Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

irrainàre , vrb Definitzione betare, fàere orrúere, orrúere de sa raina, de is orrocas; orrúere, nau de cosas chi no agguantant prus prantadas Sinònimos e contràrios irborrocare, iscarvatare, ispantumare, isperrumai, issussiare, trabentare / desmuronai, sciarrocai, smuronai Frases custu fit unu chi s'est irrainadu Tradutziones Frantzesu précipiter Ingresu to hurl down, to demolish Ispagnolu derrocar Italianu dirupare, diroccare Tedescu abstürzen, herabstürzen.

irrajàre , vrb Definitzione mandhare, bogare o ispràghere ràgios (es. de lughe) Sinònimos e contràrios arrajai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclairer, rayonner Ingresu to irradiate Ispagnolu irradiar Italianu irraggiare Tedescu bestrahlen.

irranàre , vrb: irraniare Definitzione bogare o istacare su granu de sa tega o de s'ispiga (de su moriscu), segundhu su laore Sinònimos e contràrios irgranare*, irgranedhare, ispisare 1, scoinai, spapai, stegae Frases irranare moriscu, basolu, fae ◊ istodhidu su fundhu e irraniadu su sèmene, sos runcos de su linu si ponent a modhe in s'abba ◊ lèadi melaeranu, irrana e màniga! Tradutziones Frantzesu écosser, égrener Ingresu to shell Ispagnolu desenvainar (legumi), descascarar Italianu sgusciare, sgranare Tedescu schälen, auskörnen.

irranchidàre , vrb Definitzione fàere rànchidu, marigosu Sinònimos e contràrios ammarigosae | ctr. indrucai, indruchire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre amer, devenir amer Ingresu to embitter Ispagnolu ranciar Italianu rèndere o farsi amaro Tedescu bitter schmecken.

irrascàre , vrb Definitzione illimpiare su fosile; in is terrenos, segare e bogare sa malesa de tupas e matas Sinònimos e contràrios ammatutzare, ilbratare, illitiare, immatai, ispatare, matai, scrachirai Ètimu spn. rascar Tradutziones Frantzesu débroussailler Ingresu to root out Ispagnolu desbrozar, arrancar Italianu sterpare Tedescu entwurzeln.

irratzàre , vrb Definitzione cambiare, guastare, peorare un'arratza, is calidades de un'arratza Sinònimos e contràrios agrestare, chilzeniare, imburdiri, iscastare, ischilziniare, iseniare, reveltire | ctr. arraciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abâtardir, dégénérer Ingresu to bastardize, to degenerate Ispagnolu bastardear Italianu imbastardire, tralignare Tedescu entarten.

irredàre, irrediàre , vrb Definitzione privare unu parente de is benes chi dhi depent tocare de is mannos, lassare is benes de famíglia a gente angena Sinònimos e contràrios iseredare Frases at irredadu sos parentes e at lassadu totu a zente anzena ◊ no mi ndhe importat si babbu m'irredat: deo mi cojo a zéniu meu! Tradutziones Frantzesu déshériter Ingresu to disinherit Ispagnolu desheredar Italianu diseredare Tedescu enterben.

irregràre , vrb: irrejare Definitzione bogare su mele, is regras o brescas de su casidhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu extraire les rayons de miel Ingresu to extract the honey from (the combs) Ispagnolu castrar Italianu estrarre i favi Tedescu Honig schleudern.

irrenàre , vrb Definitzione fàere male, a dolores, a is errigos, a su tretu de sa grughe de is crogas, in s'ischina, fortzare tropu is errigos Sinònimos e contràrios iderrigari, illumbai, illumbedhare, isarrigai, iscrocare 1, isderenare, schinai Frases si li lompet a fuste l'irrenat ◊ totu cussu tzaponzu l'at irrenadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éreinter Ingresu to weary Ispagnolu desriñonar Italianu direnare Tedescu lendenlahm machen.

irrestujàre , vrb Definitzione tirare, bogare arrestugu; cricare s'ispiga coigiada inue su laore est giai messau Sinònimos e contràrios ispicare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu glaner Ingresu to glean Ispagnolu espigar, rebuscar Italianu spigolare Tedescu Ähren lesen.

irridàre , vrb Definitzione pròere aira, a bírridu Frases s'abba irridendhe in s'adhe chena ghia fateit caminu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tomber à verse Ingresu to pelt (down) Ispagnolu caer fragorosamente Italianu scrosciare Tedescu rauschen.

irrobbàre , vrb Definitzione furare, leare a s'àteru s'orrobba chi tenet o portat (prus che àteru in domo, in pitzu), nau mescamente candho si faet cun sa fortza, a poderiu, cun is armas, a gherra Sinònimos e contràrios acrassare, afufai, arpiai, arrapagnare, arrapare 2, aungrare, craspuare, furai, inghitai, iscabeciare, isorrobbare, sdorrobbai Frases sos bandhidos ant irrobbadu sa zente de unu purma ◊ lis ant irrobbadu sa domo unu note chi sos meres sunt mancados 2. irrobbada mi sento e traita dae custu mudare de sas cosas Tradutziones Frantzesu voler, cambrioler Ingresu to rob Ispagnolu robar, depredar Italianu derubare, depredare, rapinare Tedescu bestehlen, berauben.

irrocàre , vrb: arrocare 1, irrogare, orrocare Definitzione betare o nàrrere irrocos, disigiare su male a ccn. o a calecuna cosa Sinònimos e contràrios apeomai, brastimare, fraltimare, frastinare, istrosciare, tassiai Frases cussu irrocat che pidore! ◊ donna Eleonora nos aiat menetzau chi si unu irrogavat a Deus depiat pacare chimbanta liras o pèrdere sa limba Ètimu ltn. *exorcare Tradutziones Frantzesu maugréer Ingresu to curse Ispagnolu imprecar Italianu imprecare Tedescu fluchen.

irromasíre , vrb Definitzione pèrdere grassore, fintzes prupas, essire làngiu Sinònimos e contràrios apedhuncare, illangiare, ilmarrire, irromasare, isminunchire, istincare, scalaxiri, slangiri | ctr. ingrassare Frases fit irromasidu, azummai si che fit mortu ◊ za at irromasidu pagu: a trinta ses chilos est faladu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maigrir Ingresu to make thin Ispagnolu adelgazar Italianu dimagrire Tedescu abnehmen.

irruilàre , vrb Definitzione s'abboghinare o corrighinare chi faent is boes Sinònimos e contràrios ammuilare, corrighinare Frases de giúnghere già est ora, e no trascuras e, tenzendhe sos voes, los incoras: issos, mentres chi tue los alloras, irruilendhe abbivant sas alturas (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mugir Ingresu to bellow Ispagnolu mugir Italianu mugghiare del bue Tedescu muhen.

irrujíre , vrb Definitzione fàere o essire orrúbiu, fintzes de sa bregúngia Sinònimos e contràrios abbrigai, arrubiai, arrubiscai, arrujire, cardiare, cardigiai, ingrujare, orruviare / impurpurinare Frases sa mura no faghiat a tempus a irrujire chi che fit istodhida ◊ tra chiriasa e fémina interessat su colore piús de sa dultzura: cudha s'irrujit apena est madura, custa, madura, de irrujire tzessat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rougir Ingresu to turn red Ispagnolu ruborizarse, enrojecerse, sonrojarse Italianu arrossire Tedescu erröten.

irrujonàre , vrb Definitzione papare a orrugos mannos comente faet unu allurpiu, un'ingurtone Sinònimos e contràrios allimbrare, lambrire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu manger comme un goinfre Ingresu to eat greedily Ispagnolu engullir Italianu mangiare con ingordìgia Tedescu verschlingen.

irrusciàre , vrb Definitzione essire a tzurros, benare a forte, a búdhidu Sinònimos e contràrios spendulai, spiciurrai, tzurrai Frases ancora li fit irruscendhe su sàmbene dai sa lanta 2. su perdonu beneitu irrúsciat dae sa fide che funtana (G.Fiore) Ètimu ctl. arruixar Tradutziones Frantzesu jaillir Ingresu to spurt Ispagnolu chorrear Italianu zampillare, sprizzare Tedescu hervorspritzen, sprühen.

irrustigàre , vrb Definitzione giare una prima manu de ischedradura a is muros po ndhe bogare su meda Sinònimos e contràrios arrabbussai, arraspagliai, impalitai, impilatzare, incalchinare, intunigare Tradutziones Frantzesu crépir Ingresu to render Ispagnolu enfoscar Italianu rinzaffare Tedescu bewerfen.

irrutiàre , vrb Definitzione trebballare sa terra de no èssere prus unu rutiu Sinònimos e contràrios rúpere Frases cherzo sa terra mia pro l'irrutiare e la pienare a binza e àrvures de olia Tradutziones Frantzesu défricher Ingresu to break up Ispagnolu roturar Italianu dissodare Tedescu urbar machen.

«« Torra a chircare