A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cèlla , nf: tzella Definitzione aposentedhu de presone, o fintzes de unu cunventu Frases coro, ispetandho a tie, che pigione in sa cella seo bivendho inserrada! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cellule disciplinaire Ingresu cell Ispagnolu celda Italianu cèlla Tedescu Zelle.

céllula , nf: tzéllula Definitzione organísimu elementare fatu de pòdere crèschere e fàere àteros organísimos de sa matessi genia o fintzes arremos e partes diferentes in d-una matessi carena: si cumponet de tres partes chi funt su pígiu de fora o membrana, s'abru e s'oidedhu o parte e mesu / genias de céllula: sessuale (de mascu o de fémina, addatas po si aunire/intrare apare a lobas e cumenciare un'organísimu nou), somàtica (de un'organísimu fatu o fintzes solu incarrerau) Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu cellule Ingresu cell Ispagnolu célula Italianu cèllula Tedescu Zelle.

cellulàre , nm, agt Definitzione telefonedhu de busciaca, de portare aifatu; coment'e agt., chi pertocat is céllulas.

cellulóide , nf: tzellulóide Definitzione materiale (genia de plàstica) chi si ponet po dhue imprentare fotografias e filmis.

célu , nm: ceu, chelu Definitzione s'aera comente si podet bíere abbaidandho in artu (a fora de sa Terra): a dedie si biet s'ària, a denote is istedhos; logu (o pentzau coment'e logu) de gosu in s'àteru mundhu segundhu sa fide cristiana, ue si gosat sa vista de Deus Sinònimos e contràrios aera / paradisu Maneras de nàrrere csn: su chelu de sa buca = su tretu chi abbarrat subra de sa limba, in mesu de sa barra de subra; chelu de ranzolu, sos chelos = tallaranis; arcu de chelu = circhiolla, arcubaradu; colore de chelu = colore de aera, biaitu craru, asulu Frases si bient is astros de su chelu ◊ càstiu su celu: no si bit unu strallu de istellas ◊ su chelu in die crara paret biaitu ◊ su celu est cobertu de nuixedhas biancas ◊ ogus a ceu mi seu incarara 2. dona fortuna a nosu, regina de is celus! ◊ su chelu intreu tenzat in azudu! ◊ sa Chéjia los festégiat totu, sos chi sunt dignos de istare in chelu 3. chelos de ranzolu pendhent che randha dae sa cobertura Sambenados e Provèrbios smb: Chelos / prb: órrios de àinu no pigant a chelu ◊ chini ispudat a su celu ndi dhi torrat sa salia in faci Ètimu ltn. caelum Tradutziones Frantzesu ciel, voûte du ciel Ingresu sky Ispagnolu cielo Italianu cièlo, vòlta celèste Tedescu Himmel, Himmelsgewölbe.

cèmbalu , nm: tzèmbalu* Definitzione genia de tumborru totu ischiglitas o sonagedhas a inghíriu chi si sonat atripandho cun is pódhighes Terminologia iscientìfica sjl Tradutziones Frantzesu cymbales Ingresu tambourine Ispagnolu platillos (pl), cimbalo Italianu cémbalo Tedescu Tamburin.

cembràna, cempràna , nf: ciambrana, cimbrana, sambrana, tzembrana Definitzione su telaju de linna in costaos e in pitzu de un'apertura ghennas e fentanas); s'arcu in pitzu de is ghennas Sinònimos e contràrios bastimentu 1, cartera, imbastimentu / arcali Frases subra de sa cembrana bi at una melaghidonza e unu limone Terminologia iscientìfica dmo Tradutziones Frantzesu corniche, huisserie Ingresu label, jamb Ispagnolu montante Italianu cornicióne, stìpite Tedescu Kranzgesims, Türpfosten.

ceminèra , nf: zaminera*, tzeminea Definitzione in sa domo, genia de capa fabbricada in pitzu de duos antariles o pilastredhos po dhue fàere su fogu in mesu, in su tretu in terra asuta (forredha), prus che àteru in d-unu cugigone de sa coghina Sinònimos e contràrios forredha / cdh. ciminea Terminologia iscientìfica dmo.

cèna , nf: chena Definitzione su papare de su sero, su note Maneras de nàrrere csn: s'úrtima chena = sa chena chi at fatu Cristos cun sos apóstulos sa die innantis de l'incravare; noti de cena = sa note de Missa de pudhu, sa vizília de Pasca de nadale; a càbudu de cena = apustis chenadu Frases de custa cosa ndhe amus manigadu a bustu e a chena ◊ mi apu a pesai a grai de sa cena de notesta!…◊ dhi abbarràt de badàngiu una chena e unu pràngiu cun matzàmene e corada ◊ Cicita a cuss'ora depiat essi fanteriendi po aprontai sa cena ◊ furint làngios pràngiu e chena 2. babbu, berus est ca sa noti de cena si papat petza meda? Sambenados e Provèrbios prb: chini aspetat pràngiu de domu allena no ndi tenit ni a pràngiu e ni a cena Ètimu ltn. cena Tradutziones Frantzesu dîner Ingresu supper Ispagnolu cena Italianu céna Tedescu Abendessen.

cèna 1 , prep: chena 1, chenas, chene, sena* Definitzione prep. chi s'impreat in sensu de farta, po inditare chi no dhu'est su chi narat su foedhu chi acumpàngiat: s'impreat ma no sèmpere cun sa prep. de (a/c.: chena + pps. si podet nàrrere de css. tempus, siat passau, presente o benidore: sas berbeghes deris sunt abbarradas chena murtas, como sunt chena murtas, cras las amus a lassare chena murtas; deosi su camp. ponet s'infiniu: su letu est chen'e fai)/ andhare chene su tempus, chena s'ora = chentza àere fatu su tempus, innantis de s'ora sua, de s'ora istabbilida, zusta, chentza èssere lómpidu su tempus Sinònimos e contràrios censa, chentza, sència Frases chena cussu no podimus fàghere nudha ◊ ih, so chent'annos chena bídere cristianos! ◊ si as de m'iscúdere, colpa chena dolu! ◊ a passu pianu in terra bae e làssalu su bolu chena fatu! (Cubeddu)◊ chenas isse no si vivet e ne si faghet passos ◊ est abbarrau dies chene essiu a campu ◊ si fiant castiaus in faci chena de isciri ita fai ◊ cena mi cufessare seo un'annu 2. totu est morinne, donzi frore s'est sicanne chene su tempus ◊ no ti ne annes a iscola chena s'ora! Tradutziones Frantzesu sans Ingresu without Ispagnolu sin Italianu sènza Tedescu ohne.

cenàbara, cenàbera, cenàbura canàbara

cenadórgiu, cenadróxu , nm, nf: chenadolzu, chenadorju, chenadorza, chenadorzu, chenadroxu, chenatòglia, chenatógliu, chenatòrgia Definitzione s'ora candho e su logu inue si chenat; paschimentu chi su bestiàmene faet addenote Maneras de nàrrere csn: istedhu de chenadorzu o istedhu chenatógliu (ma fintzas "sa chenadorza")= su primu istedhu chi si podet bídere su sero irmurinendhe (ma est su pianeta Vènere); noti de chenadroxu = note de tempus malu addata pro piscare ambidha in su stàinu Frases sos pastores inie cun sas bamas a chenadorzu sòlene passare (P.Mossa)◊ sas bamas a chenadorzu essint a pàschere ◊ sa robba a chenadorza s'isprabinaiat in sas palas umbrinas 2. dae donzi cussòglia no si pesant sas robbas pro sa chenatòglia Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu heure du dîner, lieu du dîner Ingresu time and place of the supper Ispagnolu la hora y el lugar donde se cena Italianu l'óra e il luògo della céna Tedescu Uhrzeit und Ort des Abendessens.

cenài , vrb: cenare, cenari, chenai, chenare, cianai, genare 1 Definitzione papare sa chena / pps. cenau, chenadu = fintzas isceti agt. Frases semus andhados a nos chenare ◊ incui as a cenare pane, petza e arrescotu ◊ istasero no si bi chenat? ◊ derisero amus chenadu piscadura ◊ notesta cenaus cardulinu ◊ notesta bengat a cenai in domu! ◊ is fígios funt ispetandho su babbu a torrare dea su monte po chenare ◊ mi soe chenau a pane e casu 2. crabas e brobeis si aconcànt apari bèni cenadas Ètimu ltn. cenare Tradutziones Frantzesu dîner Ingresu to supper Ispagnolu cenar Italianu cenare Tedescu zu Abend essen.

cenàrba canàbara

cenàre, cenàri cenài

cenàrva canàbara

cenínzu , nm Definitzione su prènnere, nau fintzes in su sensu de semenóngiu de laore Sinònimos e contràrios imprenimentu, prenadura, prenimentu, preníngiu Frases andhamus, venzo deo puru, mai si viat ceninzu e barvatu!

cennàlzu , nm: ciannalzu, gennàgliu*, zannarju Definitzione su primu mese de s'annu Sinònimos e contràrios bennalzu Frases semus a sa fine de ciannalzu Terminologia iscientìfica tpc.

cènnere , vrb Definitzione prènnere, ocupare unu logu buidu, pònnere cosa in s'istrégiu / pps. cenu; c. sartitza = prènnere s'istentina de petza faendho su sartitzu Sinònimos e contràrios pienare, plèniri* | ctr. abbuidai, illichidare Frases sos piciochedhos cenent sos bódios de allegria ◊ sa furmica a granu a granu ndhe cenet sa cala ◊ su bidone est cenendhe ◊ dae vinza cad'annu ceniant sas cupas de vinu ◊ cenimus su Taloro de vinu… (G.Chironi)◊ in su veranu totu torrat a si cènnere de colore ◊ cussu limbipúdiu ndh'est cenendhe sa vidha ca anca ses zelosu!

cenóbida , nf: sannóbidu* Definitzione colore unu pagu orrúbiu, genia de terra orrúbia po giare custu colore: fintzes terra groga Sinònimos e contràrios màngala Terminologia iscientìfica clr Tradutziones Frantzesu sinopia, rubrique Ingresu sinopite, red ochre Ispagnolu ocre rojo, almagre Italianu sinòpia, òcra róssa Tedescu Rötelerde.