A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lorózu lellózu

lòrra , nf Definitzione brutore, malesa, cosa bruta; a logos, fintzes maladia de is crabas Sinònimos e contràrios brutore, cadhossímini, cadràngia, incràstiu, limporra 2, muga, sudre Frases benendhe dae su cubile est semper gàrrigu de lorra ◊ che ndh'at, de lorra, in custu logu chentza mai mancu mundhadu!…

lorrillórris , avb Definitzione colagola, cagiagàgia, a lorros Frases ruju che cocorosta e lorrillorris de sudore curriat a un'ala e a s'àtera Ètimu srd.

lórru , nm Definitzione muga, cora de suore / èssere a lorros de sudore = lorrillorris de suore, a sudore calandho.

lortziàda , nf Definitzione genia de animaledhu de mare chi faet unu fragu légiu e abbruxore a dhu tocare; una de is ortziadas (ociada) si papat imbuscinada in farra e fríssia in ógiu Sinònimos e contràrios orticata 1 2. apu portau unu paghedhu de lortziada, funt po babbu, est sa cosa chi dhi praxit de prus cota impanada: est lorziada apena piscada (G.Tatti).

lortzòre , nm Sinònimos e contràrios brutore, cadhossímini, lorra, lurtrinia, muga.

lortzorósu , agt, nm Sinònimos e contràrios cadhóciu, lurtinosu, mugosu, sodrigosu Ètimu srd.

lóru , nm: lou, lovru Definitzione corria longa de pedhe de bulu a una pígiu, lada unos duos o tres centímetros, po acapiare su giuale a is corros de is boes (si narat fintzes de una genia de fune ladita de pramma, téssia cun tres codriolas prus fines): lovru est a logos su chi aterue narant presorzu, lióngiu / min. loritu = corria de pedhe; tirare sos loros = pònnere in galera Sinònimos e contràrios cinsòrgia, cussorza 1 Frases milli isperas atzendhent in su coro a su massaju chi at prontu aradu, loru e redinaju e su giú e s'abba est isetendhe (F.Sechi) 2. cussa est zente de malu loru, a boche àere postu a un'ala sentza ischire mancu proite! 3. sa cresura de su tempus at brincau po istuturare lovros, po truncare su chircu de sa timória (G.Brocca) Sambenados e Provèrbios smb: Loru Ètimu ltn. lorum Tradutziones Frantzesu courroie de cuir pour fixer le joug aux cornes Ingresu yoke strap Ispagnolu rolla Italianu giuntóia Tedescu Zugstrang.

lóru 1 , nm Sinònimos e contràrios alaru, labru*, làtiu, lau Terminologia iscientìfica mtm, rbc, Laurus nobilis.

lorumadítu , agt Definitzione chi est tundhu che lómboru, chi est sugetu a orrumbulare, a si mòvere orrumbulandho Sinònimos e contràrios arrumbulanu, arrumbulúciu, lorumatu, lumburutzu, trodhulanu Ètimu srd.

lorumàre , vrb Definitzione orrumbulare, andhare, mòvere orrumbulandho Sinònimos e contràrios arrembulai, cadhinare, codulare, lumburare, torrulare, trodhulare Frases a bias mi biso dai artu falendhe lorumendhe (G.Ruju)◊ sas penas nostras sighint a lorumare che a sas pedras de su riu bulluzadu Ètimu srd.

lorumàtu , agt Definitzione chi est tundhatzu che lómboru, sugetu a orrumbulare, a si mòvere orrumbulandho Sinònimos e contràrios arrumbulanu, arrumbulúciu, lorumaditu, lumburutzu, trodhulanu Frases torra ruet a renes a terra, istírigat che pedra lorumata Ètimu srd.

lorumédhu , nm Definitzione min. de lórumu, lómboru piticu.

lórumu lórimu

los , prn: dhos* Definitzione prn. de 3ˆ persona pl. mascu po gente o cosa manigiau sèmpere a cumplementu ogetu Frases a issos los bido e los intendho ◊ apo pérdidu cos'e fiados: bidos mi los azis? ◊ cussos cantos de linna che los apo postos a su fogu Tradutziones Frantzesu les Ingresu them Ispagnolu los Italianu li Tedescu sie.

lòsa , nf: allosa Definitzione lastra de pedra po ammentu de unu mortu; pedra chi ammontat sa fossa de su mortu e fintzes sa fossa etotu, su fràigu inue si ponet su mortu Sinònimos e contràrios tumbinu Frases dh'ant postu una losa de màrmuri 2. mama est marmurada suta de una frita losa, in campusantu ◊ rendhide sos onores a custa trista losa chi ammuntat piedosa sos restos de unu de sos frades! ◊ ohi ite morte penosa… benzant a m'interrare in sa matessi losa! ◊ sa die de sos mortos sa zente andhat a pònnere frores e làntias atzesas subra de sas losas 3. si notíscia no retzis bella una losa li faghes fraigare ◊ babbu tou puru ch'est in sa losa Sambenados e Provèrbios smb: Losa Ètimu ctl., spn. llosa, losa Tradutziones Frantzesu dalle, pierre tombale, tombe, tombeau Ingresu slab, gravestone, tomb Ispagnolu losa, tumba Italianu lastra, làpide, stèle, tómba Tedescu Steinplatte, Grabplatte, Grab.

losài , vrb: allosai* Definitzione istèrrere o carragiare pomentu o orruga de losas, a pedras ladas Sinònimos e contràrios allastricai, arrazolare.

losanía , nf Definitzione su èssere losanu, créschiu o creschendho meda, bene, nau de erbas e matas e fintzes de gente Sinònimos e contràrios gurrinzu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu prospérité Ingresu flourishing Ispagnolu lozanía Italianu floridézza Tedescu Blüte.

losànu , agt Definitzione chi creschet bene, meda, nau de erbas e matas e de gente puru Sinònimos e contràrios aggrighidhiu, feurràciu, imbénnidu, latucosu, vrassellu | ctr. mecianu, ortitzu Frases rajos de sole fatendhe su cua cua in buschedos losanos, e risu a iscacàgliu de criaduras cheria ◊ l'allughet s'ispera de pòdere una die, isinnidendhe pàsculos losanos, truvare s'ama sua (G.Porcheddu)◊ est in sa prus virde e losana gioventude 2. binzas e àrvures sunis ispozas de losanu (C.Demartis) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu luxuriant, vigoureux Ingresu prosperous Ispagnolu lozano Italianu rigoglióso, flòrido Tedescu blühend.

lóscia , nf: (ló-sci-a) lóssia, lúscia (lú-sci-a) lussa, lússia Definitzione genia de istoja de giuncu o de canna intéssia a preta; cadinos mannos fatos cun tiras de canna intéssias po chistire su laore incungiau; fintzes una genia de ammontu de su carretone a usu de traca / mannu cant'e una lússia = mannu meda, unfrau puru Sinònimos e contràrios cadinu, órriu 1 Frases at postu su trigu in sa lússia ◊ tenzo una tia chi de sodhos ndh'at una lúscia piena ◊ in donzi ispiga una lúscia de trigu e donzi lúscia cantu a unu castedhu! ◊ is carretonis a lóssia faiant biaxis de lori ◊ de cantu est rassa zughet su chintu che lúscia pariza Terminologia iscientìfica stz Ètimu its, srdn?