A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

bagliarínu , agt Definitzione chi est fatu a bisura de bàgliara, a bocighedha Ètimu srd.

bàgliu , nm: bagnu 1 Definitzione logu serrau po acorrare bestiàmene tenturau; fintzes presone Sinònimos e contràrios cerina / prasoni Frases torrat vaca a vachile, sos vícios a su bàgliu (S.Zichi)◊ períssia su dannu e faghemilu pagare, ma su bestiàmine a su bàgliu tue no mi che lu leas! 2. menzus in bàgliu chi no traitore! Ètimu itl. bagno.

bagliúgulu , agt Definitzione chi est giau a su giogu, a sa brulla Sinònimos e contràrios brullanu, fruscinedhu, ispabillu, sbrillau Frases est unu pitzinnu bagliúgulu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu vif, amusant Ingresu lively Ispagnolu juguetón Italianu vivace, scherzóso Tedescu lebhaft, munter.

bàgna , nf: abbagnu, bàngia, banna, bànnia, banza Definitzione cundhimentu po cosas de papare, mescamente su chi si faet cun tamatas po is macarrones; foedhandho de su matzàmene de sa sépia, genia de busciuchedha de cosa in colore de castàngia craru, orrubiastu (e bona a papare segundhu comente si coet)/ conca de b. (nadu de unu) = múrtinu, pili ruju, chi portat is pilus arrúbius Frases custos macarrones sunt bene cundhidos de bagna e casu ◊ apo preparatu sa banza chin cantzichedhos de peta ◊ at condiu is marracones cun bàngia e casu de ervè ◊ gheta una punta de sabi a sa bagna, ca mi parit bamba! Terminologia iscientìfica mng Ètimu itl.p bagna Tradutziones Frantzesu sauce Ingresu sauce Ispagnolu salsa Italianu salsa Tedescu Soße.

bagnài, bagnàre , vrb: abbagnare, bangiai, bangiare, bannare 1, banzare Definitzione isciúndhere, betare o intrare a mesu de s'abba in s'erriu, in su mare; betare abba a sa cosa Sinònimos e contràrios ifúndhere, insúndhere, isfúndhere | ctr. asciutai, frobbire Frases bagnai su cuadhu, is bòis, unu vascellu ◊ daghi si solint banzare isparit de s'artrosi su dolore 2. onzi pedra de sàmbene est bangiada chi est s'Era de sos màrtires giamada ◊ conat su sudori e bàngiat s'istula Ètimu itl. bagnare Tradutziones Frantzesu se baigner Ingresu to bathe Ispagnolu bañar, mojar Italianu fare i bagni Tedescu baden.

bagnaròla , nf Definitzione genia de istrégiu, unu pagu serrau, cun d-una conca totu istampada po betare abba a frores, birdura; bartza po fàere su bagnu Sinònimos e contràrios abbadera, abbadore, arrisciadore / bagnera Terminologia iscientìfica stz Ètimu itl. bagnarola Tradutziones Frantzesu arrosoir Ingresu warering can Ispagnolu regadera Italianu innaffiatóio Tedescu Gießkanne.

bagnarólu , nm Definitzione maistu de is bagnos, unu chi est pràtigu meda a si mòvere in mesu de s'abba Terminologia iscientìfica prf Tradutziones Frantzesu baigneur, maître nageur Ingresu lifeguard Ispagnolu bañista Italianu bagnino Tedescu Bademeister.

bagnèra , nf: banniera Definitzione bartza, o fintzes istrégiu mannu po fàere bagnu, po pigare cosa Sinònimos e contràrios cardaja 2. immou portaus s'àxina a bagneras e su suci no si perdit ◊ apu postu sa cóciula in sa bagnera Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu baignoire Ingresu bathtub Ispagnolu bañera Italianu vasca da bagno Tedescu Badewanne.

bagnínu , nm Sinònimos e contràrios bagnarolu.

bagnólu , nm Definitzione càscia, genia de bartza, po imbartzare crachina Sinònimos e contràrios tumbarella.

bagnósu , agt Definitzione nau de unu papare, chi est cundhiu meda de bagna, cun bagna meda.

bàgnu , nm: bàngiu, bànniu, bannu, banzu, vanzu Definitzione su si pònnere o istare in mesu de s'abba o àteru po si samunare o ispàssiu; su pl., logu inue dhue at abbas meighinosas caentes o fintzes ludu po cura; logu, aposentedhu aintru de domo fatu adatu po si samunare e fàere de bisóngiu Sinònimos e contràrios peschina Frases semus andhados a Fordongianus a fàghere sos bagnos ◊ che sunt in mare pro sos bagnos ◊ a sa camba dhi faint bèni is bàngius de axedu callenti ◊ andhaiant a frúmmene a impojare ca no si podiant fàede su banzu in dommo 2. in Benetuti e in Sàrdara bi sunt sos bagnos ◊ bai e isciacuadí in su bàngiu de Síloe! 3. in sas domos como su bagnu lu faghent intro Sambenados e Provèrbios smb: (Anzos) Terminologia iscientìfica dmo Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu bain, salle de bain Ingresu bath Ispagnolu baño, cuarto de baño Italianu bagno, tèrme o stabiliménto termale (al pl.) Tedescu Bad, Badezimmer, Thermalbad.

bàgnu 1 bàgliu

bah! , iscl Definitzione boghe chi si narat coment'e avertimentu (fintzes de ammeletzu), po ammostare disacórdiu, meravíglia, po nàrrere chi nono / no nàrrere mancu Bah! = própiu nudha, abarrai citiu citiu, sentza de mancu musci Frases bah… si lassu: adiosu! ◊ no mi artéries!… bah! ◊ bah, ite mi ses nendhe?… chi no est gai! ◊ bah, chi nono! ◊ - Agabbadu as? - Bah!… cale agabbadu?!◊ - Olia meda as fatu? - Bah, òedi olia! Ètimu srd.

bài 1 bàe 1

bài 2 , avb, cng Sinònimos e contràrios aggae, aici, gasi* Frases custa zente, chie trampat, chie est vile e bai su restu ◊ comente mi as sanadu sos males de s'amore bai tenzas fortuna! ◊ sa família fit bai partida: parte in bidha e parte in su bestiàmine ◊ a mie mi paret bai.

bài! bàe!

baía , nf Definitzione logu inue is naves si acostint po si difèndhere de is bentos, inue istant a s'aprigu, comente su mare che intrat in mesu de sa terra Sinònimos e contràrios cala Terminologia iscientìfica slg Ètimu spn. bahía Tradutziones Frantzesu baie Ingresu bay Ispagnolu bahía Italianu bàia Tedescu Bucht.

baidàre badiàre

baidíndi! , iscl Definitzione bae ti ndhe: bessiminci, baediche, essi deretu!