Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

imposturài, imposturàre , vrb Definitzione ingannare cun fàulas; nàrrere male de unu, ponendho in giru cosas chi no funt Sinònimos e contràrios allimbare, foghigiai, innorare, irfamiare, tragagiai Ètimu itl. imposturare Tradutziones Frantzesu calomnier Ingresu to calumniate Ispagnolu calumniar Italianu calunniare Tedescu verleumden.

impovài , vrb Sinònimos e contràrios apojai 1, orivetai, orulare 1 Tradutziones Frantzesu ourler, border Ingresu to hem Ispagnolu orillar Italianu faldare, orlare Tedescu säumen.

imprabastulài, imprabastulàre , vrb: imprapastulare Definitzione fàere is cosas impresse e male, a atzorodhadura, cunfúndhere, betare apare; foedhare agiummai a truncu de limba truncandho is foedhos Sinònimos e contràrios acoredhai, improdhai, infilumestare / abbrabugliai, ammusciare, atrobodhiare, impapulare, imprabastai, raganzare, traganzare Frases imprapàstulat sos bervos pro no bi los cumprèndhere Tradutziones Frantzesu mâchouiller, baragouiner Ingresu to drool Ispagnolu chapucear, mascullar Italianu biascicare Tedescu stammeln.

impraitzài , vrb: impreissai, impreitzai Definitzione fàere o essire mandrone, preitzosu Sinònimos e contràrios acochinai, acovardai, ammandronae, ammandronire, apreitzai, arraigai, immandronatzare, impreitiosire Frases su maistu de pannu immoi si est impraitzau e no at postu prus unu puntu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre ou devenir paresseux Ingresu to make lazy Ispagnolu emperezar Italianu impigrire Tedescu faul werden.

imprasonài , vrb: imprejonare, impresonai, impresonare, imprixonare Definitzione acorrare a presone, pònnere aintru de galera Sinònimos e contràrios ingalerare, ingiabbulare, ingribbiai | ctr. bocare, iscapare Frases faimí imprasonai, toca: ma arragodadí ca ti pòngiu in bregúngias! ◊ dhu depiant impresonai e iscramentai! ◊ passant a sos arrestos e ndh'ant impresonadu prus de trinta ◊ manna una buza de pedhe mi desit e sos bentos intro impresonesit Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu emprisonner Ingresu to imprison Ispagnolu encarcelar Italianu imprigionare, carcerare Tedescu einkerken.

impreicàre , vrb: impreigare Definitzione incumandhare forte, meda Sinònimos e contràrios incumandai, apretzetai Frases at fatu una parlata impreicanne a votare pro fraicare su molinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu recommander vivement Ingresu to entrust Ispagnolu recomendar, encomendar Italianu raccomandare vivaménte Tedescu aufs wärmste empfehlen

imprendài , vrb: imprendhare, imprennare Definitzione giare in prendha, impromítere o giare calecuna cosa po ndhe garantire o assegurare calecun'àtera Sinònimos e contràrios impegnai Frases no as a crere chi m'imprendho sa domo pro comporare bestires bellos a tie?! ◊ aia chérfidu imprendhare a sos versos sas boghes piús beras atogadas in sa zente (C.Puddu)◊ deo ti apo imprendhadu su coro Ètimu ctl. emprendar Tradutziones Frantzesu donner en gage Ingresu to pawn (stg.) Ispagnolu dejar en prenda Italianu dare in pégno, ipotecare Tedescu etw. jdm. als Pfand geben.

imprènere, imprèni , vrb: imprènniri Definitzione prenare, mescamente prènnere a unu de ideas o fintzes de fàulas bastat de dhu pònnere contra a un'àteru o fintzes po dhu cumbínchere de calecuna cosa e dhu tènnere a favore Sinònimos e contràrios infertzire 1, pienare, plèniri, reprenare / cumbínchere, improssimare, intrúxiri Frases imprenu de sa pobidha, a innòi no nci fiat prus torrau e aditzu aditzu mi salludàt (A.Garau)◊ iant imprenu sa genti po nci dhus bogai de is làcanas insoru ◊ est issu chi dhus at imprenus, promitendidhus maris e montis! ◊ candho deo no che so imprenent a issu contr'a mie Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plagier, endoctriner Ingresu to subjugate motally Ispagnolu influir, adoctrinar Italianu plagiare, indottrinare Tedescu plagiieren, indoktrinieren.

imprentài, imprentàre , vrb Definitzione pònnere, lassare o fàere s'imprenta, ma nau mescamente in su sensu de iscríere líbberos, giornales e àteru cun machinàrios Sinònimos e contràrios puncionai Frases deo istimo cussas manos de pastore e cussa cara ue bentos fritos e suore bi ant iscritu su prétziu de su pane cun líteras imprentadas in sa pedhe (S.Corriga)◊ cussu líbberu at imprentadu in s'ammentu de sos Sardos sos versos de Mereu ◊ portant su mari sardu imprentau in is ogus Ètimu spn. emprentar Tradutziones Frantzesu imprimer, graver Ingresu to print Ispagnolu imprimir Italianu stampare Tedescu drucken.

impressionài, impressionàre , vrb Definitzione lassare coment'e un'imprenta in calecuna cosa (es. sa lughe de una figura in sa pellícula); fàere impressione in s'ànimu de unu, fàere naschire unu sentidu, fàere mèglia, ispantu, meravíglia, fintzes coment'e timendho Sinònimos e contràrios imprentai / spantai 2. comente at bidu totu cudhu sàmbene si est impressionadu e si est intesu male Tradutziones Frantzesu impressionner Ingresu to move, to expose Ispagnolu impresionar Italianu impressionare, suggestionare Tedescu beeindrucken.

impressíre, impressíri , vrb Definitzione tènnere o pònnere presse Sinònimos e contràrios allestai, allestire, apressare, apressibbiri, apressurai, impressare, impressurare | ctr. abbacai, abblandai Frases candho est arribbau, unu de sos cumpanzos lu fit impressindhe a contare s'istória de su Costerinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu presser, insister Ingresu to hasten Ispagnolu apresurar Italianu affrettare Tedescu beschleunigen, sich beeilen.

imprestài, imprestàre , vrb Definitzione giare, lassare o pigare cosa a impréstidu, po dha torrare a su mere apustis de su bisóngiu, de s'impreu Sinònimos e contràrios prestai Frases nemos nos at imprestau trigu po sa cota ◊ mi so ingramesciadu a sa chilandra chi mi imprestet su bolu sou (G.Fiori)◊ po tui nc’imprestu sa personi mia!◊ Bustianu at secau sos códules chin ferramenta chi li aiant imprestau ◊ no ti giris de palas si calincunu si bolit imprestai de tui ◊ ti as imprestadu su dinare po comporare cosa noa ◊ s'amigu chi dh'ia imprestau su dinare… Bernardu mi at bistu, iscovas de forru! ◊ seo bennia si mi imprestais s'orrosonita ca seo preparandhe culurzones Tradutziones Frantzesu prêter Ingresu to lend Ispagnolu prestar Italianu prestare Tedescu leihen, verleihen, ausleihen.

imprignàre , vrb: impringiai, impringiare, imprinzare Definitzione bènnere príngia, prena de unu fedu nou, nau de sa fémina o de s'animale fémina; nau de s'ómine o de s'animale mascu, fàere impringiare; nau de àteru, imprènnere de ccn. cosa o idea Sinònimos e contràrios improssimare, ingrabidare | ctr. agnare, illierare, springiai Frases nàrami cun tzertesa chie imprinzat: su chi restat in bàsciu o su de susu? ◊ cussa est fémina chi no impríngiat ◊ e ite timiat, a dh'impringiai sa fígia? 2. cudha machinedha si fiat tanti impringiada de àcua de no ndi podi prus de caminai Terminologia iscientìfica ssl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre grosse Ingresu to make pregnant Ispagnolu embarazar, preñar Italianu ingravidare Tedescu schwängern.

impriutzài , vrb Definitzione fàere atzudhare is pilos, pònnere sa tzudha, intrare su fritu de s’assíchidu, de sa timoria Sinònimos e contràrios aciuciudhae, apriutzai, altudhare, altudhire, arpilare, assunciudhai, aturtudhire, atzultzudhare, impilurtzai Tradutziones Frantzesu frissonner Ingresu to shudder Ispagnolu estremecerse Italianu rabbrividire Tedescu schaudern.

impromíntere, impromíntiri , vrb: impromítere, impromiti, impromítiri Definitzione giare su foedhu, assegurare cun antibitzu de fàere o de giare calecuna cosa / pps. impromítiu, impromissu; ger. impromitindho, impromitinno; èssi a chini donat e a chini impromitit (nau de ccn) = sèmpere ammeletzandho candho a s'unu e candho a s'àteru Sinònimos e contràrios aparagulare, aprumítere, promíntere Frases babbu cricàt de dha brecherare impromitindhodhi ca a pitzu de cussu logu no dhue piat artziare ◊ impromitimí chi custus dus fillus mius si ant a setzi unu a manu manca tua e s'atru a manu dereta tua! (Ev. M.Vargiu)◊ iscurtat sa paristória de comare Madalena e l'impromitit de bi pònnere rimédiu ◊ impromiteit subra de sa tumba de su frade chi aiat sighidu a ispeculitare (N.Falconi) 2. dha tzérriant pillonis a pinnas randinadas cun lusingas de nius de sa terra impromítia (F.Carlini)◊ custu no est impromítiu a bosatrus! ◊ sendhe impromissu a mie, su traitore su coro a àtere at dadu Ètimu itl. impromettere Tradutziones Frantzesu promettre Ingresu to promise Ispagnolu prometer Italianu prométtere Tedescu versprechen.

improsàe, improsài, improsàre , vrb Definitzione pigare in giru, cullonare, fàere a crèdere una cosa po un'àtera, cricare de si fàere s'àteru a sa manu cun bellos foedhos, bàntidos, cricandho de dhi fàere praxere Sinònimos e contràrios abbovai, coglionai, coluvronare, imbaucare, imbusterai, imbuvonare, ingrangugliare, istusciare, scafai / allisai, allosingai, frandhigare, insabonai, lígnere Frases narat tantis bellus fuedhus po impiocai sa genti, ca est unu grandu imbrollioni e improsat a totus ◊ duas bortas mi at improsau, cussu remitanu!◊ cussu matzabbruta est improsendi sa genti cun promissas! Tradutziones Frantzesu illusionner, leurrer, tromper Ingresu to deceive Ispagnolu ilusionar, engatusar Italianu illúdere, imbonire Tedescu täuschen.

improssimàre , vrb Definitzione bènnere príngia, prena de unu fedu nou, nau de sa fémina o de s'animale fémina; nau de s'ómine o de s'animale mascu, fàere impringiare; imprènnere de ccn. cosa, fintzes fàere sa terra bona a prodúere; nau de is frores, ingendrare po efetu de su podhibodhi de su frore mascu Sinònimos e contràrios aprossimare, imprignare, ingrabidare | ctr. iglierare, iscendiai Frases cuss'animale no bi at improssimadu mancari li apant betadu su mascru 3. su chinisu de su fogu de Sant'Antoni impróssimat sa terra Terminologia iscientìfica ssl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engrosser Ingresu to make pregnant Ispagnolu quedar embarazada, preñar Italianu ingravidare Tedescu schwängern.

imprujàre , vrb: impurgiare, impurjare Definitzione fàere male, ispirtire, iscardire un'arremu Sinònimos e contràrios agghegiare Frases no ant a saghinare prus sos ocros impurjaos de dolore ◊ zuchet sos ocros impurjaos de su bentu, de su sonnu Tradutziones Frantzesu s'irriter Ingresu to fester Ispagnolu irritarse Italianu irritarsi, inciprignire Tedescu sich ärgern.

imprumonàre , vrb: impulmonare Definitzione giare, pigare o fàere pigare múngia, arrennegu o tzacu meda Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbuscinare, acasidhare, acubare, afelonare, amprudhiare, annicare, aprummonare, pirmare, strugnai / aciopai, auntzare, inciulai, insissiligai, intzullire, umprigare Frases si est impulmonada ca no l'amus cumbidada a s'afidu ◊ l'ant impulmonadu contr'a su mastru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vexer Ingresu to resent Ispagnolu resentirse Italianu risentirsi Tedescu sich beleidigt fühlen.

imprupài, imprupàre , vrb: impulpare Definitzione pònnere prupa, crèschere de prupas, nau de animales, gente e fintzes frutos Sinònimos e contràrios ammaciociae, imprupire, impurpatzire Frases chini papat bèni e bufat mellus s'imprupat e ingrassat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remplumer, reprendre de l'embonpoint Ingresu to fill out Ispagnolu engordar Italianu rimpolpare Tedescu Fleisch ansetzen.