A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

gúte gúta

gutédhu gortédhu

gutèja , nf Definitzione bobboi minudu chi ponet a is animales e podet pònnere a sa gente puru Sinònimos e contràrios ghinitu, gutighina, mandioledha, mindia, mundhítzia, peogu, pidúciu Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

gutèra , nf Sinònimos e contràrios butiadorzu, grundha, ilgutadera, martu 2, stidhiadroxu, urrundha Frases comenti dh'at cassau s'àcua a istracia portat sa bestimenta parit una gutera! Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu dégouttement, égouttoir Ingresu drip (ping) Ispagnolu gotera, goterón Italianu gocciolaménto, gocciolatóio Tedescu Tröpfeln, Tropfblech.

gutía, gútia , nf, nm: botiu, gutiu, gútiu Definitzione unu tanti pagu pagu de cosa, prus che àteru lícuida / gútia intro de muru = male de domo (meda peus de unu male chi benit de fora), mescamente parente etotu chi faghet cosa a traitoria Sinònimos e contràrios guta 1, istidha, istídhigu, làmbria, lutia, paspia Frases isperas de luche e gútias de lentore ◊ deretu at trumentau a pròghere cada gútiu cantu un'obu 2. frade e sorre fint che duas gútias de abba: uguales de cara, de ghetos, in su modu de fàchere ◊ miseràbbile, sa gútia intro de muru ses tue! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu goutte Ingresu drop Ispagnolu gota Italianu góccia, góccio Tedescu Tropfen, Schluck.

gutiadórzu , nm: gutiatógliu Definitzione un'istidhigare sighiu Sinònimos e contràrios butiadura Frases golliat s'abba dae sos gutiatòglios Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égout, stillation Ingresu dripping Ispagnolu goteo Italianu stillicìdio Tedescu Tröpfeln.

gutiàre guciàre

gutiatógliu gutiadórzu

gutighína , nf: gutzighina Definitzione genia de preughedhu chi, si benit istrecau, lassat coment'e un'istídhigu de sàmbene Sinònimos e contràrios butiola, ghinitu, gutzina, gutzu, mandioledha, mindia, mundhítzia, peogu, pidúciu Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

gutiónzu , nm Sinònimos e contràrios butiadura, butiamentu, istidhiadura, stidhióngiu Ètimu srd.

gutiósu , agt Definitzione chi istídhigat, chi abbarrat istidhigandho Sinònimos e contràrios isgutosu Ètimu srd.

gutipéria, gutipériu, gutipéru , nf, nm Definitzione cosa chi si narat o chi si faet po fàere a bregúngia a unu, ofendhendhodhu, foedhandhodhu male: nf. fintzes frastimu malu contr'a Deus o a santos / ghetare gutiperu a unu = intzurtaidhu, fuedhai mali, faidhu a bregúngia Sinònimos e contràrios cavanile, innóriu, iscàranu / frastima Frases badhu candho, poeta chi cantas sos dolores de cust'abrada terra in gutiperu, as a poder rimare innos de libbertade! (G.Piga)◊ no so fizu de sorte ma de una mama in gutiperu ◊ sos ricos ant mantesu in gutiperu sos pastoredhos pòveros ◊ maridu e muzere si fint ghetandhe àteros gutipérios Tradutziones Frantzesu injure Ingresu insult Ispagnolu vituperio Italianu vitupèrio Tedescu Schmähung.

gutíu, gútiu gutía

gutòne , nm Sinònimos e contràrios butone* Frases po giogare a gutones si faet unu fossedhu in terra, si betant is gutones e binchet chie si acortzit de prus ◊ bendhet gantzos, madripellas, gutones.

gutoníu gurtuníu

gutrunàxu , agt Sinònimos e contràrios guturrosu, pasteri, sassagoni Ètimu srd.

gutuciòla , nf Definitzione genia de nodighedhu chi si dhue faet asuta de sa pedhe prus che àteru in su gatzile.

gútura gurútu

guturàda , nf: guturata Definitzione tira larga de pedhe (o de àteru) chi si ponet a is animales in su tzugu po dhis apicare sa sonàgia; collana de sonajolus o de frores chi si ponet a is cuadhos o a is boes chi andhant a festa Sinònimos e contràrios buturada, cannaca, collana, loturada Frases fiant guturadas largas e frorias fatas a telàrgiu 2. in petorras zuchet sa guturada de oro chi li ant dau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu collier Ingresu collar Ispagnolu collar Italianu collare Tedescu Halsband.

guturài , vrb Definitzione butiare, isgutai, istidhigare Frases sa língua puru dh'at a acabbai de guturai làstimas! Ètimu srd.