A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sèdha , nf Definitzione genia de trastu chi, cun isterrimentu modhe asuta, si ponet in pitzu de s'ischina de molentes e cuadhos po dhue pòdere cicire ccn. o fintzes pònnere càrrigu; genia de iscannu fatu cun d-unu truncu, pedra ue si ponet su casidhu; tretu unu pagu in paris in cúcuru de monte, sa parte prus arta de unu logu; in cobertantza, pesu grae o chistione mala a padire / min. sedhitola / partes de sa sedha: s'arcu de ananti, s'arcu de asegus, sa conca (su tretu prus artu de s'arcu), sa coberta (pígiu de pedhe o àteru chi ammontat is travedhas e andhat de un'arcu a s'àteru), su petorali, sa cingra (po firmare sa s. a su dossu de s'animale, in bentre acanta a is cambas de ananti), sa retranga (de s'arcu de daisegus a suta de sa coa), s'istafa (a una parte e àtera), is trantzilleris (genia de codriolas po apicare calecuna cosa), is coscinus / itl. dòsso (di strada) = sedha Sinònimos e contràrios sedhatza, sedhone / cúcuru, frunchizolu, monticru, sedhile Maneras de nàrrere csn: pòniri sa s. = issedhare, sedhai; pigai sa s. a un'animali = catzare, falare, leàreli sa sedha; s. de càrrigu = sedhone, sedhatzu; non baliai sa s. = no baliare brullas, ofesas; non si dha podit pigai cun su cuadhu e si dha pigat cun sa s. = (pro un'ofesa o unu dispiaghere) no podet fàghere nudha a chie ndhe tenet curpa e si ndhe pagat cun àtere, cun chie podet; falare che sedha (nadu de frastimu, irrocu) = andhare bene meda de fàghere efetu; falare una sedha a ccn. = tènnere dannu, malasorte; sas sedhas de su carru = su letu o fundhu de su carru; sedhedha = creze de temperedha; drommire sedha sedha = in campu abbertu, chentza acotu perunu Frases chei sos àteros cadheris, curriat su poledhu a sa nuda, chene sedha ◊ si pinnigànt otu o dexi giòvunus a cuadhu, sedha e istafas curtzas ◊ calicunu de sos cadhos at segadu sa cringa e pérdidu sa sedha 3. sa robba si ch'est corcada in sa sedha ca bi tocat bentighedhu friscu ◊ a sos pisedhos de iscola che los pigaiant a ispassu a sa sedha de cunventu ◊ fiat coranta annus ingunis, in cussa sedha de monti 4. bai ca cussa sedha dèu no mi dha lassu pònniri! ◊ si nos falat cussa sedha, de nos cumandhare sos mandrones, istamus friscos, mih!…◊ candho fut betada cussa sedha gei dhi costàt a si che dha tirare!…(A.Barra) 5. sa maledissione chi li ant iscutu li est falada che sedha ◊ ca no binchet su cabadhu matzucat sa sedha! Sambenados e Provèrbios smb: Sedda / prb: a cuadhu friau sa sedha dhi pítziat Ètimu ltn. sella Tradutziones Frantzesu selle, colline Ingresu saddle Ispagnolu silla, colina Italianu sèlla, còlle, collina Tedescu Sattel, Hügel.

sedhàda , nf Definitzione brínchidu de is cuadhos Sinònimos e contràrios issédhidu, sédhida Frases su cuadhu at iscapau a cúrriri a sedhadas Ètimu srd.

sedhài , vrb: sedhare Definitzione pònnere sa sedha, su sedhone a un'animale (molente, cuadhu) Sinònimos e contràrios imbastai, insedhai Ètimu srd.

sedhajólu , nm Sinònimos e contràrios basteri, sedhaju, sedheri Ètimu srd.

sedhàju , nm: sedhàrgiu, sedharzu Definitzione maistu chi faet sedhas e sedhones Sinònimos e contràrios basteri, sedhajolu, sedheri / cdh. sidhaju Frases apo comporadu sa sedha noa de unu sedhaju lussurgesu Sambenados e Provèrbios smb: Seddaiu Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu sellier Ingresu saddler Ispagnolu guarnicionero Italianu sellàio Tedescu Sattler.

sedhalítu , agt, nm Definitzione animale de pòdere issedhare, de unu o duos annos: ma dhu narant solu po is vitellos e vitellas de cussu fedu candho cumènciant a èssere mannos de si ndhe pòdere serbire po trebballare Sinònimos e contràrios anníciu, nobedhu / cdh. sidhalitzu, ttrs. sidharitu Frases a sos isposos lis regalamus unu sedhalitu e liu fachimus partire a chilos pro darent sa peta a sos chi lis zuchent regalos ◊ tue ses sedhalitu e no biju, ne a tempus de suer ses ancora! (Tucone) Ètimu srd.

sedhàre sedhài

sedhàrgiu, sedhàrzu sedhàju

sèdhas , nf pl Definitzione greme papadore o bremmi solitàriu Sinònimos e contràrios alisanzedhas, sédinas Terminologia iscientìfica crp, taenia solium.

sedhàtza, sedhàtzu , nf, nm Definitzione sedha de càrrigu Sinònimos e contràrios imbastu, sedhone Frases at postu su sedhatzu a su bestioledhu e dhi at carrigau is bértulas Ètimu srd.

sedhàu , pps, agt Definitzione de sedhai; chi portat sa sedha posta Sinònimos e contràrios insedhau / cdh. sidhatu 2. su cuadhu mi dhu donas sedhau e frenau?

sedhéri , nm Definitzione maistu chi faet sedhas, sedhones, sedhatzos Sinònimos e contràrios basteri, sedhaju Frases su bixinu nostu fait su sedheri.

sédhida, sédhidu , nf, nm: séllida Definitzione genia de brínchidu, de móvia a cropu / andai a séllidas = a brínchidos, a sedhas, che a su lèpere Sinònimos e contràrios bótiu, brinche, brínchidu, brínchili, brincu, sàdhidu, sàltidu, scàviu, sedhu 1, truminada Frases apenas su gridadori donat cun su tumborru su signali de iscapai, s'ègua donat una sédhida e nci bessit che unu guetu ◊ su cuadhu at donau una sédhida in ària cun is cuatru peis ◊ sa baca s'est pesada a sédhidus pariat chi portàt dimónius Tradutziones Frantzesu saccade Ingresu click, burst Ispagnolu salto, brinco Italianu scatto Tedescu Ruck.

sedhíle, sedhíli , nm Definitzione su tretu de s'ischina de un'animale inue si ponet sa sedha; in montes, logu ciciu, in paris Sinònimos e contràrios sedha Ètimu srd.

sedhína, sedhíne , nf, nm Definitzione genia de druche prenu de saba chi a logos faent a is ànimas po su sete de freàgiu Sinònimos e contràrios terica Frases faghent seadas ammerradas, culurzones, sedhines, pirichitos, pabassinos, mustatzolos, casadinas, turrones Terminologia iscientìfica drc.

sedhínu , nm Definitzione sa sedha chi si ponet a is molentes Sinònimos e contràrios sedha, sedhatza, sedhone.

sedhitòla , nf Definitzione min. de sedha (logu): su terrenu ue faet a montighedhu, unu pagu in paris in pitzu, in punta Sinònimos e contràrios concalinu, cúcuru, sedha Terminologia iscientìfica slg.

sedhítzi , nm Definitzione cagalloni istrantaxu o cardulinu de mari, minca morisca: nada deosi po sa forma e su colore, est una genia de erba o codrolinu longhitu e grussu (ma no lisu), in colore de castàngia Sinònimos e contràrios bidhitzini, minchemoru, pidhíciu Terminologia iscientìfica rba, Cynomorium coccineum Tradutziones Frantzesu cynomorium écarlate, éponge de Malte Ingresu maltese mushroom Ispagnolu Jopo de lobo, hongo de Malta Italianu fungo di Malta Tedescu Malteser Schwamm.

sedhòne, sedhòni , nm Definitzione genia de trastu chi, cun isterrimentu modhe asuta, si ponet in pitzu de s'ischina de molentes e cuadhos po dhue pòdere cicire ccn. o fintzes po dhis pòdere pònnere càrrigu: est prus mannu de sa sedha e prus che àteru sedha de càrrigu (po cosa)/ partes de su s.: arcos (de ananti e de apalas), tàulas o travedhas (incasciadas e punciadas in is arcos), trotzas (genia de cannedhos intraos unu a cad'ala in is arcos); s. a ferros: genia de s. cun d-unu ferru a U a cad'ala, cun is puntas intradas in sa parte prus bàscia de is arcos, de pòdere apèrrere e carriare cosa (is puntas de su ferru, bullonadas a s'arcu, arreschent in sa travedha prus bàscia) Sinònimos e contràrios issedhone, sedha, sedhatza, sedhinu Frases falare o catzare su sedhone a s'àinu Sambenados e Provèrbios smb: Seddone Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bât, selle Ingresu saddle (pack-) Ispagnolu silla, basto Italianu basto, sèlla Tedescu Packsattel, Sattel.

sédhu , nm Definitzione leare a unu a s.: a codhirone, a palagadrea.