A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ígili , nm: éliche*, íghile, íliche Definitzione íllighe, una de is matas prus connotas in Sardigna (faet manna meda), bona a linna e po su landhe chi faet po is animales Sinònimos e contràrios Frases falesit tanta nie chi si bidiant crinadas sas naes de sos íghiles (P.Sulis).

igiòne , nf: bijione*, ijone, isione, vajoni Definitzione sa cosa chi unu dhi paret de bíere o de àere bistu, mescamente in su sonnu o in s’arregodu, idea pagu precisa Sinònimos e contràrios avrinzada, bisu, sónniu / bista Frases dulche una igione sunt sos buscos e feras de una bia ◊ a mamma onzi tantu la bido in sa igione ◊ ndhe apo una isione, ma no mi l'ammento bene ca fia pisedhu minore candho est mortu zaju.

ígiu ícru

igiucàre , vrb: ilgiucare Definitzione samunare, passare o mòvere s’abba a forte po limpiare (pruschetotu aintru de un’istrégiu) Sinònimos e contràrios assucare, isciaculare, isciucare, sciampuinai / samunare Frases li pedit abba e s'ilgiucat sos càvanos ◊ ilboidaiat s'istelzu e ndhe lu torraiat chena l'ilgiucare ◊ ilgiucat sas tatzas in s’istrumpu de sa baltza sempre falendhe (P.Mura) Ètimu srd.

igiúgnere , vrb: ilgiúnghere, irgiúngere, irjúnghere, irzúnghere, isgiúnghere Definitzione bogare o leare su giuale a is boes, fintzes istagiare o istesiare s’unu de s’àteru / pps. ilgiuntu Sinònimos e contràrios illobare, ingiúnghere, iscrobai, isgainare, slorai | ctr. agiobare, giúnghere Frases comente irbarriamus su carru irzunghimus sos boes ◊ si devent isgiúnghere, che boes chi non giuant piús a laorare Ètimu srd.

igliàri , nm: ilgiari, illari, ixali Definitzione su tretu de sa carena coment’e canale tra is còscias (a parte de aintru) e sa bentre (su sutabbídhiu) o fintzes, in is animales mannos, tra sa còscia e sa bentre in is fiancos (custu tretu de s’animale macellau si faet imbodhigau e acapiau a bisura de panceta cun prenimentu, o a orrostu cun erbas)/ papiai s’illari = tènnere manighinzu, nadu in su sensu de àere presse meda Sinònimos e contràrios angunàglia, ibbina, ímbana, immina, índima, igiarile, pilari Frases is brebeis, is crabas, candu portant is illaris bàscius tenint abbisóngiu de papai, si dhus portant artus funt satzadas (G.Pili) 2. ti est papiau s'illari e pigada ti est sa pressi! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. ilia + -ale.

iglieràre , vrb rfl: igliorare, illiberare, illierai, illierare, illiorare Definitzione nau de is féminas príngias, illibbertare, fàere o naschire su pipiu a su lompimentu de is noe meses Sinònimos e contràrios illebberare, infendiai, insinnigare, iscendiai, palturire, springiai | ctr. imprignare, improssimare Frases cudha fémina benit torra ràida, s'illierat e naschit custa bella pitzinna ◊ sa muzere de Fulanu nachi s'est illierada ◊ a sos noe meses, sa fémina apeit sas dólimas e s'illioreit ◊ custa fémina s'est illierada de unu pitzinnedhu Terminologia iscientìfica ssl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accoucher Ingresu to give birth Ispagnolu parir, dar a luz Italianu sgravarsi, partorire Tedescu gebären.

iglioràre iglieràre

igliorónzu , nm: illeveronzu, illieróngiu, illieronzu Definitzione nau de fémina príngia, su s’illibbertare, su ndhe fàere su pipiu a is noe meses Sinònimos e contràrios illieramentu, illieru, issindhionzu, paltu, sfendiamentu, sfendióngiu / ttrs. illiarera | ctr. impringiadura Frases sa muzere est pispinida e a dólimas pro s'iglioronzu Terminologia iscientìfica vda Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accouchement Ingresu childbirth Ispagnolu parto Italianu parto Tedescu Entbindung.

íglu ícru

ignagnaría, ignignoría , nf: gnagneria, innannaria, innenneria, inninneria Definitzione cosighedha de pagu contu, de perunu importu: in cobertantza, fintzes cosa meda, manna Sinònimos e contràrios fiolera, bugeria, innennériu, mennisia, minudàntzia, nennaria*, pachitate, pititaria, repisu, tichitera Frases ma, si no poto fàghere poesia ne pintura pro te sa piús digna, atzeta custa umile ignagnaria (B.Truddaju)◊ tantu traballu, tantu capitale como nos rendhet una innenneria ◊ as fatu totu su viàgiu chin cust'ignignoria de pesu… da no ti l'as fata sa felta in s'ischina! 2. cugutu e fressadas fint coladas e a sucutu pro cussa ignignoria de abba… Tradutziones Frantzesu bagatelle Ingresu trifle Ispagnolu fruslería Italianu bagattèlla, inèzia Tedescu Kleinigkeit.

ignorànscia, ignorànsia , nf: ignoràntzia, innorànsia, innoràntzia Definitzione su no connòschere, su no ischire is cosas, mescamente cudhas chi s’iant a dèpere ischire po calecunu motivu prus apretosu ma, cun neghe, no si connoschent Frases totu su tempus meu matanendhe cun s'isetu de bínchere s'ignorànscia osservendhe e istudiendhe ◊ cussus tenint ignoràntzia e prepoténtzia! ◊ chilcaiat de giambare sa vida issoro boghendhendhelos dae s'ignoràntzia ◊ in sa tuedha de s'ignoràntzia crescit dónnia porcheria.

ignorantàre , vrb Definitzione fàere s’ignorante in su sensu de abbetiare po su tortu, tostaos a giare arrexone a s’àteru, po no istare a sa régula, fàere su trevessu Frases Pàulu at provau a ignorantare, ma sos àteros no bi l'ant dau sa vinta e li est tocau de pònnere (G.Chironi) Ètimu srd.

ignorantàtzu , agt, nm Definitzione ignorante, nau cun disprétziu Sinònimos e contràrios ignorante.

ignorànte, ignorànti , agt, nm: innioranti, innorante Definitzione chi o chie no ischit, mescamente cun neghe, cosas chi iat a dèpere ischire ca dhu pertocant po sa libbertade e responsabbilidade chi tenet Sinònimos e contràrios | ctr. addotrinadu, istudiadu, scípidu Frases bae, gai imparas calchi cosa, cantu ses ignorante! ◊ innorantes chi cuant sa resone! ◊ no ses bófiu andai mancu a iscola, ignoranti!

ignoràntzia ignorànscia

ignuliàre , vrb Definitzione pigare a foedhos malos a unu Sinònimos e contràrios ingiugliare* Frases no bògio a tie a m'ignuliare!

ignutída , nf Sinònimos e contràrios ingullida, ingúrtia, intullada.

ignutíre , vrb Sinònimos e contràrios ingollire 1, ingúllere, ingultire, ingurti 2. chenadorza, nasches gasie candho sa die andhat a cumprire e cumpris candho a note ignutida issa matessi s'est torra ilvitzada(G.Angeli).

igragalàre , vrb Definitzione fàere coment’e a cragallu, nau de fògia o àteru deasi chi si sicat e atrótigat; pps. nau de unu, chi est arréndhiu, chentza fortza o gana, prus che àteru ca s’intendhet male Sinònimos e contràrios acragallai, allebigiare, calamai Frases cudhos frorighedhos mios si furint igragalaos (I.Patta) 2. su canighedhu meu est igragalau che pigione mortu: cussa brúscia dh'at pitzigau de ogu!