A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbojàta abbojàda

abbóju , nm: abboxu Definitzione su si atobiare; logu inue si faet s'atóbiu; cosa chi serbit de agiudu, agiudu etotu / andhare a s'a.; rima chentz'a. = chi no torrat paris cun àtera, chi sonat diferente Sinònimos e contràrios abboja, abbojada, abbojamentu, abbucu, acumonu, addobiada, addóbiu, addopu, atopamentu, azóviu, incontra / zoviadorzu / agiudu 2. sa intrada de su triballu sou, mancari no siat meda, est un'abboju mannu pro nois, ca nos bisonzat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendez-vous Ingresu rendezvous Ispagnolu cita Italianu appuntaménto Tedescu Begegnung, Treffpunkt, Unterstützung.

abboletinài , vrb Definitzione abbolotare, pònnere a tréulu, in pentzamentu Frases iant sighiu a dhi abboletinai sa conca cun pregontas chi no acabbànt prus e issu a custas no isciat arrespundi (V.Demuro).

abbolicósu , agt Definitzione chi pertocat a su diàulu, chi est de diàulos Tradutziones Frantzesu diabolique Ingresu diabolic (al) Ispagnolu diabólico Italianu diabòlico Tedescu teuflisch.

abboligiài , vrb: abbuligiai Definitzione pausare, dormire, istare sentza fàere 2. martiniconi fiat abboligiau asuta de su mercau, iscrafendisí Ètimu srd.

abbolíre, abbolíri , vrb Definitzione nau prus che àteru de leis, óbbrigos, órdines e àteru deasi, su dhos firmare e fàere cessare, bogarechedhos Sinònimos e contràrios annudhai Tradutziones Frantzesu abolir Ingresu to abolish Ispagnolu abolir Italianu abolire Tedescu aufheben.

abbolissiòne, abbolitziòne , nf Tradutziones Frantzesu abolition Ingresu abolition Ispagnolu abolición Italianu abolizióne Tedescu Aufhebung.

abbóliu , nm Definitzione s'ossu de is sannas de s'elefante (e fintzes de calecun'àteru animale) Sinònimos e contràrios avóriu, marfí Frases ma chi puru batat siendha (arghentu, abbóliu e oro) no bi la do custa prendha! ◊ beneigo sas laras, ca mi parent galanas, beneigo su nare: de abbóliu mi paret! (F.Sechi)

abbollotàtu , agt: abbulutatu Definitzione chi est a gana lègia, chi tenet gana de caciare Sinònimos e contràrios bolluzadu Tradutziones Frantzesu dégoûté, barbouillé Ingresu nauseated Ispagnolu mareado Italianu nauseato Tedescu angeekelt sein, Übelkeit empfinden.

abbolojàre , vrb: abbolozare, bolojare Definitzione murigare e avolotare pruschetotu s'abba e cosas deasi; fintzes fàere a gana lègia, murigare s'istògomo Sinònimos e contràrios abborotai, abbuligiai 1, bugliare, istriulare, sciambullai 2. at próidu meda e s'abba de su riu est totu abbolozada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu troubler Ingresu to make turbid Ispagnolu enturbiar Italianu intorbidire, sconvòlgere Tedescu trüben, erschüttern.

abbolordàre , vrb Definitzione abbulurtzare, fichire a modhe, imbèrghere o intrare in s'abba (fintzes solu is manos giogandho).

abbolortzàre, abbolotài , vrb: abbolotare, abbulotare, abbulutare, arbolotare, arbulotare Definitzione pònnere in avolotu, murigare a forte, fàere mòvere; fàere a gana lègia / abbolotare s'abba, su sàmbene Sinònimos e contràrios abbolojare, aggolotare, avalotai | ctr. assebiai Frases tia Mintó, si vos arbolotades goi vos picat intracoro a vois puru! 2. geo so abbolotadu Tradutziones Frantzesu bouleverser Ingresu to upset Ispagnolu alborotar Italianu sconvòlgere, perturbare Tedescu trüben, durcheinanderbringen.

abbolotàdu , agt Sinònimos e contràrios bolluzadu, trumbullau / cdh. abbulutatu | ctr. séliu, pasadu Frases navighendhe in su mare abbolotadu e su ventu a sa barca fit contràriu! ◊ m’intendho su coro abbolotadu

abbolotanàre , vrb Definitzione its Frases sa bentre torraiat a si abbolotanare ca teniant fàmine.

abbolotàre abbolotài

abbolotéri , agt, nm: abbuloteri, avoloteri Definitzione chi o chie ponet tréulu, avolotu, chie si fúrriat a is autoridades, a chie cumandhat Sinònimos e contràrios abbulotadore, abburotosu, avolotadori, trumenteri Frases s’eremu fit un’atamazu de intronos abbuloteris ◊ dh'ant impresonau cun is abboloteris ci aiant fatu una morte 2. cussu fit un'abbuloteri chena frenu e sempre a manu tenta cun dimónios e amigos issoro Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rebelle Ingresu rebel Ispagnolu alborotador Italianu rivoltóso Tedescu Aufrührer.

abbolotósu , agt Definitzione chi faet abbolotu Sinònimos e contràrios | ctr. pachiosu Frases a bortas custu cane est fintzas abbolotosu candho si abbizat de carchi cosa male fata Ètimu srd.

abbolótu , nm: abbulotu, afalotu, avolotu Definitzione morigamentu, movimentu sentza un'órdine precisu siat de cosas e siat de gente, a bortas fatu apostadamente cun iscopu precisu; morigamentu fintzes de istògomo / pesare o pònnere a. = tzacare cuvusione Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbulútziu, alborotu, atrepógliu, avabotu, carralzu, sciumbullu, trambullu, tregollu, trepollu / abbulizu, baraundha, mamudinu, stragambullu, subuzu, tifitanu, tremutu | ctr. assébiu Frases candu sa maista at bófiu isterri sa chistioni, insaras est cumentzau s'avolotu ◊ is féminas iant pesau un'avolotu po nci bogari su segretàriu cumunali ◊ sa paghe armoniosa as distrutu pro pònnere avolotu ◊ sentza bi àere motivu istas fachendhe abbolotu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agitation Ingresu tumult Ispagnolu alboroto Italianu agitazióne, tumulto Tedescu Unruhe, Aufruhr.

abbolozàre abbolojàre

abboltijàdu , agt Definitzione nau de un’arremu aguantau postu male ora meda, chi paret ortigu, dormiu, no sentit bene is cosas; nau de cosa de papare, chi est asciuta coment'e ortigu Sinònimos e contràrios abborticau, ammoltijadu, infromigau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdi Ingresu muddy Ispagnolu entumecido Italianu intorpidito Tedescu eingeschlafen.