A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mànghina , nf Definitzione genia de ingannu Sinònimos e contràrios màngana, manganella Sambenados e Provèrbios smb: Manghina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu duperie Ingresu prank Ispagnolu malabarismo Italianu gherminèlla Tedescu Schlich, Trick.

manghinèlla manganèlla

mànghinu , agt Definitzione chi ingannat, chi faet fintas, mànghinas, chi est falsu Sinònimos e contràrios afrascadore, arrebuseri, fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, tramposu, trasseri Ètimu srd.

manghítu , nm: mangitu Definitzione una genia de mànigas curtzas chi si bestint in bratzos messandho o iserbandho is laores Sinònimos e contràrios manaxili, manile Ètimu srd.

mangiafràncu , agt, nm Definitzione chi o chie aprofitat de is cosas angenas, a papare in donu / bíviri a m. = a gastos de àtere Sinònimos e contràrios bardotu, brunzeri, ispiligamba, smurfidori Ètimu itl. mangiafranco.

mangiamò , nm: angiamò* Definitzione in Castedhu, su preide chi betat s'abbasanta, a Pascamanna Frases su mangiamò no est ancora beniu a benedíxiri sa domu.

mangianédhu , nm: manzanedhu Definitzione su mengianu chitzo; min. de mangianu, cun valore de calidade, nau de tempus malu Sinònimos e contràrios manzanile Frases dugna santa dí andat a sa primu missa a mengianedhu chitzi ◊ su meri est essiu a mengianedhu a circai genti a trabballai ◊ andaus a mengianedhu ca a tradu fait basca 2. manzanedhu su chi at fatu: unu bentu chi no faghiat a parare in logu! ◊ unu manzanedhu de ghidhighia mi so incaminadu a campagna.

mangiànu , nm, nf, avb: manzana, manzanu, megnanu, mengianu, menzanu, mignanu, mingianu Definitzione sa primu parte de una die, de s'abbréschia fintzes a mesudie; nau a solu, s'incràs mengianu, su mengianu apustis de sa die presente / min. manzanedhu, mangianedhu (e fintzes mengianedhedhu)= a primu manzanu, a manzanu ancora chito (ma, segundhu comente si narat, fintzas manzanu malu); su manzanu balet fintzas cussu manzanu; s'incràs m. = su mengianu de sa die apustis de una calesiògiat die Sinònimos e contràrios | ctr. deice, sero Frases su mengianu sa mama ndhe pesat is piciochedhos dea su letu po dhos mandhare a iscola ◊ dogni megnanu tiatia faet s'acostada a crésia ◊ su mengianu est de s'arbescidórgiu a mesudí ◊ oe est una manzana bella ◊ si ndh'est pesadu a manzanedhu ◊ su maridu su manzanu giuchiat sa luna a tónchinu ◊ su mignanu sa pipia pesat acoitu e annat a iscola ◊ intendhia sas vacas muliendhe, brincaiant sos bijos su mangianu…◊ su mingianu apustis is massàgias faiant is cocois e sa pintandàina ◊ s'incràs manzanu mi ndhe so pesadu chito 2. bae e corcadiche ca manzanu depes pesare chito! ◊ si no ti poto sighire oe ti apo a sighire manzanu ◊ a cheret pònnere sa posta chi manzanu peso piús chitzo de vostè?! 3. manzanedhu su chi at fatu, oe, cun cussu bentu!…◊ cuss'ómini passat dónnia mengianedhedhu ananti de domu mia Terminologia iscientìfica sdi Ètimu ltn. *maneanus Tradutziones Frantzesu matin, demain matin Ingresu morning Ispagnolu mañana, mañana por la mañana Italianu mattina, mattino, domattina Tedescu Morgen, morgen.

mangioràu , nm Definitzione genia de papare: pane fatu a supa cun arrescotu Terminologia iscientìfica mng.

mangítu manghítu

mangiucadúra , nf Definitzione su mangiucai, su fàere is cosas male Sinònimos e contràrios abbunzadura, coredhu, improdhu Ètimu srd.

mangiucài , vrb: ammangiucai Definitzione su chi faent is tocaredhos, istare tocandho, totu, cricandho, iscorrovedhandho Sinònimos e contràrios ammanucai, fodichinare Frases dh'eus postu cosa manna ananti, a sa computera, ca assinuncas is pipius bandhant a mangiucai Ètimu itl. mangiucare Tradutziones Frantzesu fouiller Ingresu to search Ispagnolu hurgar Italianu frugare Tedescu stöbern.

mangiúcu , nm Definitzione unu papare fatu male; cosa fata male, a improdhu, cosas ammesturadas apare chentza critériu Sinònimos e contràrios mandhufu / abbaunzu, abbunzadura, aciorodhu, afioncu, coredhu, improdhu, indróvigu Frases po ghisau coxinas tui etotu su mangiucu chi ti tenit in pei ◊ is malis no si sanant cun mangiucus de erbas ammesturadas a farra de corru abbrabau! 2. no seu aici basucu: si nci ant fatu mangiucu, in su binu, dhu connòsciu de s'arrastu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mixture, mélange Ingresu swill, muddle Ispagnolu brebaje, potingue, mejunje Italianu intrùglio Tedescu Fraß, Mischmasch.

mangiúdhu , nm Definitzione cosa de papare Sinònimos e contràrios mandugu Frases tra munisciones de mangiudhu e binos sas duas partes fint sempre in comítziu (S.Casu).

mangiúfa , nf Definitzione cosa bona, licante, a papare Sinònimos e contràrios apetitoja, gulosina, licantzadoria, licantzúmene, mangiusta, pititeria Ètimu srd.

mangiufài , vrb Definitzione papare cun apetitu meda Sinònimos e contràrios acamufai, allufiai, atafiai, mangiustai, scantusciai.

mangiufòni , agt, nm Definitzione chi o chie papat meda Sinònimos e contràrios allambridu, allupidu, bentranu, buconeri, mandhigone, pasteri, sassagoni Ètimu srd.

mangiústa , nf Definitzione cosa a papare licante, saboria meda Sinònimos e contràrios licaldadoria, licaldúmini, licantzadoria.

mangiustài , vrb Definitzione papare cun apetitu meda Sinònimos e contràrios acamufai, allufiai, atafiai, mangiufai, scantusciai.

mangòne , agt, nm: mangoni 1 Definitzione nau a disprétziu de unu po su pagu crabbu; genia de bobboi chi faet in logos de umidore, mescamente aintru de domo, de colore agiummai niedhu Sinònimos e contràrios babbasaju, buvone, cadalana, partabúdiga, paulina, sasàgia, scarfajoni Frases cussu est unu mangoni, no aguantat nudha in manus! Sambenados e Provèrbios smb: Mangone, Mangoni Ètimu spn. mangón.