A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Abbreviazioni | Legenda Simboli

pàsculu , nm Definizione logu, terrenu e totu s'erba (e fintzes sa sida) chi dhue faet po papare su bestiàmene; su papare puru, s'alimentu / pàschere o èssere a p. francu = in pàsculu tentu in donu, chi no si depit pagai Sinonimi e contrari mindha, paschinzu, pastura Frasi sos pastores carchi cantu de recotu in azunta a su mossu de su pàsculu pro sas béstias bi lu daiant ◊ s'àteru pàsculu fit piús bonu pro muntènnere su madrigadu.

pasèra , nf Definizione pàusu, su pausare, pausada / èssere in p. = pausandho.

pàsi pàsa 2

pasía , nf Definizione parte de unu trebballu, de una cosa, fintzes cunsiderada coment'e tempus, cosa fata a su pasa pasa, in tantas bortas Sinonimi e contrari creze, mota Frasi cussu triballu l'amus fatu in tantas pasias, ca fit meda totu a una borta ◊ cust'olia che cheret betada totu a unu: aite a la muntènnere in tantas pasias, tantu est totu a maghinare? ◊ unu líbberu est sèmpere divisu in tantas pasias Etimo srd. Traduzioni Francese part, reprise Inglese part, restarting Spagnolo parte, reanudación Italiano porzióne, parte, riprésa Tedesco Teil, Wiederaufnahme.

pasiadróxu pasadólzu

pasiài pasài

pàsida , nf Sinonimi e contrari arreposu, arresetu, assentu, discansu, ibasu, pasa 1 Etimo srd.

pàsidu , agt: pàsinu 1, pàsiru, pàsitu, pàssidu 1 Definizione chi si movet abbellu, chentza brínchidos e ne iscutuladas, chi est a s'assentada faendho ccn. cosa, agiummai coment'e firmu; nau de una fortza, chi no est tropu forte, brandha Sinonimi e contrari assulenu, glianu, pianu 1, pràtinu, séliu Frasi sas àbbilas pàsidas chena trinnighinzu atraessant s'aera ◊ cadebai arratza de mari pàsidu, mancu si movit! ◊ pàsidu est su riu in logos paris ◊ su trenu curret prus pàsidu de su purma ◊ custu cadhu est pàsidu in s'andhare 2. diventadu ricu pàssidu, sa zente at comintzadu a dare cràculu a s'anticu massaju 3. sa pingiada ponidha a fogu pàsiru! ◊ custu pani est cotu a fogu tropu pàsiru Etimo srd. Traduzioni Francese paisible, placide, modéré Inglese quiet, moderate Spagnolo tranquilo, sosegado, moderado Italiano calmo, plàcido, moderato Tedesco ruhig, still, mäßig.

pasiéri , agt Sinonimi e contrari asselieri, pasiosu Frasi carignas pasieras as a bogai de is manus… Etimo srd.

pasigàdu , agt Sinonimi e contrari asseliadu, pàsigu Frasi tenide su chervedhu pasigadu! Etimo srd.

pàsigu , agt Sinonimi e contrari chetu, glianu, pàsidu, séliu Frasi sas pàsigas notes de austu las allegrant chígulas e gríglios ◊ su riu in cussu tretu andhat pàsigu Etimo srd.

pasiguài , vrb: apaseguare* Definizione agatare o giare pàusu, asséliu, abbrandhare o asseliare unu patimentu Sinonimi e contrari abbacai, abblandai, allebiae, apachiare, assebiai, asselenare, assussegai.

pàsimu , nm Definizione su chi si narat de acunnortu a is dolidores po unu mortu / dare su p. Sinonimi e contrari assolta, pèsame*, passéntzias.

pasína , nf Definizione una pasa pitica, pagos Sinonimi e contrari fiotu, grústiu Etimo srd.

pàsinu , nm, agt Definizione pàusu, fintzes festa, díe chi no si trebballat / abbarra p.! = ista frimmu!, séliu! Sinonimi e contrari assébiu, pàsida, pasa 1 / asseliau Frasi custas sunt dies de pàsinu ◊ no nos at dadu una die de pàsinu ◊ sa pitzinna cheret pàsinu po si dormire ◊ sos lampos e sos tronos lompiant unu infatu de s'àteru sentza pàsinu 2. issu dh'at acunnortada che arreet pàsina e tenzet fide ◊ seo malàida e sos dolores no mi lassant pàsina Etimo srd.

pàsinu 1 pàsidu

pasiógu , nm Definizione pàusu Sinonimi e contrari pasa 1, asséliu Frasi no li daiat pasiogu mancu sa trancuillidade de sa muzere (U.Curcu)

pasiósu , agt Definizione chi faet pausare, asseliare, asselenare Sinonimi e contrari asselieri, pasieri Frasi su poeta fini e delicau donat a chini ligit oras de ispreviamentu bonu e pasiosu Etimo srd. Traduzioni Francese reposant Inglese restful Spagnolo relajante Italiano riposante Tedesco erholsam.

pàsiru, pàsitu pàsidu

pàsiu pàsa 1