massimosu
Maneras de nàrrere
csn:
leàresi su s. = fàghere su chi s'ischit chi est menzus; a sa secura = cun seguresa, de ndhe pòdere istare seguros, chentza duda, chentza timire in nudha, seguramente, chentza farta (segundhu comente si narat, fintzas chi nono, su contràriu); su tempus no est seguru, sa die no est segura = no si est asseliadu, assentadu, no si est postu in bonu, fossis proet o faghet tempus malu; seguru che abba in cadinu = própiu nudha! (ca ch'essit totuganta); tènnere/no tènnere a unu seguru, una cosa segura = èssere/no èssere seguros chi…; zente segura = chi dhoi at de si fidai, chi fait a si ndi fidai
Frases
no mi lasses in ancu: chelzo ischire cosa sigura! ◊ no ndhe so tantu seguru ◊ su pisedhu chi si ch'essiat a zirare teniat banzu seguru a sa ghirada ◊ gighia in ojos sa proa segura de su sidis chi aiant ◊ cussu est unu ponti seguru ◊ non seus mai segurus in custu mundu ◊ mih no ndhe ruat, mih: segura est cussa cosa apicada? ◊ Gesugristu miu, siguredhus seus!…◊ so bénnida a ti dare peràula segura
2.
lassare su sicuru pro su benturu
3.
a seguru chi est gai! ◊ sos pitzinnos l'aiant intzugliatu a sa secura ◊ - A mi lu faghes custu triballu? - E de seguru…, ca no l'agatas a ti lu fàghere tue! ◊ gi ti tengu siguru!… ti ses imbriagau e isciollórias puru (L.Cocco)◊ no l'apo tantu seguru, no: mi paret unu tramposu, cussu! ◊ gai mi at nadu, ma no lu tenzo tantu seguru!
Ètimu
ltn.
securus
Tradutziones
Frantzesu
sûr
Ingresu
certain
Ispagnolu
seguro
Italianu
sicuro,
cèrto
Tedescu
sicher.
sécus , avb: segus Definitzione sa parte apalas: prus che àteru impreau in foedhos betaos apare (aissegus, insegus, daisegus)/ a s'a secus = assassegus, a fine e a candho, apustis de tantu; de segus = de apalas, de daisegus; a secus meu, tuo, suo, nostru, vostru, issoro Sinònimos e contràrios daesecus Frases bi at zente falandhe a secus nostru ◊ a pitzinnu curriat a innantis e a segus sartiendhe muros e molighedhas ◊ animales chene capia, non vidies cantu male bi at in secus de certa bellesa! ◊ a s'ala de secus Ètimu ltn. secus.
secutiànu sagotziànu
secútu , nm: assicutu,
sucurtu,
sucutu,
sulgutu,
suncurtu 1,
suncutu,
surcutu Definitzione
làmbrigas chi calant a cora candho si pranghet a meda; su respiru a cropu e a tzúnchiu chi si faet pranghendho
Sinònimos e contràrios
singurtu,
sunconi,
tzaculitata
/
cdh. sicutu
Frases
sa cuba est a sucutu ◊ no prangas làcrimas a sulgutu! ◊ in cuss'ammentu apo piantu a sucutu ◊ asciuta su sucutu de cussos ojos chi sunt bundhendhe làgrimas! ◊ mama e babbai prangint a suncutu sa morti de mulleri mia
2.
sonant sas campanas a dolu, sas campanas a sucutu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
égouttement
Ingresu
dripping
Ispagnolu
goteo
Italianu
sgocciolìo
Tedescu
Tropfen.
sèda , nf: sera 1,
seta Definitzione
genia de sustàntzia, s'abbau a bisura de filu, chi bogant is gràndhulas o néulas de unos cantu bobbois (e mescamente su fermesílicu, chi dha faet a tega manna); orrobba fine fine téssia cun seda; una genia d'erba: erba de cotoni o pranta de seda (Asclepias fruticosa)/ perdeseda (peis de s.) = in cobertantza, su sonnu
Maneras de nàrrere
csn:
sa s. de su moriscu = zenia de pilu, de filos longos finedhedhos chi s'ispiga de su moriscu ndhe bogat in punta a tzufu comente at fatu su ranu; camminai asuba de una soga de s. = cun educassione e pertzisione, bene atentos a no fàghere mai male; fiore de seda = zenia de erba chi faghet istérrida in logu de roca acurtzu a mare, a fiores rujos e fozas russas; paperi de s. = itl. carta velina; perra de sera = mucadoredhu chi in su costúmene sa fémina si ponet in petorras; úmile che s. (nadu de robba)= modhe, lentu lentu
Frases
si cret dormendhe in letu de seda ◊ sa bròscia serrat sa perr’e sera in su petus ◊ is pilus chi portat cussa pipia parint de seda
4.
candu lompet perdeseda totus si calant a sonnu!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Seda
Ètimu
ltn.
sa(e)ta
Tradutziones
Frantzesu
soie
Ingresu
silk
Ispagnolu
seda
Italianu
séta
Tedescu
Seide.
sèda 1 sàidu
sedàre saidài
sedaría , nf: sederia Definitzione pannamenta, bestires de seda Frases totu su pannu tuo est sedaria, tenes portu seguru a l'imbarcare!…(C.Buttu)
sedàrzu , nm: cidraxi, sidàrgiu, sidarju, sidarzu, sidraxu Definitzione muntone de sida o linna assentada acanta a ue serbit; ispétzia de crocadórgiu fatu cun sida, acorru de procos ammontau a sida pruschetotu po màdrias angiadas Sinònimos e contràrios tidarzu / feridorju, sedatzu 1 / cdh. sitàgliu 2. su pastore che at vocau su recotu dae su sidarju a foras a s'istatu Ètimu srd.
sèdas , nf, pl Definitzione
isperraduras o tzacaduras chi essint in is murros e in is tzimingiones de is allateras; ispécia de maladia de is cuadhos, in s'unga; a logos est una maladia de is animales a istentinas, is alisanzedhas o sédinas
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
rhagades
Ingresu
mouth ragas (nipple)
Ispagnolu
grietas
Italianu
ràgadi alla bócca,
ai capézzoli
Tedescu
Hautriß in der Mundgegend oder der Brustwarzen.
sedassàju seatzàgiu
sedàssu sadàtzu
sedatàda , nf Definitzione su sedatare; móvia de sedatzu; cropu, genia de ispinta o de iscutulada chi si giaet a unu o a calecuna cosa Sinònimos e contràrios imbudada, imperta, istrempiada 2. a cussu mintirotu li cherzo dare pagas sedatadas! ◊ s'àinu in sa pigada si fit arrempellendhe: li apo dadu duas sedatadas e no ndhe apo bidu mancu s'irfumentu! (G.Ruju) Ètimu srd.
sedatadòrja, sedatadòrza , nf, nm: sedatatorja,
sedatzadorja,
sedatzadorzu Definitzione
genia de iscannu longu e bascitedhu fatu cun duos currentes allisaos e allobaos cun is peis po dhue pònnere su sedatzu faendho sa farra, aintru de su canistedhu
Sinònimos e contràrios
cangiadòrgia,
issedessadòrgia,
scedatzadori,
sedatagiola,
setulatorja,
tatajola,
tedatajola
/
cdh. siatzatógiu
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
trieur
Ingresu
sorter
Ispagnolu
cernedera
Italianu
cernitóio
Tedescu
kleine Bank zum Sieben.
sedatadúra , nf Definitzione su sedatare Ètimu srd.
sedatagiòla, sedatajòla , nf: sedataxola, sedetajola Definitzione tàula de stedetzai, genia de iscannu longu e bascitedhu fatu cun duos currentes allisaos e allobaos cun is peis po dhue pònnere su sedatzu faendho sa farra, aintru de su canistedhu Sinònimos e contràrios cangiadòrgia, cherridorja, impodhinajola, issedatzadòrgia, scedatzadori, scetadori, sedatadorja, setulatorja, séula, tatajola, tedatajola Frases sura su zostre apicheit cóvulas, canistredhos e sa sedataxola Ètimu srd.
sedatàju seatzàgiu
sedatàre scedassài