mannàle , nm, agt: mannali,
mannalli Definitzione
porcu pesau a mannalitu, o de urra, pesau in domu po fàere provista: est sèmpere su paragone a disprétziu po cudhos chi papant chentza trebballare
Sinònimos e contràrios
ttrs. mannari
Frases
o compare Tatà, mih, cras manzanu ochidimus su mannale! ◊ cussos tichírrios chi s'intendhent depent èssere bochindhe mannale
2.
ingrassaiat isse che mannale tenindhe a totu cantos avilidos, iscultzos e famidos ◊ àteros faghent vida de mannale e solu in sa bentre ant godimentu (D.Ena)
Sambenados e Provèrbios
smb:
Mannale
Ètimu
ltn.
manualis, -e
Tradutziones
Frantzesu
porc,
cochon
Ingresu
pig
Ispagnolu
cerdo
Italianu
maiàle domèstico,
pòrco
Tedescu
Hausschwein,
schmarotzerhaft,
Schmarotzer.
mannàle 1 , agt Sinònimos e contràrios mannu | ctr. minore, pichicu Sambenados e Provèrbios smb: Mannale Ètimu srd.
mannàli mannàle
mannalíciu , agt, nm: mannalíssu,
mannalitu,
mannalitzu,
mannaritzu Definitzione
pegus (craba, baca, brebè) contivigiau a manu, a solu, che mannale pesau in domo po su bisóngiu de sa famíglia, masedu de no tímere sa gente; porcu pesau a mannale / crabas, berbeghes mannalitas = tallu piticu de crabas, de brebeis tentas a manu, a solas, chi atóbiant po andai impari, a tallu, po pàsciri
Sinònimos e contràrios
annarile,
mandhaliscu,
mannalinu
Frases
mi est mancada sa crabita dae su masone: fit maseda che mannalita ◊ de cussa maladia ndi fut morta una craba mannalissa ◊ unu merici atopaus un'aredi de mannalissas contoniendu ◊ aimis mortu su porcu mannalitu
Ètimu
ltn.
manualis, -e
Tradutziones
Frantzesu
apprivoisé,
domestiqué
Ingresu
tame
Ispagnolu
domesticado,
manso
Italianu
addomesticato
Tedescu
gezähmt,
zahm.
mannalínu , agt Definitzione nau de animale, chi est pesau a solu, in domo, totu a manu de sa gente Sinònimos e contràrios mannalíciu.
mannalissàrgiu , nm: mannalitàgliu, mannalitarju, mannalitarzu, mannalitraxu, mannalitzàgliu Definitzione chie tenet o pastórigat mannalitas (mescamente crabas); pastore de pagu contu Frases pastores, mannalitàglios e picapedreris tribàgliant coment'e remadores ◊ in cussa cussorxa pascit su mannalitraxu de bidha Ètimu srd.
mannalíssu mannalíciu
mannalitàgliu, mannalitàrju, mannalitàrzu mannalissàrgiu
mannalitínu , agt Definitzione chi est mannalitu, pesau a mannalitu / dare (fiadu) a m. = a dhu pigare che mannalitu, a mandhaliscu Sinònimos e contràrios chessinu Frases pastorigaiat unu fiotu de crabas mannalitinas Ètimu srd.
mannalitràxu mannalissàrgiu
mannalítu mannalíciu
mannalitzàgliu mannalissàrgiu
mannalítzu mannalíciu
mannàlli mannàle
mannàre mandài
mannarèdhas , nf pl Definitzione prus che àteru s'istentinedha fine de is porchedhos de late, ma fintzes de pegus mannu.
mannarésu , nm Definitzione
segure manna
Terminologia iscientìfica
ans
Ètimu
itl.
mannarese
Tradutziones
Frantzesu
hache (du bourreau),
couperet (de la guillotine)
Ingresu
axe
Ispagnolu
hacha,
segur
Italianu
mannàia
Tedescu
Beil.
mannària , nf Definitzione
su tanti chi est manna de misuras, una cosa; si narat fintzes po disígiu mannu
Sinònimos e contràrios
mannioi,
mannura
/
spédhiu
Frases
s'ómine est paca cosa in sa mannària de su mundhu ◊ e toca e si presentat unu grandu cani… no fiat mannària de cani!…
2.
si fiant cojaras a dixasset'annus po su spédhiu de sa coja e po sa mannària de èssi meris de domu (D.Garbati)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grandeur
Ingresu
size
Ispagnolu
tamaño,
magnitud,
grandeza
Italianu
grandézza
Tedescu
Größe.
mannaridhótu , agt Definitzione nau pruschetotu de gente, chi est mannu, artu, fintzes mannu de tempus Sinònimos e contràrios mannàciu, mannarione Frases sos pisedhos de tertza média za sunt mannaridhotos. Ètimu srd.
mannarína , nf Definitzione craba mannalita.