A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cèdha , nf: chedha Definitzione una tropa no tanti manna de pegos, unu tanti, nau pruschetotu de porcos, bacas e crabas e, a disprétziu, de gente puru; nau de laores, fundhu, una farranchedha de cosa semenada / min. cedhita = chedha minore, muntonedhu / cedha de mallorus, de brebeis, de procus, de canis, de anzones, de àinos, de crabas Sinònimos e contràrios arbutzu, arede, cedhone, creze, grústiu, majone, masonada, retile, retolu, tròpara / assorte, ereu, fiotu, issorta, pasa, sinnissoni, tropedhu, truma / fundhu Maneras de nàrrere csn: mandhigare una bona chedha = papai a satzu; una chedhita de lana = unu muntonedhu de lana; una chedha de fae, de trigu = unu fundhu Frases s'at paradu una chedhita de crabas ◊ bi fint sos silvones a chedhas 2. a su disaogu curreis a cedha! ◊ ahi, chedha de àinos domados, totu in su tricolore imboligados! ◊ pastoris ricus tontus ndi agatas una cedha (L.Matta) Sambenados e Provèrbios prb: in sa cèdha no mancat sa tzopa Ètimu ltn. cella Tradutziones Frantzesu troupeau Ingresu herd Ispagnolu rebaño (m), manada Italianu branco Tedescu Herde.

cèdha 1 , nf Definitzione pigione, puzona, nau in cobertantza fintzes po sa natura de s'ómine / c. de palatzu = purfurarzu, furfurinu Sinònimos e contràrios pigione Frases no bi aiat mancu una cedha ◊ sos catzadores no ant batidu mancu una cedha Ètimu crsn. acella.

cedhàda , nf Definitzione tanti mannu prus che àteru de animales Sinònimos e contràrios trumada Frases in su sartu no iat mai biu cedhadas de pillonis aici medas.

cedhíta , nf: chedhita Definitzione min. de chedha; unu tanti, pagu, de calecuna cosa Sinònimos e contràrios robbita, tagiolu / muntonedhu.

cedhonàda , nf Definitzione cedhoni, unu tanti mannu Frases cedhonadas de genti fiat a callentura.

cedhòni , nm Definitzione medas, chedha manna de pegos, de cosas, de gente / cedhonedhu = fiotedhu minore Sinònimos e contràrios cedha, fiotu, issorta, pasa, tropa, tropedhu, truma, trumada / medas Frases iat ordinau de fai sètzi totu sa genti, a cedhonedhus piticus, in s'ebra ◊ ndi at essiu trinta otu pretedhas totus a unu cedhoni 2. de contixedhus, allirgus e tristus, ndi connosciat a cedhonis Tradutziones Frantzesu groupe Ingresu group, crowd Ispagnolu grupo, tropa Italianu gruppo, fròtta Tedescu Gruppe, Schar.

cédhu , nm Definitzione númene de arrespetu chi si narat a unu mannu, tziu Frases nosse, cedhu Luisu, seus noso ci depeus lixe ca aus imparau a lige e iscrie ◊ cedha Antioga no tenet su frammentu.

cédida , nf: tzédida Definitzione su cèdere, mancamentu o farta de fortzas / fàghere sa c., una c. Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effondrement, faiblesse Ingresu yielding Ispagnolu aflojamiento Italianu cediménto Tedescu Sinken.

cèdiri cèdere

cèdra , nf: cerda, chedra, gelda, zerda Definitzione istrégiu o isterrimentu a usu de istoja (de giuncu, de canna isperrada a tiras intéssias apare, de corombu) de pònnere in su carru po carrare laore, pàgia, àteru; funt is costanas puru de su carru, mancari fatas cun linnàmene / min. cerdutza Sinònimos e contràrios bratzolu 1, bratzulera, costana Maneras de nàrrere csn: una cerda de meloni, de síndria, de palla, de cotzina = unu carru, su tantu de barriare su carru de custas cosas; o est babbu o est cerda ’e palla! = si no est una cosa at a èssere carchi àtera! Frases ant fatu una cerda de cosa, a papai: nci ndi fiat a fuliadura! ◊ cussu si dha intendiat cun d-una cerda de féminas!◊ est una cerda prena de arregordus ◊ cun su fuste de cuss'erba faiant is chedras po carrigare sa pàgia Ètimu ltn. gerula.

cefagliòni , nm: ciafaloni, sciafalloni* Definitzione su coro modhe de sa pramma de iscovas (pramma nana) Sinònimos e contràrios palmitu Terminologia iscientìfica rbr.

ceghixédhu , agt Definitzione malacariu, débbile e malaidóngiu Sinònimos e contràrios afésiu, atzegu, cagancinu, gàlinu, piscillincu, scalarxiu, scariatzu, scarritzinu, schirriolu, surgiu 1 | ctr. sanu, folte Frases própiu a mei depiat tocai: dèu forti e sanu e tui sempri ceghixedha sena de nisciunu scimprigu! Tradutziones Frantzesu frêle Ingresu frail Ispagnolu grácil Italianu gràcile, sparuto Tedescu zart, schmächtig.

cégu , agt, nm: tzecu* Definitzione chi no biet, chi at pérdiu sa vista Sinònimos e contràrios ciurpu Frases ingultinno fumu e ferinno che cegu apo ocitu su fogu Tradutziones Frantzesu aveugle Ingresu blind Ispagnolu ciego Italianu cièco Tedescu blind, Blinde.

céi , avb: ciai, gé*, za Definitzione foedhu manigiau po giare prus fortza a su chi si narat, po nàrrere chi est seguru chi est deasi Frases no si dha pighit, ciai soi corcanduminci ◊ s'arti ciai dha peri tèngiu, ma cun custa maladia no potzu trabballai ◊ tristu cini si morit, ca su prantu a is bius ciai passat!◊ cei dhu faeus, peri cussu!

celài , vrb Definitzione its, inghelare coment'e imbèrghere, sparèssiri?, o fadhina po calai? (S'Ischíglia 5,95,152) Frases dh'apu bia celendinci in d-una cea de moris de orruàlixi cruu (A.Argiolas).

celàre , vrb: tzelare* Definitzione lassare o firmare de fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios acabbae, cedae, firmai, sensai Frases fritu e cajentu, istiu e iverru, die e note no ant a celare mai ◊ at celadu de travallare ◊ depo sighire galu o depo celare? ◊ celademichela chin custa chistione!

celebrài , vrb: tzelebrai Definitzione fàere una funtzione de crésia (es. sa missa, una festa).

celèmbros , nm pl: tzelembros*, chelembros Definitzione su crebedhu, pentzau coment'e arremu chi arrecit is sensatziones Sinònimos e contràrios carbedhu Terminologia iscientìfica crn.

celexía , nf: chilighia, chirighia 1, cibixia, ciligia, cilixia, cilixina, cixia, ghilighia Definitzione pigighedhu de lentore astrau (paret farra bianca) chi ponet in pitzu de is cosas, fora, in tempus de fritu meda su note, si est neta s'aera; astrau puru / cibixia bianca, cibixia niedha Sinònimos e contràrios arragore, astra, àstragu, bedhia, belu, ghidhighia*, marcóriu Frases est noti de frius, est fendi cilixia ◊ gei mi ndi est tocau de bentu e celexia!…◊ aintru de noti at ghetau cilixia e in is fossus prenus de àcua fut grussa duus didus ◊ unu tempus is pipiedhus moriant candu beniat sa cibixia ◊ si est note de chirighia la lasso in domo cuerrada (A.Spano)◊ su sole iscàgiat sa chilighia ◊ at iscaxau totu sa cilixia Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu givre Ingresu frost Ispagnolu escarcha Italianu brina Tedescu Reif.

celiaméntu , nm Definitzione su no giare atentzione, su portare sa mente perilloi perillai, peribellogu Sinònimos e contràrios ibéliu, sbeliadura, sbeliamentu Frases tira, tira, su bentu, ca partit su vapori… malu est a ponni amori ca est celiamentu!