A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afiaciàre , vrb Definitzione ammuntonare, aunire impare coment’e faendho unu muntone Frases nues niedhas si fint afiacendhe in s'aera e totinduna faleit unu raju.

afiàgnu , nm: afiantzu, afianzu, afranzu, afrassu, afrianzu, fianzu Definitzione totu su chi podet serbire (fintzes logu) a badrare calecuna cosa, de pònnere acanta, in pitzu, a costau, a inghíriu: mescamente si narat de su pònnere is bratzos a inchinghidura a una persona chi s'istimat, chi si saludat cun istima forte (e in custu sensu fintzes cunfortu) Sinònimos e contràrios abbrantzu, acotu, amparu, apógiu, cucuzura, imbràssidu / acunnortu Frases cussa lughe arribbat s'afianzu in su coro ◊ in su monte bi aiat afranzu, no mancaiat s'ite de manigare (B.R.Carbone)◊ nudu de benes, mi so àpidu sentza afranzu, sentza azudu ◊ mi bisonzat afrianzu e calore ◊ est un'afianzu de pedhe berveghina ◊ istaimus in s'afianzu de sa coghina ◊ su cane li faghiat de afianzu chi fintzas frade sou li pariat (F.Dedola)◊ sos puzones in su nie si sunt trinnighendhe, chena afianzu ◊ in su letu bi cheret afianzu de lana in ierru 2. chin custas otavas t'imbio s'afrassu meu (T.Tuffu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu protection Ingresu protection Ispagnolu protección Italianu protezióne, sostégno Tedescu Schutz

afiamusciàre , vrb Definitzione abbruxare, auscare a fràmula Sinònimos e contràrios aflachilai, aframatzare, summuscrare.

afiancàdu , pps, agt Definitzione de afiancare; chi est prenu in fiancos, nau mescamente de animale tzatzau e fintzes de gente Sinònimos e contràrios afiancu, atatu, mascadu, satzau.

afiancài , vrb: afiancare Definitzione prènnere is fiancos, ingrassare: dhu narant de is animales làngios chi papandho bene s'imprupint e ingrassant; si narat fintzes de sa gente chi papat meda, de gente odiosa chi si prexat de su male angenu Sinònimos e contràrios abboniare, afianchire / mascare, sassai 2. ses papandhe che benturzu malu a afiancare!◊ b'est chie papat e si afiancat, e chie no si afiancat mai!◊ sa mama lanza lanza giughet late de afiancare su pitzinnu! 3. si tue annas male, cussos si ne afiancant! (Z.Porcu) Ètimu srd.

afiancài 1 , vrb: afiancare 1 Definitzione pònnere a costau de calecuna cosa, acanta Sinònimos e contràrios acoltazare Tradutziones Frantzesu flanquer Ingresu to put beside Ispagnolu poner al lado Italianu affiancare Tedescu Seite an Seite stellen.

afiancaméntu , nm Definitzione su afiancare Ètimu srd.

afiancàre afiancài

afiancàre 1 afiancài 1

afianchídu , pps, agt: afianchiu Definitzione de afianchire Sinònimos e contràrios abboniadu, afiancadu Ètimu srd.

afianchíre, afianchíri , vrb Definitzione prènnere is fiancos, abboniare, crèschere a prupas, nau de animales e de gente puru Sinònimos e contràrios afiancai Ètimu srd.

afianchíu afianchídu

afiàncu , nm Definitzione su afiancai; in cobertantza, fintzes prexu po su male angenu Sinònimos e contràrios afiancadu, atatu, mascadu, pienu, satzau 2. dhi apo rispostu gasi tantu po no dhi dare s'afiancu (Z.Porcu) Ètimu srd.

afiàntza , nf: fiànscia, viansa Definitzione seguresa, cosa chi si ponet o chi si giaet po seguresa de un'àteru Sinònimos e contràrios afiantzamentu, fidantza Tradutziones Frantzesu caution, garantie Ingresu guarantee, bail Ispagnolu fianza Italianu cauzióne, malleverìa Tedescu Bürgschaft.

afiantzadúra , nf Sinònimos e contràrios afiantza, afiantzamentu, fidantza Ètimu srd.

afiantzàe, afiantzài , vrb: afiantzare, afidantzare, fiantzai Definitzione fàere fidantza (fintzes badrare, giare amparu o afianzu a unu), rfl. imbarare in su sensu de si fàere agiuare, àere agiudu; arriscare (de pèrdere calecuna cosa giaendho fide)/ afiantzae is malos = dare amparu a chie faghet male Sinònimos e contràrios assegurai, galentire 2. is pastores depiant abbarrae meses censa torrae a bidha e no si podiant afiantzae a sa família (E.Nieddu)◊ sa festa fiat un'ocasione po èssi prus afiantzaus is bècius cun is giòvunus Ètimu spn., ctl. afiançar Tradutziones Frantzesu garantir Ingresu to warrant Ispagnolu afianzar, garantizar Italianu garantire, avallare Tedescu bürgen für.

afiantzaméntu , nm Definitzione su afiantzai, fidantza Sinònimos e contràrios afiantza, fidantza Ètimu srd.

afiantzàre afiantzài

afiàntzu afiàgnu

afianzàda , nf: afranzada Definitzione su afianzare, su impressare Sinònimos e contràrios abbratzada, afianzamentu, imbrassada 2. so isetendhe s'afranzada de su sole Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrassement Ingresu hug Ispagnolu abrazo Italianu abbràccio Tedescu Umarmung.