Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

incalamàre , vrb Definitzione pigare acalamamentu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios abborborare, ascalamare Tradutziones Frantzesu enflammer Ingresu to impassion Ispagnolu enfervorizar Italianu infervorire, accalorarsi Tedescu sich ereifern.

incalamidàe , vrb Definitzione carrigare de magnetismu Sinònimos e contràrios calamidare Tradutziones Frantzesu aimanter Ingresu to magnetize Ispagnolu imanar, magnetizar Italianu calamitare, magnetizzare Tedescu magnetisieren.

incalancàre , vrb Definitzione pònnere in calecuna calanca; foedhandho de animales (sórighes, margianes, bobbois), cuare in sa cala, in sa calanca Sinònimos e contràrios impelciare, imprecolare, incalare, incolonconare, ingarghilare, intergare / abbuare, atanai | ctr. essire, bocare 2. in catza at bidu pegos incalancados Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre quelque chose dans une fissure Ingresu to slip in Ispagnolu meter algo en un agujero, encavarse Italianu métter qlcs. déntro una fessura Tedescu etw. in einen Spalt stecken.

incalcàre , vrb: incarcare, incascare, inchircare, incracai, incracare Definitzione ispínghere de parte de pitzu una cosa, fàere pesu in pitzu, ma fintzes istrínghere, fàere fortza; fàere cracu o fintzes bufare (o papare) meda, coment'e a istichidura, faendho prus cracu, tibbiu Sinònimos e contràrios abbarrigare, abbaticare, apretigare, calcai, crichiri, istibbire, pretare Frases s'at incalcadu sa berrita in conca ◊ si abbutonat su capoto e s'incascat su bonete in conca ◊ su gatu mi pigat su didu in buca, mússiat ma no incracat 2. comente at torradu a pròere, sos cunzados, sos pasciales, sos mandriolos si sunt torrados a incarcare d'erva ◊ chijinatas umbras s'incascant subra de sos nódidos montes (G.Fiori) 3. de binu si ndh'incarcat cantu piús podet ◊ candho sunt tirendhe gàrriga manna, sos boes incascant in tuju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu presser, s'épaissir Ingresu to press, to thicken Ispagnolu apretar Italianu prèmere, addensarsi, infittire Tedescu drucken, sich verdichten, dichter werden.

incalchetàre , vrb: incaschetare Definitzione incasciare o pònnere un’idea firma in conca, fintzes chentza de motivu Sinònimos e contràrios incasciae Frases si che l'at incaschetadu, como, ca depet fàghere gai, e no lu fúrrias prus dae s'idea sua! Tradutziones Frantzesu se mettre en tête Ingresu to be fixed Ispagnolu obstinarse Italianu fissarsi, inculcare Tedescu eine fixe Idee haben.

incalchinàre , vrb: incalcinai, incalcinare, incarchinare, incarcinae, incarcinai, incarcinare, incarcinari, incartzinare, incrachinare, incracinai Definitzione betare crachina, carragiare, imbrutare de crachina, fintzes ischedrare is muros cun impastu de crachina o passare su late de sa crachina (sa prima manu) a is muros ischedraos Sinònimos e contràrios albinare, arrabbussai, arraspagliai, impalitai, impilatzare, intunigare, irrustigare / imbarchinai Frases is maistus de muru s'incarcinant totu sa bistimenta 2. seu aici totu biancu ca ci seu imbàtiu in d-unu muru incracinau ◊ incrachinant sa dommo una borta a s'annu ◊ sa coghina si incalchinat donzi annu ◊ de cantu in cantu is aposentus tocat de dhus incarcinari Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépir Ingresu to plaster with lime Ispagnolu encalar Italianu incalcinare Tedescu mit Kalkmörtel bewerfen.

incalchíre , vrb Definitzione essire cracu, tibbiu Sinònimos e contràrios incalchiare Frases sas nues si sunt incalchidas ◊ si est incalchidu su ludu comente si ch'est assutada s'abba Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu condenser Ingresu to condense Ispagnolu condensar Italianu condensare Tedescu verdichten.

incalèschere , vrb Definitzione nau de unu male, impeorare, tirare a tempus longu chentza sanare Sinònimos e contràrios incruai, incrudèschere Ètimu ltn. incalescere Tradutziones Frantzesu aggraver, devenir chronique Ingresu to aggravate Ispagnolu volverse crónica una enfermedad Italianu rincrudire, diventar crònico Tedescu sich verschärfen.

incallíre, incallíri , vrb: ingallire Definitzione essire tostau, a càgiu, nau de sa carre (es. in is manos po comente si trebballat); nau de gente, abbetiare, perricare Sinònimos e contràrios abbadhare / abbetiae, aperrare, ostinai, tostai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre calleux, durcir Ingresu to make horny Ispagnolu encallecer, curtir, empedernir Italianu incallire Tedescu verhärten.

incaloritzíre , vrb Definitzione iscaentare, pigare una chistione cun apentu forte e a s'airada foedhandho o faendho cosa o po calecuna cosa Sinònimos e contràrios afodogai, imberborare, iscajentare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'échauffer Ingresu to grow fervent Ispagnolu acalorarse Italianu accaldarsi, infervorarsi Tedescu sich ereifern.

incamasinàre , vrb: incomasinare Definitzione pònnere o chistire in magasinu Sinònimos e contràrios ammagasinai, incungiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu emmagasiner Ingresu to store Ispagnolu almacenar Italianu immagazzinare Tedescu einlagern.

incaminàre , vrb: incamminai Definitzione cumenciare a andhare, cumenciare su camminu, su viàgiu, pònnere in o ammostare su camminu (bonu) de fàere; fàere andhare, bogandhoche a ccn. Sinònimos e contràrios comentzari, incarrebai, tocai 1 Frases Deus at a incamminai is passus nostus in sa bia de sa paxi ◊ sa cussorza che fit atesu e si fit incamminadu luego ◊ sa chistioni si podit incamminai fàcias a su giustu ◊ candho creias chi fist arrivadu ti fist pagu prima incaminendhe ◊ s'afari est incamminau ◊ incamminarí e bai a s'ortixedhu! 2. is serbidoras nci dhas apu incamminadas totu: sa cosa mi dha fàciu dèu Tradutziones Frantzesu acheminer Ingresu to begin Ispagnolu emprender el camino, encaminar Italianu avviare Tedescu sich auf den Weg begeben.

incangrenàe, incangrenài, incangrenàre , vrb: ingranghenai Definitzione fàere a cancrena, nau de sa carre bia chi giughet infetu Sinònimos e contràrios aggangrenare, cangrenai Frases sa camba fiat totu ammaciugada e si est ingranghenada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gangrener Ingresu to become gangrenous Ispagnolu gangrenarse Italianu incancrenire Tedescu brandig werden.

incaniàre , vrb Definitzione no àere làstima nudha, su èssere malos che cane Sinònimos e contràrios incanire 1, iscaniare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être cruel Ingresu to be cruel Ispagnolu hacerse cruel Italianu èsser crudèle, non aver compassióne Tedescu grausam sein.

incaníre , vrb Definitzione essire (e fintzes fàere) canu a pilos, imbeciandho Sinònimos e contràrios ammurrai 1, immurrai, incanudai Frases no ant a èssere sos oriolos pro sas annadas malas a ti fàghere incanire! ◊ si sunt incanidos sos pilos, ma su coro no est imbetzadu! ◊ cun custa morte mala m'incanis sos pilos ◊ tue, daghi de tempus ses babbai, tevias incanire a isse puru! (Piras) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir chenu Ingresu to turn white Ispagnolu encanecer Italianu incanutire Tedescu grau werden.

incaníre 1, incaníri , vrb, rfl Definitzione fàere su cane, èssere malu, chentza làstima peruna, arrennegare che cane Sinònimos e contràrios incaniare Frases sa malasorti si est incania cun Mariedha de sa primu dí chi at biu sa luxi, scedada!(G.Ortu) Ètimu itl. incanire Tradutziones Frantzesu s'acharner Ingresu to be pitiless Ispagnolu ensañarse Italianu accanirsi Tedescu sich erbosen.

incannài, incannàre, incannàri , vrb Definitzione pònnere sa canna (es. a is tamatas po istare artas de terra, o a orrugos acapiaos a s'arremu segau de un'animale); fàere s'incannitzada; fàere cannedhos, imbodhigare (su filu o cosas deasi) in su cannedhu de s'ispola; incamminare, cumenciare? Sinònimos e contràrios arraigare / incannedhae / incannitare Frases ma ita nanca at a fai cudhu béciu, ca boit incannau po abarrai istrantaxu?!… 2. po incannari sa crobitura de sa domu agiudaus totus 5. ant a incannare su messonzu cun d-una messadolza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramer, couvrir de chaume, entourer de chaume Ingresu to stake Ispagnolu encañar, encanillar Italianu incannucciare Tedescu mit Rohr umzäunen.

incannitàre , vrb: incannitzai, incannitzare Definitzione fàere s'incannitzau; pònnere orrugos de canna po poderare firmu s'arremu segau de un'animale, fintzas pònnere canna po arraigare (es. a is tamatas, a su pisu) Sinònimos e contràrios cannitare, incannai, incannedhae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ramer Ingresu to stake Ispagnolu encañar Italianu incannucciare Tedescu mit Rohr umzäunen.

incannugài, incannugàre, incannugràre, incannujàre , vrb: incronucare Definitzione pònnere in sa cannuga; arrennèscere a fàere una cosa; rfl. fuire, pentzandhosi cosa de tímere Sinònimos e contràrios incarrebai, intzodhai 2. fiat de diora sentza de fai tzípulas e timiat de no nd'incannugai una 3. candu apu biu ca mi castiàt cun idea mala, dèu, mischinu, mi dh'apu incannugada!…◊ candu at inténdiru aici si dh'at incannugara ca no dhi boremu fai su prexei Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu garnir la quenouille Ingresu to put in the distaff Ispagnolu enrocar Italianu inconocchiare Tedescu auf den Spinnrocken wickeln.

incantài , vrb: incantare Definitzione fàere incantos, mescamente in su sensu de pigare, bínchere, acapiare s’àteru o fàere abbarrare ammammalucaos cun calecuna cosa ispantosa, de bonu o de bellu meda (fintzes solu pentzau deasi): si narat fintzes de unu mecanísimu o de calecuna parte chi si firmat, no si movet po difetu, o sighit arrepitindho sa matessi cosa (es. discu); nau de sa giustítzia, leare su chi tenet a unu e bèndhere a fortza, pònnere a s’asta (o a s’asubasta) po dhi fàere pagare unu dépidu Sinònimos e contràrios ecisai, inamorai, indeosare / abbelegare, ismentare Frases mamma tua ti at fatu pro incantare a mie! ◊ bae chi no m'incantas tue, mancari ndhe zutas de barra! ◊ mih no t'incantet ca la ses bidindhe bella: proa si est bona! ◊ sos abbocaos in sos protzessos incantabant sa zente chin sos porrogos issoro ◊ mai t'incantit arriu sulenu mancai luxat coment'e cristallu! 2. sa zustíssia t'incantet! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu charmer, ravir Ingresu to enchant Ispagnolu encantar Italianu incantare, estasiare Tedescu verzaubern, begeistern.