tucaràre , vrb: tucherare,
tucorare,
tzucorare Definition
pònnere (bogare) su tzúcuru, comente faet a sola sa figu sicada chistia (si faet bianca)
Synonyms e antonyms
atzucarai,
intucarare
2.
sa càriga si est totu tucorada
Translations
French
sucrer
English
to sugar
Spanish
azucarar
Italian
zuccherare
German
zuckern.
tucàre tocài 1
tucarédhu , nm Synonyms e antonyms artiòcoro, ciòcere, ciòcoro, culurassu, entiòcoro, fiòcaru, iciòcoro, soci Scientific Terminology rba.
tucarósu , agt: tzucurosu Definition
chi portat tzúcuru, chi est druche
Sentences
s'abe selvidora pensat solu a carrare sutzu tucarosu e leu a su casidhu
Translations
French
sucré
English
sugary
Spanish
azucarado
Italian
zuccherino
German
zuckerhaltig.
túcaru , nm: (su t. = sutúcaru) ciúcuru
súcaru,
tzúcaru Definition
sa sustàntzia druche de is erbas, de frutuàrios e àteros alimentos, fata de idrados de carbóniu: su tzúcuru industriale est a farinedhos pitichedhedhos, biancu (segundhu sa genia) e ndhe faent de sa barbabbiètola (biarava), de sa canna de tzúcuru / túcaru a pedra = fatu a bículos, a cuadredhos; fàghere che su macu a su túcaru = iscorporau, chi si dhu ponent ananti no ndhe lassat!
Sentences
est durche che preda de túcaru ◊ pòneti túcaru in su cafè: annota chi no siat rànchiu!
Etymon
itl.
Translations
French
sucre
English
sugar
Spanish
azúcar
Italian
zùcchero
German
Zucker.
tucàu tucàdu
túche , nf: dughe*,
tughe Definition
s'istampu chi si faet a is carradas in su mesale po lassare essire su binu; su puncione o tapighedhu chi si dhue ponet a tupare; fintzes su grifone inue si bogat su binu / min. tuchedha; istare o èssere semper a buca (o a conca) a sa tughe = bufare binu meda, istare sèmpere bufandho
Synonyms e antonyms
runfiana,
spíndulu,
tintòrgia,
tuponella,
ugi
/
cannada
/
cdh. filtzetu
Sentences
como chi est cuncordada sa tuchedha e su conzu amus prontu contamus unu contu arrostíndhennos fava a fochilada (A.G.Solinas)
Translations
French
cheville,
fausset
English
spigot
Spanish
espiche
Italian
zìpolo
German
Zapfen.
tuchèra , nf Synonyms e antonyms incaminada, tuca, tucada | ctr. torrada Sentences a sas chimbe de manzanu fiat zai in tuchera e nche fiat giómpidu a su logu a sas úndhighi Etymon srd.
tucheràdu , pps, agt: tucorau Definition
de tucherare; chi portat o dhi ant postu tzúcuru (o àteru coment'e tzúcuru)
Synonyms e antonyms
intucarau,
sucarau
2.
sa càriga in zerru ndhe la bogaimus tucorada a manigare cun chiu de nughe e de méndhula
Translations
French
sucré
English
sugared
Spanish
azucarado
Italian
zuccherato
German
gezuckert.
tucheràre tucaràre
tucherèra , nf: sucarera,
tucorera,
tzucorera Definition
istugighedhu a pònnere tzúcuru, po dhu pigare a cocerinu, a pagu a pagu
Sentences
annunghe túcaru a sa tucorera ca est mesu líchida!
Scientific Terminology
stz
Etymon
itl.
Translations
French
sucrier
English
sugar bowl
Spanish
azucarera
Italian
zuccherièra
German
Zuckerdose.
tucighílla torcighíglia
túciu trúcu
tuciúdu , agt Definition chi portat tzugu mannu, grussu.
tucòne , nm: (su t. = nr. sutucòne)
Definition
matzucu, fuste mannu e grussu, manigiau a bisura de arma po iscúdere; a logos, canna de fosile, truncu tuvudu
Synonyms e antonyms
bàcalu,
fuste,
maciocu
Sentences
eco chi est arrividu su gherreri cun ispadas e lantzas e tucone (B.Testoni Fresu)
Surnames and Proverbs
smb:
Tuccone, Tucconi
Etymon
srd.
Translations
French
massue
English
cudgel,
club
Spanish
garrote
Italian
randèllo
German
Knüttel.
tucoràre tucaràre
tucoràu tucheràdu
tucorèra tucherèra
túcru trúcu
túda , nf: tuta Definition
su tudare, interràrgiu; fossu po interrare unu mortu
Synonyms e antonyms
interru
2.
finas sos mortos si trement arpilados in sa tuda, de cantu est fritu ◊ ch'est coduladu che unu sacu intro de una tuda noa chi s'interramortos aiat ammaniadu pro un'àteru cortzu
Translations
French
fosse
English
grave
Spanish
fosa
Italian
fòssa
German
Grab.