A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abboluíre , vrb Definitzione fàere torrare agoa, iscúdere a murros nau in su sensu de nàrrere cosa a unu coment'e brigandhodhu; castiare su bestiàmene paschendho passandhodhi totu a inghíriu a manera chi no andhet a s’afaiu Sinònimos e contràrios abbruncai, ammurrai, arruncare, atrempare, chelcire, irmurrare, irruncare, sbruncai Tradutziones Frantzesu rabattre Ingresu to blunt Ispagnolu rebatir Italianu rintuzzare Tedescu zurückschlagen.

abbolúsciu , nm Definitzione bundhàntzia, cosa meda, budúsciu Sinònimos e contràrios budàntzia, bundhàntzia | ctr. iscassia Frases a sa festa bi aiat durches e peta in abbolúsciu ◊ est in abbolúsciu che in annada bona.

abbombiài , vrb: bombiai Definitzione iscúdere bombas; in cobertantza, betare tródhias Sinònimos e contràrios bombardare Ètimu srd.

abbómbinu , nm Sinònimos e contràrios bergugna, deleu Frases sas cadenas sunt s'abbómbinu de Sardinna e de su Mundhu: andhare no podimus a cara arta! Tradutziones Frantzesu honte Ingresu shame Ispagnolu deshonra Italianu ónta Tedescu Schande.

abbonadòre , nm, agt: Definitzione chie s'interessat po pònnere de acórdiu duos chentza cricare sa giustítzia po calecunu dannu chi s'unu at fatu a s'àteru / distimonzos abbonadores = is chi essint a difesa, in su dibbatimentu Frases no b'at abbonatore, no ndhe chirco: pàcami! Ètimu srd.

abbonài , vrb: abbonare Definitzione rfl.: pagare un'abbonamentu a manera de arrecire calecuna cosa (es. giornale) o unu servítziu, de àere unu diritu unu borta po sèmpere o unu tanti de tempus; foedhandho de calecunu iscórriu, mescamente po unu dannu fatu, una fura, pagare unu tanti chentza cricare sa giustítzia, fintzes lassare andhare chentza pagare nudha Frases nos semus abbonados a S'Ischíglia 2. su dannu chi at fatu cun su bestiàmine l'at abbonadu Ètimu itl., spn. abbonare Tradutziones Frantzesu abonner, faire grâce, remettre Ingresu to forgive, to abate Ispagnolu subscribir, abonar Italianu abbonare, abbuonare Tedescu abonnieren, erlassen.

abbonaméntu , nm Definitzione su abbonare, su si pònnere de acórdiu a sa bona; su chi si pagat antibitzau po àere calecuna cosa chi apustis si godit a pagu a pagu, in tantas bortas; genia de acórdiu po pagare unu dannu, po torrare una cosa furada Sinònimos e contràrios abbonu Frases pro segare sas brias si andhaiat a s'ómine de abbonamentu, unu de un'ala e unu de s'àtera, e si depiat istare a su chi detzidiant ◊ lu mutiant pro abbonamentos, pro apachiare sas brias 2. fatu ti l'as s'abbonamentu a su pulma? ◊ apu fatu s'abbonamentu a su trenu ca viagendi a cida intrea si arrispàrmiat Tradutziones Frantzesu rémise, abonnement Ingresu abatement, subscrition Ispagnolu abono Italianu abbuòno, abbonaménto Tedescu Abonnement.

abbonantzài , vrb: abbonatzare Definitzione pònnere, torrare o fàere torrare in bonu, nau de su tempus e fintzes de gente Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, achedare, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai, illenare Frases dh'at abbonantzau cun unu bàsidu ◊ apustis de su certu s'est abbonantzau ◊ su tempus si est abbonantzau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se calmer Ingresu to calm down Ispagnolu apaciguar Italianu abbonacciare Tedescu beruhigen.

abbonàre abbonài

abbonàre 1 , vrb: abboniai Definitzione fàere a bonu, abbrandhare sa manera de fàere airada o arrennegada, fintzes subbacare, bínchere Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, abboniri, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai Frases sa die est tropu inchieta, no si cheret abbonare 2. no agatendhe àteru, si abboneit a marrulare un'aizu de fenu 3. custu sero brúsiant a sa deleada e no ti ne abbonas! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calmer, apaiser Ingresu to calm Ispagnolu sedar, apaciguar Italianu abbonire Tedescu beruhigen.

abbonatzàre abbonantzài

abbonchedhàda , nf Sinònimos e contràrios abbonchedhamentu.

abbonchedhadúra , nf Sinònimos e contràrios abbonchedhamentu.

abbonchedhaméntu , nm Sinònimos e contràrios abbonchedhada.

abboniàda , nf Definitzione su abboniare, su essire méngius, prus bonu, prus sanu o àteru Sinònimos e contràrios imbonia, mediada, mezorada, priurida / allepuciamentu Ètimu srd.

abboniadúra , nm Sinònimos e contràrios abboniada, imbonadura Ètimu srd.

abboniài abbonàre 1

abboniàre , vrb Definitzione essire bonu, erricu, istare méngius de salude e de prupas; a logos, rfl. passare s'arrennegu, sa fúria / a. a ccn. = chircare de l'iscusare, de lu difèndhere Sinònimos e contràrios agiuventare, assusai, imbonire, impannitzirisí | ctr. allassorie, indisichire Frases sa pira como est abboniendhe 2. za si sunt abboniados, cun totu cussu interessu chi lis ant lassadu! 3. unu tempus fit a malu tretu, ma dae candho est sanadu si est fintzas abboniadu 4. sa nonna si fit arrennegada meda ma daghi si est abboniada at torradu a dimandhare sa neta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prospérer Ingresu to flourish Ispagnolu prosperar, gozar de buena salud Italianu prosperare Tedescu sich bessern, gedeihen.

abboníri , vrb Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, abboniai, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calmer Ingresu to calm down Ispagnolu apaciguar Italianu rabbonire Tedescu begütigen.

abbonissòro , avb Definitzione a bonu issoro = comente bolent fàere Sinònimos e contràrios abbonusou Frases custos iscolanos sunt a bonissoro: paret chi de mastru o mastra no ndhe tenent! Ètimu srd.