A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mannàle , nm, agt: mannali, mannalli Definitzione porcu pesau a mannalitu, o de urra, pesau in domu po fàere provista: est sèmpere su paragone a disprétziu po cudhos chi papant chentza trebballare Sinònimos e contràrios ttrs. mannari Frases o compare Tatà, mih, cras manzanu ochidimus su mannale! ◊ cussos tichírrios chi s'intendhent depent èssere bochindhe mannale 2. ingrassaiat isse che mannale tenindhe a totu cantos avilidos, iscultzos e famidos ◊ àteros faghent vida de mannale e solu in sa bentre ant godimentu (D.Ena) Sambenados e Provèrbios smb: Mannale Ètimu ltn. manualis, -e Tradutziones Frantzesu porc, cochon Ingresu pig Ispagnolu cerdo Italianu maiàle domèstico, pòrco Tedescu Hausschwein, schmarotzerhaft, Schmarotzer.

mannàle 1 , agt Sinònimos e contràrios mannu | ctr. minore, pichicu Sambenados e Provèrbios smb: Mannale Ètimu srd.

mannàli mannàle

mannalíciu , agt, nm: mannalíssu, mannalitu, mannalitzu, mannaritzu Definitzione pegus (craba, baca, brebè) contivigiau a manu, a solu, che mannale pesau in domo po su bisóngiu de sa famíglia, masedu de no tímere sa gente; porcu pesau a mannale / crabas, berbeghes mannalitas = tallu piticu de crabas, de brebeis tentas a manu, a solas, chi atóbiant po andai impari, a tallu, po pàsciri Sinònimos e contràrios annarile, mandhaliscu, mannalinu Frases mi est mancada sa crabita dae su masone: fit maseda che mannalita ◊ de cussa maladia ndi fut morta una craba mannalissa ◊ unu merici atopaus un'aredi de mannalissas contoniendu ◊ aimis mortu su porcu mannalitu Ètimu ltn. manualis, -e Tradutziones Frantzesu apprivoisé, domestiqué Ingresu tame Ispagnolu domesticado, manso Italianu addomesticato Tedescu gezähmt, zahm.

mannalínu , agt Definitzione nau de animale, chi est pesau a solu, in domo, totu a manu de sa gente Sinònimos e contràrios mannalíciu.

mannalissàrgiu , nm: mannalitàgliu, mannalitarju, mannalitarzu, mannalitraxu, mannalitzàgliu Definitzione chie tenet o pastórigat mannalitas (mescamente crabas); pastore de pagu contu Frases pastores, mannalitàglios e picapedreris tribàgliant coment'e remadores ◊ in cussa cussorxa pascit su mannalitraxu de bidha Ètimu srd.

mannalíssu mannalíciu

mannalitàgliu, mannalitàrju, mannalitàrzu mannalissàrgiu

mannalitínu , agt Definitzione chi est mannalitu, pesau a mannalitu / dare (fiadu) a m. = a dhu pigare che mannalitu, a mandhaliscu Sinònimos e contràrios chessinu Frases pastorigaiat unu fiotu de crabas mannalitinas Ètimu srd.

mannalitràxu mannalissàrgiu

mannalítu mannalíciu

mannalitzàgliu mannalissàrgiu

mannalítzu mannalíciu

mannàlli mannàle

mannàre mandài

mannarèdhas , nf pl Definitzione prus che àteru s'istentinedha fine de is porchedhos de late, ma fintzes de pegus mannu.

mannarésu , nm Definitzione segure manna Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. mannarese Tradutziones Frantzesu hache (du bourreau), couperet (de la guillotine) Ingresu axe Ispagnolu hacha, segur Italianu mannàia Tedescu Beil.

mannària , nf Definitzione su tanti chi est manna de misuras, una cosa; si narat fintzes po disígiu mannu Sinònimos e contràrios mannioi, mannura / spédhiu Frases s'ómine est paca cosa in sa mannària de su mundhu ◊ e toca e si presentat unu grandu cani… no fiat mannària de cani!… 2. si fiant cojaras a dixasset'annus po su spédhiu de sa coja e po sa mannària de èssi meris de domu (D.Garbati) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grandeur Ingresu size Ispagnolu tamaño, magnitud, grandeza Italianu grandézza Tedescu Größe.

mannaridhótu , agt Definitzione nau pruschetotu de gente, chi est mannu, artu, fintzes mannu de tempus Sinònimos e contràrios mannàciu, mannarione Frases sos pisedhos de tertza média za sunt mannaridhotos. Ètimu srd.

mannarína , nf Definitzione craba mannalita.