Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

irdarcilàe , vrb: isarchilare, isaschilare, isaschilai Definitzione iscadranchilare is animales, segare su cadranchile (po fàere dannu); fintzes atzopiare, segare a iscambadura Sinònimos e contràrios iscarronare, scadracilai, scardanchinare, scarracillai, scarrengibai / assopiai Frases pro dispetu, tziu Matiu aiat isarchiladu duas bacas a tziu Batista 2. Zubanne su craparju est totu bida topu, isarchilau, a baculedhu ◊ pacubene meu, fipo tzopu, isarchilatu! 3. sas cambas de sos funnos istrempaiant a terra chin d-unu tzocu búitu, isarchilatas dae sa urvajola Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couper le jarret Ingresu to cut the hocks Ispagnolu desjarretar Italianu sgarrettare Tedescu die Hachsen durchschneiden.

irdebbilitài , vrb: irdebbilitare Definitzione fàere a debbilesa, fàere débbile; nau de cosas, ifinigare, fàere prus pagu de agguantu Sinònimos e contràrios acalamai, ifrachire, illaunire, indebbilitai, infrachessi, isteniai | ctr. afortire Frases si t'irdebbilitas est peus: sacu irbóidu no abarrat istantàrgiu ◊ sa gana at irdebbilitau sos ànimos prus fortes 2. si che ndhe li sighis a segare meda, de linna, l'irdebbilitas e no rezet prus, custa cosa! Tradutziones Frantzesu débiliter, affaiblir Ingresu to weaken Ispagnolu debilitar Italianu debilitare, indebolire Tedescu schwächen.

irdentàe, irdentàre , vrb: isdentai, isdentare, sdentai Definitzione bogare o pèrdere dentes Sinònimos e contràrios ilmarruncare | ctr. indentie Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu édenter Ingresu to break the teeth Ispagnolu romper, perder, sacar los dientes Italianu sdentare Tedescu die Zähne verlieren.

irderbài , vrb: iserbare, iservare Definitzione tirare o bogare s'erba de mesu de is cosas prantadas o semenadas po fàere crèschere méngius custas Sinònimos e contràrios disenare, ibrebare, illansanare, isaligare, iscobiscai, isciligare, scardai, sderbai Frases su massaju bonu marrat e iservat su chi at semenadu ◊ apo iserbadu s’arzoledha de sa prantaza ◊ fipo iserbandhe labore ◊ sas tzapitadoras istant oras e oras gruciadas iservendhe su laore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désherber Ingresu to weed Ispagnolu desherbar, escardar Italianu diserbare Tedescu das Unkraut vertilgen auf.

irderrúere , vrb: sderrúiri Definitzione andhare o fàere andhare male, de male in peus, fàere andhandho e peorandho Sinònimos e contràrios abbotinare, arroinare, atzimare, azinare, decaire, derrocai, derrúere, ifasciare, isberrúere, iscalabrare, iscempiai, isciarrocai, isciusciai, ispèldere, istrossare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être en décadence, tomber en ruine, se ruiner Ingresu to decay Ispagnolu decaer Italianu decadére, andare in rovina Tedescu verfallen.

irdisíre , vrb Definitzione iscancellare, iscolorire de no si bíere, samunare Frases s'umbra de sa morte che cherzo irdisire innanti chi mi fatat tropu male! ◊ s'abba de su riu aundhadu no mi che l'at a irdisire mai custu pecadu! ◊ s'amore chena taca no che l'irdisit mancu sa morte 2. bi tenia cutzaras e cutzarinos irdisidos (N.Pianu) Tradutziones Frantzesu effacer Ingresu to delete Ispagnolu borrar Italianu cancellare Tedescu löschen.

irfamiàre , vrb: isfamare, isfamiare, sfamai Definitzione guastare o leare sa bona fama a unu bogandhodhi fogu, naendhondhe male, a disonore Sinònimos e contràrios allimbare, foghigiai, imposturai, infamai, innorare, tragagiai Frases traitore, eite as fatu a isfamare sa bidha de Fonne?! ◊ cussu est isfamiandhe totu sas féminas 2. po sas fémminas isfamiadas naiant: "Custu, candho fiat naschia, dh'iat nau sa levatritze" Ètimu itl. infamare Tradutziones Frantzesu discréditer Ingresu to discredit Ispagnolu desacreditar Italianu screditare Tedescu diskreditieren.

irfarfaruzàre , vrb: isfarfaruzare, isparfaruzare Definitzione fàere sa cosa a farinos, a farfaruza, a orrughedhedhos Sinònimos e contràrios afirinedhai, apimpirinai, fratazare, ifriare, ifrighinare, isfafarinare, scirfinai, sfiniallai, spamparinai, spimpirallai, spimpiridai, trisinai 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu émietter Ingresu to crumble Ispagnolu desmigajar Italianu sbriciolare Tedescu zerbröckeln.

irfarinàre , vrb: isfarinai, isfarinare, sfarinai Definitzione fàere a farinos, fàere a farra, a sales, a orrughedhos piticos; dhue at logu chi dhu narant po irranare su moriscu Sinònimos e contràrios irfarfaruzare, sciarinai / afarratzai, infarraciai, pipionire Frases s’arrebbussu ndi est calau de is murus e si est isfarinau a terra Tradutziones Frantzesu réduire en farine Ingresu to pulverize Ispagnolu pulverizar Italianu sfarinare Tedescu zermahlen.

irfocàre , vrb: irfogare, isfogai, sfogai Definitzione iscapare, lassare andhare, essire comente faet calecuna cosa coment'e poderada, traténnia a fortza (dolore, maladia, arrennegu o àteru), nau fintzes in su sensu de àere allébiu Sinònimos e contràrios isciogai Tradutziones Frantzesu épancher sa douleur, exaler sa colère, éclater Ingresu to vent Ispagnolu desahogar Italianu sfogare Tedescu ablassen.

irfodhiàre , vrb: isfodhare, isfodhiare Definitzione coment'e pèrdere su súlidu, s'ària; èssere a fodhidas, torrare àlidu a pelea e a moida, coment'e chi is prumones siant unu fodhe; fintzes pèrdere o abbrandhare s'arrennegu Sinònimos e contràrios abbatimare, afandhare, assagadare, assupai, isalidare, sufratare Frases sos pitzinnos curriant fatu de sa moto fintzas a s'irfodhiare ◊ si fit irfodhiatu coment'e unu fodhe nandhe: Galu bi ndh'at? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'époumoner, essouffler Ingresu to breathe (out), to be out of breath Ispagnolu resollar, resoplar, jadear Italianu sfiatare, respirare affannosaménte Tedescu ausströmen, Atemnot bereiten.

irfoetàre , vrb: isboetare, isfoetare, isfuetare, sfuetai Definitzione iscúdere, atripare a foete; nau de su bentu, passare a súrbios, forte meda, coment'e cropu de foete Sinònimos e contràrios afuetai, fertzire, fuetare, iscorriai 1, prammetai, trillai Frases at isboetadu s'ebba e su carrotzinu s'est móidu furiosu 2. tota sa note su bentu ierrile at isboetadu sas carrelas e sos gúturos ◊ Gesummaria cantu iscurigore, ite note niedha e tempestosa: úrulat e pianghet dogni cosa isfuetada da' tantu rigore! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouetter Ingresu to lash Ispagnolu azotar Italianu sferzare Tedescu peitschen.

irfollàre , vrb Definitzione lassare o fàere lassare unu logu in medas totus impare Frases su bonu de sa zente fit irfollada in su monte, in tempus de gherra Tradutziones Frantzesu se disperser, évacuer Ingresu to disperse Ispagnolu evacuar, desalojar Italianu sfollare Tedescu räumen.

irforticàre , vrb: irfurticare Definitzione bogare o istacare su ortigu de is matas de su suérgiu (de su truncu) Sinònimos e contràrios idortigari, isgurticiare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu détacher de l'arbre le liège Ingresu to remove cork Ispagnolu descorchar Italianu disugherare Tedescu entkorken.

irfortzàre , vrb: isfortzai, isfortzare, issortzare, sforsare Definitzione pònnere a fàere ifortzu, prus fortza de su chi si podet, pònnere a calecuna cosa chi si agguantat cun dificurtade, fàere fortza o fortzare a tropu Sinònimos e contràrios fortzai Frases no irfortzes sa fune ca si segat, ca est débbile! ◊ su destinu est custu: non dhu depeus isfortzai ◊ torradu bi ses tue a t'isfortzare chirchendhe versos ue no bi ndh'at! (Pirastru)◊ si est irfortzadu chin s’arte de ndhe rèndhere prus bellu s’agherzu Tradutziones Frantzesu forcer Ingresu to force Ispagnolu forzar, esforzar Italianu sforzare Tedescu anstrengen.

irfotzolàre , vrb: irfozolare Definitzione girare is fòglios o pàginas de unu libbru, de unu giornale Frases si poniat sos otzales, si nche mintiat su pódhiche a buca pro l'imbusinare, chin su giornale vene ispartu, e comintzaiat a lèghere e a l'irfotzolare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feuilleter Ingresu to leaf through Ispagnolu hojear Italianu sfogliare Tedescu durchblättern.

irfozàre , vrb: isfogiare, isfozare, sciollai Definitzione betare, segare o pèrdere sa fògia, nau de su matedu Sinònimos e contràrios irfozire | ctr. infollai Frases in tempus de sicore meda sas àlvures s'isfozant ◊ totu acurtzu a sos budrones semus irfozendhe sos fundhos de sa bide Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effeuiller Ingresu to strip the leaves Ispagnolu deshojar Italianu sfogliare Tedescu entblättern.

irfozíre , vrb: isfogire, isfozire, issotzire Definitzione betare, segare o pèrdere sa fògia Sinònimos e contràrios irfozare | ctr. infollai 2. bidha, intregada a sa farche e isfozida a sos tocos, moris che su sero in sa caminera de sa note (C.Puddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu défeuiller Ingresu to defoliate Ispagnolu deshojar Italianu defogliare Tedescu entblättern.

irframmajàre , vrb Definitzione bogare, fàere fràmula meda; coment'e pigare fogu, allúere, nau de persona, essire orrúbios in cara Sinònimos e contràrios flammiai, irframmiare 2. bidendhe cudhu zòvanu, a sa pitzinna si li fit irframmajaa sa cara e unu tochedhu li aiat demozau sa petorra (G.Brocca) Tradutziones Frantzesu s'embraser Ingresu to glow, to redden Ispagnolu llamear Italianu fiammeggiare Tedescu aufflammen, brennen.

irfrebbàre , vrb Definitzione essire sa frebba, passare sa callentura Sinònimos e contràrios isfrebbire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ne plus avoir de la fièvre Ingresu to bring s.o.'s temperature down Ispagnolu bajar la fiebre Italianu sfebbrare Tedescu fieberfrei werden.