A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

cumannaméntu cumandaméntu

cumannànte cumandànti

cumannàre cumandài

cumànnu cumàndhu

cumantzài comentzàri

cumàrca , nf Definitzione cambarada de cumpàngios, cumpangia de gente / picare a ccn. in c. = leàrelu, chèrrerelu in sa cumpanzia Sinònimos e contràrios camarada, còdoma, vantícula Frases sa note, mancari l'esseret colada chin sa cumarca, non bi aiat istentau in bidha ◊ sas cumarcas costerinas veniant a binti e trinta ciopas a sa festa ◊ de sa cumarca manna chi fimus semus abbarraos in pacos Ètimu itl. comarca Tradutziones Frantzesu bande, camarilla Ingresu gang Ispagnolu pandilla Italianu combrìccola, camarilla Tedescu Clique.

cumàssa , nf, nm: acumassu, cumassu, cummassu, cummossu, cumossu Definitzione css. cosa impastada, ma mescamente sa farra candho est ammesturada cun su frammentu e sueta: unu cumossu est de prus a mancu su tanti chi si podet pigare totu a una borta po dhu suighire; unu tanti, a orrugu mannu, de una css. cosa a bisura de cumossu, ma mescamente de metallos o cosas chi si podent iscagiare e cagiare (postos in d-unu mógliu) Sinònimos e contràrios ammàssulu, ballone Frases is comossos dhos trebballaus in sa mesa faendho su pane ◊ si su cumassu no si tribàgliat bene, su pane no essit bonu ◊ su cumassu cheret cariadu, oridu, incannonadu, illadiadu e picadu (N.Fadda)◊ acabore no siat custu nàrrere che cumassu chena sale?! (G.Fiori)◊ su cumossu mamma dhu fait a manu lenta 2. est bellu e arrúbiu che unu cummossu de òru ◊ totunu su cumassu, totunu su pesu ◊ est luchente che una cumassa de prata Ètimu ltn. cum + massa Tradutziones Frantzesu pétrissage Ingresu kneading, ingot Ispagnolu masa, lingote Italianu impasto, lingòtto Tedescu Gemisch, Massel.

cumassadúra , nf Definitzione su cumassare, sa farra impastada po fàere su pane Ètimu srd.

cumassài, cumassàre , vrb: acumassare, cummessai, cummossai, cumossai Definitzione impastare sa farra cun su frammentu po fàere su pane, is tzípulas; ispartzire sa pasta impastada in cumossos de suíghere Sinònimos e contràrios impastai, inturtare Frases manus lestras sedatzant sa farra, dha cumossant, dha ciuexint, dh'ispòngiant e dha inforrant ◊ su civraxu est totu cummessau e ciuetu ◊ immoi, sa farra cumossada tocat a dha ciuexi 3. poita custa cronta chi una dí fiat pani no si lassat prus cumossai de sa manu? ◊ sa beridadi de sa vida est cummossada de gosu e de tristura Ètimu ltn. cummassare Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead Ispagnolu amasar Italianu impastare, intrìdere la farina Tedescu kneten.

cumassòne , nm Definitzione agiummai coment'e cumossu mannu, nau po ccn. grussu e grassu meda Sinònimos e contràrios budhone, toporodhone.

cumàssu cumàssa

cumbaràda camaràda

cumbàta , nf, nm: cumbatu Definitzione trancuinu, gherra coment'e de chie istat sèmpere faendho (no sèmpere po cosa de bonu)/ èssere in cumbata apare = fàere fortza impare bolendho sa matessi cosa Sinònimos e contràrios afarru, cadha, cària, certu, condierra, gherra, impodha, inzotu, matana, mugna, pista, podha, rebbatu | ctr. assébiu, pasu Frases bivu in cumbata e passo vida penosa, prite tenzo in donzi cosa sa fortuna contrària ◊ su cane giraiat dogni mata fiaghendhe su rastu e s'aera e deo passaia a fàcia altera cun su fosile prontu a sa cumbata (S.Lay Deidda)◊ a fortza de tanti cumbata apu bintu custu coru Tradutziones Frantzesu lutte, dispute Ingresu fight, quarrel Ispagnolu lucha, altercado Italianu lòtta, altèrco Tedescu Streit.

cumbatadòre , agt Definitzione chi istat sèmpere a cumbata Sinònimos e contràrios cumbatente, cumbatidori Ètimu srd.

cumbatàdu , pps: cumbatatu, cumbatau Definitzione de cumbatare Sinònimos e contràrios cumbàtidu.

cumbatadúra , nf Definitzione su cumbatare Sinònimos e contràrios cumbata Ètimu srd.

cumbatàre , vrb Definitzione ammungiare, su istare a cumbata, a gherrígiu, faendho prus che àteru a pelea; su dèpere padire a calecunu o ccn. cosa Sinònimos e contràrios batacollare, batazare, cumbàtiri Frases tzertos pessamentos li torrabant gai de repente chi perdiat fintzas sa gana de los cumbatare! (S.Spiggia)◊ mi at lassadu sola cun fizu meu a cumbatare in custa vida ◊ a cumbatare chimbe pitzinnos bi cheriat su podere de Deus! 2. iscassu de carenale, pro limba podiat cumbatare cun totus Tradutziones Frantzesu combattre Ingresu to fight Ispagnolu luchar Italianu combàttere Tedescu kämpfen.

cumbatàtu, cumbatàu cumbatàdu

cumbatènte , agt, nm Definitzione chi o chie cumbatet, o fintzes militare chi at fatu calecuna gherra Sinònimos e contràrios cumbatadore, cumbatidori Frases pro su giustu no ndhe timas zente, ma sies che soldadu in sa trincera pro sas càusas bonas cumbatente (A.Casula) Tradutziones Frantzesu combattant Ingresu fighter Ispagnolu combatiente Italianu combattènte Tedescu Kämpfer, kämpfend.

cumbàtere, cumbàti , vrb: cumbàtiri Definitzione fàere sa gherra; matanare o peleare po calecuna cosa e mescamente cricare de si fàere pònnere mente Sinònimos e contràrios batagliai, cumbatare, dominai 2. cussus piciochedhus mius puru no fait prus a ndi cumbati unu! (M.Sanna)