A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ifuàda , nf: infuada Definitzione coment'e fuia, fua, nau in su sensu de calecuna cosa chi no si arrennescet a tratènnere o agguantare prus / leare s’i. = itl. prèndere il sopravvènto Sinònimos e contràrios fua, irfusilada Frases totu sas fantasias aiant leadu in Taresa s'ifuada (S.Saba) Ètimu srd.

ifuitàre , vrb Definitzione andhare currendho, tènnere presse, coitare Ètimu srd.

ifumentàre , vrb: ilfumentare, infumentare, isfumentare Definitzione fàere afumentu, prènnere su logu de fumu, pigare fumu; fàere fumu o afumentu a unu coment’e meighina; bínchere cun grandu facilidade, impresse, in ccn. cosa Sinònimos e contràrios afumare, afumentai Frases poniant su casu in su cannitu chi che fit in su cubone, a ilfumentare 2. ndhe ant batidu a su santu Manzella a los isfumentare ◊ pro su chi apo bidu ndhe cheria irfumentadu ◊ ca mi che so ammustérchidu, tziu Batore mi at irfumentadu 3. in sa falada a isse l'apo infumentadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fumiger Ingresu to fumigate Ispagnolu fumigar Italianu espórre a suffumìgio Tedescu inhalieren

ifuméntu , nm: infumentu, irfumentu, isfumentu Definitzione fumu chi faent, faendho fatúgios, coment'e po meighina; cosa chi isparit impresse meda / fàghere s’i. a unu (fendi a trivas de pari) = binciridhu de meda; no bídere mancu s’i. (de una cosa) = fai debressi meda, in d-una furriada de ogus Sinònimos e contràrios afadamentu, afatúgiu, afumentu, fumentu Frases pro s'assustru ti fato s'ifumentu ◊ s'ifumentu si faghiat in sa domo de unu malàidu de umbra mala 2. si ch'est andhadu gai fruscu chi no ndhe apo àpidu mancu s'infumentu ◊ s'àinu in sa pigada si fit arrempellendhe: li apo dadu duas sedatadas e no ndh'apo bidu mancu s'irfumentu! ◊ at acontzu su rellozu gai impresse chi no ndhe apo bidu mancu s'infumentu! 3. si giogas cun megus ti fato s'irfumentu! ◊ su cadhu meu a su tou li faghet s'irfumentu Tradutziones Frantzesu fumigation Ingresu fumigation Ispagnolu fumigación Italianu suffumìgio Tedescu Inhalation.

ifundhàdu , agt: sfundau Definitzione ifundhau, chi est chentza fundhu, chentza fundhos, o coment’e chi no portet fundhu / ricos ifundhados = arricus meda Sinònimos e contràrios isfundharadu, sciundau, sfundorau.

ifundhàdu 1 , agt Definitzione chi portat su fundhu in bàsciu meda Sinònimos e contràrios burgutu, copudu, fucudu, fundhucu, putudu, trevucu, tufudu.

ifundhàre , vrb: ilfunnare, irfundhare, isfundai, isfundhare, sfundai Definitzione segare, bogare o abbasciare su fundhu de unu trastu; segare matas de fundhu (cantu prus in bàsciu, fintzes a paris de terra), bogare de arraighinas Sinònimos e contràrios issundhare, sciundorai Frases no poto pònnere passu chi no s'isfundhat su terrinu in pes ◊ si ti seis in sa cradea su pesu tou l'irfundhat ◊ si li lompet a faladas de pè l'irfundhat su paneri! 2. élighes, chercos, totu ant isfundhadu: su monte chei su campu est resultadu (B.R.Carbone)◊ sa binza betza isfundhandhela! ◊ sas arvuritas si ndhe isfundhant dai s'arzola e si che achedhant in sulcos ◊ su bentu paret chi ndhe isfundhet sos chercos ◊ custa figu si no dat frutu ifundhandhela! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu défoncer Ingresu to break the bottom of, to mow Ispagnolu desfondar, cortar a ras del suelo Italianu sfondare, tagliare raso tèrra Tedescu den Boden ausschlagen.

ifúndhere , vrb: ifúnnere, ilfúndhere, infúndere, infúndhere, infundi, infúndiri Definitzione isciúndhere, pònnere in s’abba (o àtera cosa deasi), ispergiare o betare apitzu abba o cosas deasi (bastat chi siant modhes – es. fintzes oro o àteru metallu iscagiau –, o fintzes a pruine, faendho sa cosa de ‘ifúndhere’ a imbuscinadura); provare calecuna cosa, mescamente cosas chi dolent, chi costant, dificurtades / pps. ifustu Sinònimos e contràrios abbagnare, bagnai, inciundi, insúndhere, isfúndhere | ctr. asciutai, frobbire Maneras de nàrrere csn: fàghere a mossu infundhe = isciundi s'arroghedhu de su pani in sa cosa de papai e papai, fàghere ifundhindhe e manighendhe; ifúndhere su pódhighe in calecuna chistione = connòschere, proare, isperimentare una dificurtade Frases su pane de fresa si podet ifúndhere o manigare àrridu ◊ candho proet ifundhet su logu ◊ in tempus de calura andhat bene a s'ifúndhere pro s'ifriscare ◊ cun cuss'abba mi fia ilfustu ◊ in su giumpatógliu si potet colare chene nos ifúnnere ◊ ti dao s'arracada de prata ifusta in oro 2. tue faedhas gai ca in custas cosas no bi as mai ifustu su pódhighe! 3. apo manigadu pane a mossu infundhe in sa bagna ◊ s'ifundhet su biscotu in su gafè, in su late, fintzas su pane russu in su binu Sambenados e Provèrbios prb: daghi proet a totu infundhet Ètimu ltn. infundere Tradutziones Frantzesu mouiller Ingresu to wet, to dip Ispagnolu mojar Italianu bagnare, irrorare, intìngere, inùngere Tedescu eintauchen, bespritzen, benetzen, eintauchen.

ifundhidúra , nf Sinònimos e contràrios abbadura, arrosiadura Ètimu srd.

ifungutàre , vrb Definitzione calare a fundhu Sinònimos e contràrios intofare Ètimu srd.

ifúnnere ifúndhere

ifurcàre , vrb: infrucai, infurcai Definitzione apicare, pònnere in sa furca Sinònimos e contràrios afurcare, impicai Frases ma chi s'ifurchet, chi no tenzo de istare ifatu sou! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pendre au gibet Ingresu to hang Ispagnolu ahorcar Italianu impiccare sulla fórca Tedescu henken

ifurchetonàre , vrb Definitzione pigare a sa lestra a frochita, papandho, papare impresse.

ifurconàda , nf: infurconada Definitzione istichia o cropu de frucone Sinònimos e contràrios afruconada Ètimu srd.

ifurconadúra , nf Definitzione su ifurconare Ètimu srd.

ifurconàre , vrb: ifusconare, infruconai, infurconai, infurconare Definitzione ispínghere a frucone, coment’e ispinghendho a frucone; nau in cobertantza, cricare de cumbínchere a unu a fàere calecuna cosa (prus che àteru de malu) Sinònimos e contràrios impunciai, impuntzonare, incidai, inciulai, infruncuai, ispuntogliare, scorrovetai Frases leat su picu e comintzat a ifusconare totue chirchendhe cudha cosa 2. cussa majarza est semper infurconendhe sos àteros Ètimu srd.

ifuriónzu , nm Definitzione genia de airu, de arrennegu, su si pigare arrennegu meda Sinònimos e contràrios airu, arràbbiu, arrennegu, sufúria Tradutziones Frantzesu fureur Ingresu fury Ispagnolu furor Italianu furóre Tedescu Wut.

ifurmicàre iformicàre

ifurràda iforràda

ifurradòre , agt, nm Definitzione chi o chie intrat sa cosa a su forru a còere, mescamente sa fémina chi andhat a fàere cotas de pane Sinònimos e contràrios cochidora Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfourneur Ingresu baker Ispagnolu hornero Italianu infornatóre Tedescu Einschieber.