morigadórzu , nm: murigadorzu Definitzione su pàschere a denote chi faet su bestiàmene in s'istade, candho a dedie mériat po sa basca (ma fintzes in àteru tempus) Sinònimos e contràrios morigada, murigóngiu, suguzadorza Frases in notes de bidhia a mi lu leaia su friorzu candho imbucaimis a murigadorzu cun sa robba!… Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.
morigadúra , nf: muricadura, murigadura Definitzione su morigare, ammesturare / m. de istellas = su manzanu chito apunt'a abbrèschere; pàssere a m. = a denote, essire a morigadorzu Sinònimos e contràrios abbatadura, morigamentu, móricu, sbatúgliu / cdh. rimísciu 2. a morigadura, mi seu incaminau in su mòri po lompi aundi dhoi tenia su bestiaminedhu (P.Caredda) 3. de inguni su campàriu podiat averti totu su manixu de is pastoris a sa murigadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mélange Ingresu stirring up (well), mixing up Ispagnolu revolvimiento Italianu rimescolaménto, rimestaménto Tedescu Mischung.
morigài moricàre
morigaméntu , nm: murigamentu Definitzione su murigare / m. de mata = borrocu Sinònimos e contràrios morigadura, muriconzu / abbolotu, abbuluzamentu 2. ascurtat su murigamentu de s'ànima ◊ su murigamentu de su pessamentu est che a su tochedhu de su saludaddeu ◊ fui chircandhe de m'infritare su sámbene dae totu cussu murigamentu Ètimu srd.
morigàre, morigàri moricàre
morigàu , pps, agt, nm: muricau Definitzione de morigare; su casu chi, comente si murigat su cagiau, calat a fundhu, in s'istrégiu, e apustis si ndhe piscat a is discos /(nau de pegus fémina) morigada in titas = chi portat is titas prenendisí de lati po angiai, o sa fémina acanta a iscendiai 2. si ponit su morigau in is discus po dhi donai sa forma, fendi su casu Terminologia iscientìfica csu Tradutziones Frantzesu mélangé Ingresu mixed, mix Ispagnolu mezclado Italianu mescolato Tedescu gemischt, umgerührt.
morighèdha , nf Definitzione genia de tzintzigorredhu piticu po aesca a piscare cun su palamitu.
morighèssa , nf: muragersa, muragessa, muraghessa, murichessa, murigessa, murighensa, murighessa Definitzione genia de mata manna chi faet su frutu (m. fémina) chi paret mura: dhue ndh'at de duas calidades, una chi faet sa mura bianca e una chi dha faet niedha; sa fògia serbit po brovendha de su fermesílicu (chi faet sa seda)/ muragessa mascu = sa mata chi faet frore ma no frutu; murighessa de s'arrua = mura de arrú, mura Sinònimos e contràrios gersa, moresinu Terminologia iscientìfica mtm, Morus alba, M. nigra Ètimu ltn. mora celsa Tradutziones Frantzesu mûrier, mûre Ingresu mulberry (-tree) Ispagnolu morera, moral Italianu gèlso, mòra del gèlso Tedescu Weißer oder Schwarzer Maulbeerbaum, Maulbeere.
morighígnu morichíntzu
morighína , nf: murighina Definitzione muntone de pedra iscapa arregorta, mescamente in is terrenos araos o in àteru terrenu trebballau o contivigiau Sinònimos e contràrios moderina*, muragadha, muredha Frases est in pitzus de sa murighina ◊ sa pedra bollit arregorta bèni a murighina in su terrenu arau.
morighinàda , nf Definitzione su morighinare Sinònimos e contràrios fodichinzu, morighíngiu, morighinu 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouiller Ingresu search Ispagnolu hurgamiento Italianu frugata Tedescu Kramen.
morighinàre , vrb Definitzione pònnere su mucore, sa lanedha Sinònimos e contràrios afungorai, allanae, ammucorai, annabrai, atufai, morighinire, mufire.
morighinàre 1 , vrb: murichinare, murighinare Definitzione murigare, istare a su piga e pone, faendho e chentza fàere, faendho cun pagu gana, perdendho tempus Sinònimos e contràrios ammuricare / afilusigare Ètimu srd.
morighíngiu morichíntzu
morighiníre , vrb Definitzione pònnere su mucore Sinònimos e contràrios afungai, afungorai, allanire, ammucorai, annabrai, atufai, morighinare*.
morighínu , nm: murighinu Definitzione genia de lanedha chi si faet in is cosas isciustas o úmidas Sinònimos e contràrios afungori, afungu, annarbamentu, imbucore, lanedha, mucore, mugheru, nabra Ètimu srd.
morighínu 1 , nm Definitzione su murigare Sinònimos e contràrios móricu, morichintzu, morighinada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouillement, fouiller Ingresu search Ispagnolu hurgamiento Italianu frugaménto, frugata Tedescu Kramen.
moríglius , nm pl Definitzione in is gimineras, is ferros ue si ponet sa linna a dh'agguantare po abbruxare, in su fogu Ètimu esp. morillos.
mórigu móricu
mórigu 1 mórica