Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

isascruzàre , vrb Definitzione bogare linna a gliescas, fàere o essire a àstulas Sinònimos e contràrios astulai, irdastulae, isasciare, isasciulare, sliescai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébrécher Ingresu to chip Ispagnolu astillar Italianu scheggiare Tedescu absplittern.

isastragàre , vrb Definitzione iscagiare s'astrau Sinònimos e contràrios irghidhighiare | ctr. astragare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dégeler Ingresu to thaw Ispagnolu deshelar Italianu disgelare Tedescu auftauen.

isazeràre , vrb: esagerare Definitzione fàere meda prus de su tanti giustu, a tropu, de andhare male, trantzire o propassare su puntu de comente andhat bene sa cosa Sinònimos e contràrios probassai, strebinai | ctr. ammoderai Frases beta su sale a sa padedha, ma chentza isazerare: menzus bi ndhe annunghimus! Tradutziones Frantzesu exagérer Ingresu to exaggerate Ispagnolu exagerar Italianu esagerare Tedescu übertreiben.

isbarabotàre , vrb: ispabarotare, ispaboratare, ispaparrotai, spaparotai Definitzione foedhare meda e chentza bisóngiu, tzerriare, foedhare a tzérrios, nàrrere cosa de is àteros Sinònimos e contràrios abbochinare, argiolae, arrallai, ciaramedhare, ciarrai, paraletare Frases cun gopai ita totu eis ispaparrotau? 2. "Bos ant gitu dae sa pira a sa mela, sezis andhados che su chiliru a s'abba" est una manera de faedhare in cobertànscia pro no ispaboratare, chena ofesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crier Ingresu to yell, to gossip Ispagnolu vociferar Italianu vociare Tedescu schreien.

isbatizài, isbatizàre , vrb: sbatillai, sbatizai Definitzione àere segamentos de conca cun ccn. cosa o chistione, iscúdere o atumbare a ccn. logu, pigare múngia, carda Sinònimos e contràrios aciapuai, atapai 1 / atormentai, imbatijare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se creuser la cervelle Ingresu to bang, to rack one's brain Ispagnolu devanarse los sesos Italianu sbatacchiare, lambiccarsi il cervèllo Tedescu sich den Kopf zerbrechen.

isbicàre , vrb Definitzione pigare a cropos de bicu, a bicadas Sinònimos e contràrios abbicai, pitulicare / isbichillitare Frases sas pudhas si fint isbicadas tra issas finas a crebare ◊ lu sunt isbichendhe sos corvos ◊ sas pudhas fint isbichendhe calchi ranighedhu de cosa o calchi babbautzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu donner des coups de bec Ingresu to peck Ispagnolu picar Italianu beccare Tedescu aufpicken.

isbotoràre , vrb Definitzione tzucare a nàrrere, foedhare cun arrennegu apustis chi unu at padiu meda Frases - No mi ndhe faedhedas, mancu! - isbotoreit su malandrinu Tradutziones Frantzesu éclater Ingresu to burst out Ispagnolu echarse, estallar Italianu sbottare Tedescu ausbrechen.

isbramíre , vrb rfl Definitzione fàere passare sa gana, papare meda, a s'airada, coment'e abbramios / avb. (nau de sa manera de papai) a s'isbramida = a isbrenúsciu, a meda Sinònimos e contràrios abbudegare, ilbramare, mascare, satzai 2. pro bustare a s'isbramida no acadhat labiolu ◊ pro un'ispantzada a s'isbramida li tocat de cascare tota vida! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se rassasier Ingresu to shiff oneself Ispagnolu hartarse, atracarse Italianu satollarsi Tedescu sich sättigen.

isburbàre , vrb: isburvare Definitzione segare o bogare sa burba (segundhina), nau de ómine in su sensu de si betare a prepoténtzia a una fémina; fàere su fedu, naschire su pipiu Sinònimos e contràrios isbuzarrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu violer Ingresu to rape Ispagnolu estuprar, violar Italianu stuprare Tedescu vergewaltigen.

isbusciàre , vrb: isbussiare, sbussai Definitzione bogare su dinare de sa bussa, bogare o pònnere dinare po ccn. cosa Sinònimos e contràrios ibbugiare | ctr. imbusciai 2 Frases sa domo mia paret malaita pro totu su chi devo isbussiare (G.Ruju)◊ faghe isbusciare s'últimu centésimu Tradutziones Frantzesu débourser Ingresu to pay (out) Ispagnolu desembolsar Italianu sborsare Tedescu aus dem Beutel ziehen ausgeben.

isbuvonàre , vrb Definitzione fàere moida che de buvone; trodhiare a forte Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gronder, vrombir Ingresu to rumble Ispagnolu zumbar, peerse Italianu rombare Tedescu donnern.

isbuzarràre , vrb: sbuzarrai Definitzione cobèrrere ómines cun ómines, o féminas cun féminas Sinònimos e contràrios ilviolare, inculare, isburbare Terminologia iscientìfica ssl Ètimu itl., spn. buggerare + bujarrón Tradutziones Frantzesu violer, sodomiser Ingresu to rape, to sodomize Ispagnolu sodomizar Italianu stuprare, sodomizzare Tedescu vergewaltigen, sodomisieren.

iscabadhicàre , vrb Definitzione betare o fàere orrúere de cuadhu Sinònimos e contràrios iscabadhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu désarçonner Ingresu to unsaddle Ispagnolu derribar, desarzonar Italianu disarcionare Tedescu aus dem Sattel werfen.

iscabbúllere, iscabbúlli, iscabbúlliri , vrb: scabbulli Definitzione pigare de manos (de un'àteru) a fortza, illimpiare, arrennèscere a si ndh'essire o a si ndhe libberare de una chistione, de una dificurtade, de ccn., arrennèscere a fàere calecuna cosa de profetu / pps. iscabbúlliu (e iscabbulliu puru), iscabbultu, iscabburtu; i. ccn. cosa de una chistioni = bogar'e ragas, lòmpere a carchi resurtadu Sinònimos e contràrios afranchire, allibberai, disgagiai, ifrancare, illertire, irfroculare, iscabulire, iscabutzire, iscampulire, iscatavidai, iscrúfere, scadamessi, schighitzí / ischire Frases dh'at iscabbúlliu a costu de sa vida ◊ una surra de genti fiat impitada a iscabbulli unu paghedhu de terra po bivi ◊ tue non cres cantu fut aunnau s'erriu, epuru mi ne seo iscabbulliu Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu dégager Ingresu to free oneself Ispagnolu escabullirse Italianu svincolare, svincolarsi, districarsi, divincolarsi Tedescu losmachen, sich befreien, sich entwirren.

iscabeciài, iscabeciàre , vrb: scabeciai Definitzione pònnere o fàere su pische (o fintzes àteru) in bagna o in àtera cosa suciosa (ógiu, aghedu) po pigare sabore o fintzes po chistire; nau in cobertantza, furare Sinònimos e contràrios aungrare, furai Ètimu ctl., spn. escabetxar, escabechar Tradutziones Frantzesu mariner Ingresu to marinate Ispagnolu marinar Italianu marinare Tedescu marinieren.

iscabiàre , vrb: iscaviai, iscaviare, iscaviari, scaviai Definitzione mòvere a cropu sa conca, e is corros, nau de is boes, o is sannas, nau de is sirbones, de is porcos; fintzes mòvere sa palina a manera de fàere isceberare sa pàgia (o àteru de prus lébiu) de su trigu po dhu illimpiare; iscutulare sa conca po si ndhe tròchere is pilos de cara (chie dhos portat longos), o fintzes a murrúngiu po cosa chi si tenet in contràriu; fintzes brillare atesu Sinònimos e contràrios incorrare, scemiai, sconchiai / imbrillai Frases su malloru si nd'iscutulat su cani e camminat, iscàviat e camminat ◊ tia Carau candho dhu biet asinche iscàviat sa conca sentindhodhu po cussu machine chi dhi giaet ifadu ◊ su ferru de pranciari cun sa braxa, po dha mantènnere bia, tocàt a dh'iscaviari 2. su mangianu su sole si ndi fut incrarau in mari iscaviandu is umbras atesu Tradutziones Frantzesu secouer les cornes Ingresu to sway one's head or horns Ispagnolu menear la cabeza Italianu scorneggiare, dimenare le còrna Tedescu mit den Hörner stoßen.

iscabissàre, iscabitàre , vrb: iscabitzare, iscapitare, scabitzai Definitzione bogare o fàere s'ispiga (ma fintzes su essire de àtera cosa chi creschet: es. pilu, erba, fintzes su sole); segare in grughes is cambos de una mata, segare a isconcadura Sinònimos e contràrios iscabidhai, ispicare, ispighire / essire / aggruxai, ilmulgare, isconcare, istrugare 2. at tripiadu su tzuellu pro ndhe fàghere essire sa mamaja, ca su pilu allorighitadu no resessiat a ndh'iscabitare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étêter Ingresu to pollard Ispagnolu desmochar, mochar Italianu scapezzare Tedescu stutzen.

iscacagliàre , vrb: iscacalliare, iscracalare, iscracalliare, scracagliai Definitzione erríere meda, a iscracàlios, a tzérrios, a boghe arta; nau de is pudhas puru, candho si pesant a boghes timendho Sinònimos e contràrios chighigliare, ghirghilliare, iscrocuedhai, isgangagliare Frases naraiat totu custas larédhias iscacagliendhe che unu macu 2. s'ischidant sos pudhos de onzi corte e iscacàgliant umpare a s'assuconu (P.Cabras) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rire aux éclats Ingresu to laugh eccesssively Ispagnolu reírse a carcajadas Italianu rìdere smoderataménte Tedescu schallend lachen.

iscacàre , vrb: ischecare Definitzione fàere a ischecos, a pintirighinos, a màncias de àteru colore Sinònimos e contràrios anniai 1, incespiai, pintirinai, randhinae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bigarrer Ingresu to variegate Ispagnolu jaspear, vetear Italianu screziare Tedescu besprenkeln.

iscadangiài , vrb: iscaringiai, ischiringiai, scarangiai Definitzione apèrrere o serrare unu pagu Sinònimos e contràrios aggalenare, assibbiare, imbasare, irganzare, iscanzire, sucunzare, tambai / schirringiri Maneras de nàrrere csn: iscaringiaisí a arriri = imbucare a ríere; ischiringiai is ogus = artziare pagu pagu sas pibiristas Frases si funt iscaringiaus is celus ◊ is laus mius mai prus si funt iscarangiaus a arriri! ◊ s'enna est iscaringiada ◊ non potzu iscarangiai sa buca ca totus mi afracant!◊ Samira iat imprassau s’isposu e dh’iat iscadangiau s’arrisu (G.Pau) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entrouvrir Ingresu to half-close Ispagnolu entornar, entreabrir Italianu socchiùdere Tedescu halb schließen.