A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cènsa , prep Sinònimos e contràrios cena 1, chentza, sència* Frases censa dinari no si cantat missa! ◊ po immoe apu prubbicau solu una cummédia: is àteras dhas ant portadas in iscena censa prubbicai.

censiméntu , nm: tzensimentu Definitzione sa crica, sa registratzione e su contu de totu is datos de una populatzione (o fintzes de àteru) Frases s'imperadori cun d-unu decretu iat ordinau su censimentu de totus is chi biviant in s'imperu ◊ in Ula, in su censimentu de su 1951, dhue fiant duos ferreris, duos maistros de linna, duos maistros de pannu e bàtoro maistros de muru ◊ no ant acurtu a ponni su númiru in sa porta: comenti ant a arrinnesci a fai su censimentu? ◊ at fatu unu censimentu de totus sos abbitantes dae sos vinti annos in susu e at acatadu ca fint trechenta miza Tradutziones Frantzesu recensement Ingresu cencus Ispagnolu censo Italianu censiménto Tedescu Zählung.

censòre , nm Tradutziones Frantzesu censeur Ingresu censor Ispagnolu censor Italianu censóre Tedescu Zensor.

cénsu , nm Definitzione is intradas, s'errichesa de unu Tradutziones Frantzesu patrimoine Ingresu wealth Ispagnolu patrimonio Italianu cènso Tedescu Vermögen.

censúra , nf Definitzione genia de controllu e de apretzetamentu e curretzione chi si faet a unu po su chi at fatu o est faendho Tradutziones Frantzesu censure Ingresu censorship Ispagnolu censura Italianu censura Tedescu Zensur.

censuradòre, censuradòri , nm Definitzione chie faet is censuras Terminologia iscientìfica prf.

censurài, censuràre , vrb Definitzione fàere censuras, nàrrere cosa in contràriu Sinònimos e contràrios criticai, zudicare.

centàuru , nm Definitzione genia de mostru chi nanca fut mesu cuadhu (fintzes a chintzu) e mesu ómine (de chintzu in susu); oe, is chi manígiant motos mannas Tradutziones Frantzesu Centaure Ingresu centaur Ispagnolu centauro Italianu centàuro Tedescu Zentaur.

centèna , nf: centina, chentina 1 Definitzione unos o unas chentu, su tanti de chentu Frases at comporadu una chentina de fiados ◊ sa bidha nosta unu tempus teniat una centena de burricus Ètimu ctl., spn. centena Tradutziones Frantzesu centaine Ingresu hundred Ispagnolu centena Italianu centinàio Tedescu etwa hundert.

centésimu , nm: chentésimu, giantésimu, tzentésimu Definitzione unu in chentu, una parte de una cosa cumpartida in chentu, nau fintzas de dinare 2. si benit a pedire, mancu centésimu dhi giao! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu centième, centime Ingresu hundredth Ispagnolu centésimo, céntimo Italianu centèsimo Tedescu Hundertstel.

centilèna, centilène , nf, nm: tzentilena Definitzione genia de gasu chi si faet cun carburu de càlciu e abba: allutu est bonu a fàere lughe; làmpana a carburu.

centímetru , nm: tzentímetru Definitzione de su metro, una parte in chentu Frases is peighedhos de sa cadiredha furint artos binti o binti chimbe centímetros ◊ in cust'arruga aciuvosa femus caminendi cun is arrodas cuíndixi centímetrus cravadas in terra ◊ issa est prus bàscia de mei de unus cantu centímetrus ◊ at segadu unu bucone de linna de tres o bàtoro centímetros Tradutziones Frantzesu centimètre Ingresu centimetre Ispagnolu centímetro Italianu centìmetro Tedescu Zentimeter.

centína centèna

centràle, centràli , agt, nf: tzentrale Definitzione chi est in mesu in mesu; logu inue si produet calecuna cosa chi de cue si mandhat a tantas bandhas (es. elétricu, gasu) Tradutziones Frantzesu central Ingresu central, plant Ispagnolu central, céntrico, central Italianu centrale Tedescu zentral, Zentrale.

céntru , nm: tzentru Definitzione su puntu, su logu chi arresurtat própriu in mesu, o fintzes chi est prus de importu a cunfrontu de àteros chi ndhe dipendhent Sinònimos e contràrios | ctr. oru Tradutziones Frantzesu centre Ingresu centre Ispagnolu centro Italianu cèntro Tedescu Zentrum.

céntu , agt, nm: chentu Definitzione deghe deghinas, deghe bortas deghe (in números àrabbos 100, in números romanos C): in sardu est su númeru chi si narat po nàrrere própriu medas; podet cuncordare o nono cun su númene chi acumpàngiat candho impare cun unos, unus s'impreat po nàrrere azummai chentu (unas chentas pessones, unas chentu pessones), e cuncordat sèmpere in números cumpostos (dughentas berbeghes, dughentos cadhos, duxentas personas, duxentus cristianus), foras a sa camp.; totu a unu cun àteros numeràrios, si ponet innanti cun mila/miza, ma apustis cun is múltiplos fintzes a noe: chentumiza, dughentos, trexentus; in is cumpostos cun mila/miza sa /s/ de su pl. iscumparit: dughentamiza, duxentumila, chimmeghentamila, otuxentumila / erba de chentu nodos = erbastérria (Polygonum aviculare), erba de centus nuus = survache (Equisetum palustre)/ dare sos chentu a unu = dàreli sos augúrios Frases si est crepau in centu e un'arrogu ◊ l'at colpidu chentu e unu male ◊ tue faghes chentu e unu machine ◊ a chent'annos cun saludu! ◊ una maladia is féminas teneis: centu ndi bieis e centu ndi amais! (R.Locci)◊ custu piciochedhu una ndi pensat e centu ndi fait! 2. semus contendhe a chentu a chentu ◊ de custus butiglionis ndi tengu una pariga ’e centus ◊ Bodale ch'est in sos chentu! ◊ pro fàghere cussa faina no bi at bisonzu de èssere in chentu! Sambenados e Provèrbios prb: de una fiza ndhe cheret chentu bènneros ◊ unu babbu pesat centu fígios e centu fígios no càstiant unu babbu Ètimu ltn. centum Tradutziones Frantzesu cent Ingresu a hundred Ispagnolu ciento, cien Italianu cènto Tedescu hundert, Hundert.

centuàncas , nm Definitzione babboi de centu peis (bíndhighi paja o de prus segundhu sa calidade), genia de bobboitedhu longhitu e totu peis chi curret lestru lestru, mescamente su chi si agatat in is domos Sinònimos e contràrios centubeis, centugambas, chentubiudu Terminologia iscientìfica crp, scutigera coleoptrata Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mille-pattes Ingresu millepede Ispagnolu milpiés Italianu millepièdi Tedescu Tausendfuß.

centubèis, centubès , nm: chentubès Definitzione babboi de centu peis (bíndhighi paja o de prus segundhu sa calidade), genia de bobboitedhu longhitu e totu peis chi curret lestru lestru, mescamente su chi si agatat in is domos; su centubeis de asuta de terra = hymantarium angulosum; est fintzas su bobboitedhu arrumbulutzu, su chi si serrat e faet a birilla si dhu tocant / unu chentubès, duos chentupès Sinònimos e contràrios centuancas, centugambas, chentubiudu / abbericúngia, poburedha Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mille-pattes Ingresu millepede Ispagnolu milpiés Italianu millepièdi Tedescu Tausendfuß.

centubigiòne, centubillòni, centubixòne, centubuxònes, centubuzòne , nm: chentubuzone, chentupizone, chentupuzone Definitzione s'istògomo totu pígios de unos cantu animales: bentre chentu puzones, o chentu pizos, o brente grussa Sinònimos e contràrios bentrebizàdile, bentrelussa, chentubizos, entrebizone Frases cussu portat pinnigas prus de su centubigionis! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. centipellione(m) Tradutziones Frantzesu feuillet, livret Ingresu omasum Ispagnolu omaso, libro Italianu centopèlle Tedescu Blättermagen.

centugàmbas , nm Definitzione babboi de centu peis (bíndhighi paja o de prus segundhu sa calidade), genia de bobboitedhu longhitu e totu peis chi curret lestru lestru, mescamente su chi si agatat in is domos Sinònimos e contràrios centuancas, centubeis, chentubiudu Terminologia iscientìfica crp, scutigera coleoptrata Ètimu srd.