A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cariasambriàga , nf Definitzione una calidade de cheréssia areste Sinònimos e contràrios cerexiabburda, ghinda Terminologia iscientìfica mtm, frt, Prunus avium Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu merise Ingresu cherry-tree, cherry Ispagnolu cerezo silvestre Italianu ciliègio selvàtico, ciliègia bisciolina Tedescu Kirschbaum.

cariasànta , nf Definitzione una genia de terramíngiu: terra santa, de santu / èssere de c. = díligos díligos, písilis Frases custu pitzinnedhu est de cariasanta!…

cariasàre , vrb Definitzione bodhire cariasa, arregòllere cheréssia Sinònimos e contràrios cerasiare Frases s'intenniant àteras fémminas cariasanne in sos cunzados Ètimu srd.

cariasàrju , nm Definitzione ortu, logu prantau a cheréssias Frases si at picau unu cariasarju a frutu parte Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cerisaie Ingresu cherry orchard Ispagnolu cerezal Italianu ciliegéto Tedescu Kirschgarten.

cariasínu , agt Definitzione chi est de cheréssia, in colore de cheréssia, che cheréssia / olia cariasina = zenia de olia de cufetu, tundha Sinònimos e contràrios arrubiastu, rujastrinu, rujatu, rujonzu / tundhatzu Frases est bellu cussu pane chin su butone cariasinu in mesu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rouge cerise Ingresu cherry red Ispagnolu cereza Italianu ciliegiòlo Tedescu Weichselkirsche.

cariàta cariàda

cariàtu, cariàu cariàdu

cariàxa cariàsa

caribbagliuràdu , agt Definitzione chi portat sa cara guasta de sa pigota (o vaglioru) Sinònimos e contràrios aggutau, picotosu, pigotau / ttrs. vagliuradu Ètimu srd.

càrica , nf: càriga Definitzione pinna de nasu, donniunu de is duos istampos de su nasu, a parte e àtera de su nasu / min. carighedha Sinònimos e contràrios aguza, cadrata, nàstula 1, pinna 2 Maneras de nàrrere csn: nasu de càrigas = a càrigas mannas; èssiri de càrigas finis = chi portat càriga, chi leat totu sos fragos, díligu a sos fragos; èssiri càrigas a… = èssere puntadu a…, èssere a cara a…; fuedhai a carighedha = faedhare totu cun su nasu (mescamente pronuntziendhe sa /n/), prus che àteru a pecu; pònniri càriga a su fragu = acarigai, fragai, andai avatu de su fragu; frunziri sa càriga = fàghere de murros, coment'e pro nàrrere chi est cosa chi no piaghet; cumprendi sa cosa in càrigas = no cumprèndhere própiu! Frases margiani portat càrigas finis po s'arrastu ◊ chi no fadhit sa càriga, nau ca intendu arrastu de arracatu! ◊ tupadí is càrigas ca nc'est de morri po su fragu! ◊ ses de càriga fini che cani de cassa! ◊ custu est sànguini chi est calendimí de càrigas! 2. in càrigas ndi dhu tòrristi totu su chi nci as ingúrtiu! ◊ aite no mi che pones sas càricas in daisecus?! 3. seus càrigas a sa ziminera e fogu no dhui nd'at! Sambenados e Provèrbios smb: Cariga Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu narine Ingresu nostril Ispagnolu narina, fosa nasal Italianu narice Tedescu Nasenloch.

càrica 1 , nf: càriga 1 Definitzione figu frungia, sicada, carigada; nau in cobertantza, fàula manna; genia de làdhara o ladamíngiu de is molentes / min. carighedha, carighita; èssere a una càriga (nadu de unu)= imbriagu pérdiu Sinònimos e contràrios fàula Frases sa figu cota meda la sighint a sicare a càriga ◊ apo mandhigadu totaganta die cun ses dinaris de càriga cana ◊ sa càriga, si est bene costoida, si tucorat, si faghet bianca nida ◊ sa ficu niedha est belle che totu càrica Sambenados e Provèrbios smb: Cariga Ètimu ltn. carica Tradutziones Frantzesu figue sèche Ingresu dried fig Ispagnolu higo seco Italianu fico sécco, appassito Tedescu getrocknete Feige.

càricas , nf pl Definitzione màncias orrúbias chi essint in is cambas a fortza de dhas acostire a su fogu, cosa chi a logos narant casuéciu, casucotus Sinònimos e contràrios chichiridhas, pudhedras, pudhérigas, sparlàcias.

caricatúra , nf Definitzione sa figura, sa bisura de unu esagerada in calecunu piessignu o istrupiada po befa Tradutziones Frantzesu caricature Ingresu caricature Ispagnolu caricatura Italianu caricatura Tedescu Karikatur.

carícia , nf Definitzione est s'orrugu de linna, a bisura de una cotza (prus grussa a una parte, prus fine e a punta in s'àtera), chi si ponet po fàere arrèschere sa punta de s'iscala de su carru o de sa timona de s'arau in su giuale; fintzes su maciochedhu in su giogu de is carícias Sinònimos e contràrios cabiadolzu, cabiga, cangiolu, clavíglia, ordigione Frases s'at acumpangiai tzichirriendi su butu de sa carícia (B.Pisanu) Sambenados e Provèrbios smb: Cariccia Tradutziones Frantzesu cheville, cheville ouvrière Ingresu bolt Ispagnolu tarugo Italianu cavìcchia Tedescu Holzpflock.

cariciòne , nm Sinònimos e contràrios carícia.

caricótu , agt, nm: carigotu Definitzione nau de ccn., chi no sentit bregúngia, chi portat face de sola / c. finidu = prontudu pérdiu, isbrigungiu spaciau Sinònimos e contràrios discaradu, facesola, frontudu, iscaressidu, ispudéssidu, murribistu, scundiu, sfaciu Frases cussu carigotu de Tzitzu istat die cun die cun cussos chi traighet (G.Ruju)◊ ses carigotu a pedire dinari a cudhu pro una betada de manu! ◊ pro una fasche de caricotos no podimus andhare a cara arta! ◊ su faularzu carigotu si bochit isse e faghet dannu a totugantos 2. sa carigota: innanti ndhe faedhat male, de sa zente, e posca lis faghet su bellu in cara! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dévergondé, effronté Ingresu impudent Ispagnolu descarado, desvergonzado Italianu spudorato Tedescu schamlos.

carída cadíra

caridàde, caridàdi , nf: caritate, carirari Definitzione amore, cumpassione po unu, praxere chi si dhi faet Maneras de nàrrere csn: fàghere sa caridade = dare carchi cosa, ma fintzas azudu a unu bisonzosu, fàghere unu piaghere mannu a un'apretadu; domandai sa c. = pedire sa limúsina Frases faghídebbos sa caridade de unu poveritu: azuàdelu! ◊ sa mama l'at lassadu a sa caridade anzena ◊ Deus dhi paghit sa caridadi, gomai! ◊ fachítebbos sa caritate: un'atzichedhu de focu! ◊ fadei caridadis, fradis istimaus! ◊ sa carirari, sa meri! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu charité, aumône Ingresu charity Ispagnolu caridad Italianu carità Tedescu Barmherzigkeit.

caridadósu , agt, nm: caritatosu Definitzione chi o chie faet caridades Sinònimos e contràrios cumpassivu, feritzosu, lastimosu, limosinalzu, piadosu, piaidadosu Frases podiat èssere custa ratza umana tantu séria e caridadosa che a sa lege tua cristiana?! (P.Chessa) Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu charitable Ingresu charitable Ispagnolu caritativo Italianu caritatévole Tedescu barmherzig.

caridúdine , nf Definitzione su èssere caru, nau de su prétziu de is cosas.